22 de novembre 2012

I love Me




La primera premissa per estimar és saber-se estimar a un mateix i m'atreveixo a dir que també ho es per que ens estimin. L'autoestima o la manca d'ella és un aprenentatge que comença, com ja hem dit en altres posts en la primera infantesa. Aquests primers anys son fonamentals, el que perceben dels que ens envolten és el que determinarà com ens valorem. Conformarà la nostra autoestima i la nostra identitat.

De vegades, sense intenció, els pares baixem l'autoestima dels nostres fills:

  • Amb sobreprotecció el missatge que els donem és “tu no pots, per això t'ho faig tot”, no li permetem aprendre dels errors i limitem els seus recursos.
  • Quan el comparem amb els germans o amb altres nens “ la teva germana és molt simpàtica i tu no” “fulanito treu molt bones notes i tu no”
  • Quan “imposem” maneres de ser que ens agradarien (possiblement el que haguéssim volgut per nosaltres..): “has de ser més obert”, “has de aprendre música” “ has de ser un gran advocat”
  • Quan els etiquetem: “ets patós”, “ets massa tímid”, “ets un desastre”...
  • Quan invaim el seu espai, la seva intimitat
  • Quan els culpabilitzem: “si no fos per tu la meva vida seria ...” “si no em posessis tant nerviós no hauria ....”

El que provoquem en el nen és frustració i rebuig. I penseu que pels nens aquestes opinions son dogma de fe, les interioritzaran i les creuran sense discussió i això pot fer d'ells persones amb una autoestima molt baixa.
Estigueu atents!

I si és el vostre cas, si de petits i sense voler, els vostres pares, professors, cuidadors, germans més grans, companys de classe, etc. van minar la vostra d'autoestima, creieu-me, recuperar-la només depèn de vosaltres no us deixeu manipular ara de grans! Això si, cal que entreu en acció!!

“Ningú et pot fer sentir inferior sense el teu consentiment”.
Eleanor Roosvelt.

Mireu-vos al mirall i avalueu el que veieu i...

  • Que li diríeu a la persona que veieu a l'altre costat si fos un/a amic/ga?
  • Quina opinió en tindríeu si no fóssiu vosaltres?
  • Que li diríeu veient com es tracta?
  • Que li diríeu si veiéssiu que es deixa maltractar?
  • Que li diríeu si ... fes tot el que vosaltres us feu?
  • Com li diríeu que ha d'actuar?
  • Que li diríeu que pot fer?
  • Quins arguments utilitzaríeu per convèncer-la de que ha de canviar?

I si us escolteu? Som-hi!

Tot el que transmetem als altres és el que som aquí i ara, és el que els altres veuen en nosaltres. Si el que rebeu dels altres no us agrada, està en la vostra mà canviar-ho! Si ens mostrem com a persona que accepta humiliacions, que la trepitgin, que no te cap valor... com espereu que ens vegin els altres? Com ens tractaran?
Avui pot ser un bon dia per prendre les regnes de la nostra vida, per construir la vida que volem. Recordeu que només nosaltres podem decidir, que només nosaltres podem canviar la nostra vida, que només nosaltres donem permís als altres!! En som responsables!!!
Si us veieu com una formiga en un món de humans, els més fàcil és que algú us trepitgi. En un món de humans trieu ser humà!
Atreviu-vos! Que us pot passar? De que teniu por? A que espereu per començar a viure!!!
Una abraçada

15 de novembre 2012

Els “àngels”



Avui aquest post va dedicat als “àngels”. Quan us parlo dels àngels no em refereixo als ninotets de galtes molsudes i rínxols daurats. Son aquelles persones que sempre tenen un somriure als llavis i als ulls, una paraula amable, un gest que et fa sentir especial... son persones que desprenen energia positiva i de vegades pau. Si tens sort i t’hi fixes els pots trobar a qualsevol lloc, no son massa nombrosos però quan en trobes un, ho saps.

Els àngels acostumen a ser persones resilients, que poden sobreposar-se als contratemps de la vida i sortir-ne reforçats projectant-se en el futur. Son persones que intuïtivament saben donar la mà o una abraçada a qui ho necessita, son empàtics i per tant moltes vegades els “veureu” implicats en causes que, per petites que siguin, van més enllà d’ells mateixos. No penseu que son necessariament persones plàcides, normalment estan carregats d’energia, d’idees, de valentia, capaços de reinventar-se, acostumen a ser referent per altres, com un far... son humils i no necessiten ser adulats i tots i totes creuen en col·laborar en fer un món millor.  

Jo em sento una persona privilegiada, he trobat uns quants àngels en la meva vida i els conservo com tresors, l’Ares, la Cristina, la Dalila, l’Helena, la Montse.... no us vull cansar, en tinc al meu costat alguns mes... i sé que el seu número continuarà creixent. L’últim treballa en una botiga al costat de casa meva i per si fos possible que no me’n adonés és diu M. Àngels! Us desitjo de tot cor que sapigueu trobar els vostres àngels, fan de la vida un camí preciós. 

No és fàcil ser un àngel, cal fer-se el propòsit i posar-hi tota la voluntat  i des d’aquí els vull retre homenatge.

Moltes gràcies àngels!!

14 de novembre 2012

La Bona Sort




Avui us presento un llibre, que a més de les 10 regles de la Bona Sort i fixeu-vos que s’escriu en majúscules, ens explica una història que us recomano llegir, un conte de la mà d’ Álex Rovira i Fernando Trías de Bes, el seu llibre La Buena Suerte.

Compartir aquest conte amb els vostres fills els pot ajudar, tant com a vosaltres, a distingir entre l’atzar i l’èxit per la perseverança, la valentia i l’esforç.


Primera Regla de la Bona Sort
La sort no dura massa temps, perquè no depèn de tu.
La Bona Sort la crea un mateix, per això dura sempre.

Segona Regla de la Bona Sort
Molts són els que volen tenir Bona Sort, però pocs els que decideixen anar a buscar-la.

Tercera Regla de la Bona Sort
Si ara no tens Bona Sort potser sigui perquè les circumstàncies són les de sempre.
Perquè la Bona Sort arribi, és convenient crear noves circumstàncies.

Quarta Regla de la Bona Sort
Preparar circumstàncies per la bona sort no significa buscar només el propi benefici.
Crear circumstàncies perquè els altres també guanyin “atreu” la Bona Sort.

Cinquena Regla de la Bona Sort
Si «deixes per demà» la preparació de les circumstàncies, la Bona Sort potser mai arribi.
Crear circumstàncies requereix fer un primer pas, .. ¡Dóna’l avui!

Sisena Regla de la Bona Sort
Tot i sota les circumstàncies aparentment necessàries, a vegades la Bona Sort no arriba.
Busca en els petits detalls circumstàncies aparentment innecessàries ..., però imprescindibles!

Setena Regla de la Bona Sort
Als que només creuen en l'atzar, crear circumstàncies els resulta absurd.
Als que es dediquen a crear circumstàncies, l'atzar no els preocupa.

Vuitena Regla de la Bona Sort
Ningú pot vendre sort. La bona sort no es ven.
Desconfia dels venedors de sort.

Novena Regla de la Bona Sort
Quan ja hagis creat totes les circumstàncies, tingues paciència, no abandonis.
Perquè la bona sort arribi, confia.

Desena Regla de la Bona Sort
Crear Bona Sort és preparar les circumstàncies a l'oportunitat.
Però l'oportunitat no és qüestió de sort o atzar: sempre està aquí!
... per tant: Crear Bona Sort únicament consisteix en ... ¡Crear circumstàncies!

Atès que crear Bona Sort és crear circumstàncies ... la Bona Sort només depèn de TU.
A partir d'avui, TU també pots crear Bona Sort!  ... Quant de temps esperaràs?


No sé si és políticament correcte però si feu control i cliqueu al ratolí a la caràtula el podreu llegir ara mateix. Jo l’he trobat en un link de la Universitat de València espero que sigui per que és de distribució gratuïta…


Una abraçada

02 de novembre 2012

Lladres d'energia





Moltes vegades no cal buscar enemics a l'exterior: els veritables lladres d’energia son al nostre interior, provenen d’una actitud errònia davant del món, davant les emocions que aquest ens provoca.

El primer que hauríem de saber és que la nostra actitud davant d'un determinat problema farà que aquest augmenti i amplifiqui, o bé que es moderi i disminueixi. El remolí d'ansietat i desgast psíquic deriva en una aparent disminució de la energia interior.

Bram Stoker, creador del famós "Dràcula" deia: "Un vampir mai pot accedir a la seva llar, a menys que vostè li presti el seu consentiment i el convidi prèviament a entrar".

Tenim el lliure albir d'escollir les nostres pròpies decisions i actituds. De manera que podem obrir la porta de la nostra ment als suposats problemes de l'exterior o tancar perquè sigui un reducte impenetrable a l'hostilitat. La realitat objectiva és que nosaltres som el resultat final del que pensem.

Tenim el costum de recrear-nos en l'observació morbosa de la nostra "caixa de Pandora" psíquica amb massa freqüència. Sabem, per experiència i vivències adquirides, que una determinada actitud no ens beneficia, però, tot i això la potenciem i amplifiquem, donant per fet que "les coses no poden ser d'una altra manera". En aquestes circumstàncies la nostra actitud personal continua sent errònia. Quan ens identifiquem amb el malestar d'una situació que ens resulta desagradable, estem generant una pèrdua d'energia que en cap moment ens està beneficiant. Això pot provocar un desgast brutal, és evident que si volem solucions pràctiques per sentir-nos millor, una reacció emotiva inversa ens permetria un moviment que, en aquest cas, seria d'activació i càrrega.

Un altre gran lladre d’energia és la dispersió i aquesta, de vegades, la produeix la por. La por a perdre el que tenim: sigui real o desitjat.

Imagineu un gran jardí i una màniga de regar. Voleu regar els rosers, que els teniu al lloc més distant de la presa d’aigua. La vostra mànega, però, no és prou llarga, queda a dos metres dels rosers i a més es plena de petits forats (forats: això es pot millorar, i a més podria fer..., encara no està acabat, no estic preparat, tinc moltes idees que afegir-hi... aneu pensant en els vostres petits forats...). La pressió de l’aigua serà suficient per arribar als rosers? NO! I tot el camí fins allí queda empantanegat...

Enfoquem-nos en el que volem, per què ho volem i quan ho volem i concentrem tota la nostra energia en això. Un cop hem arribat allí on volem arribar, sempre ho podrem millorar, perfeccionar i canviar si el final no és el desitjat. Si mai arribem al final... els rosers es moriran...

Com podem incrementar aquesta energia? Quines fonts d'alimentació tenim disponibles per a això? La resposta és simple: mitjançant l'absorció d'impressions positives, tantes com puguem! I liderant la Por.

Us linko aquí un parell d’entrades anteriors  ;)