Pensament Positiu, sempre però...

Pensament Positiu si, sense dubtar-ho, sempre. I a més a més cal … Actuar.

Actuar per assolir les fites no és només desitjar, visualitzar o imaginar. Cal treballar força i perseverar!!!! Ser capaç de imaginar els obstacles i tenir pensades estratègies d’afrontament son el complement adequat al pensament positiu, per obtenir una vida plena. I si, també per un dia a dia plàcid, exitós o tal i com el vulgueu tenir.

El Pensament Positiu no és una vareta màgica i els obstacles, l’esforç, els reptes i les decepcions no són “la bruixa dolenta del conte”. Si volem, emprant l’un i els altres podem fer un combinat d’èxit real.

El que no ens porta a cap lloc més que al fracàs, és fer tot el contrari!.

Pensament Negatiu =  Stop

Anticipació d’obstacles, no fer cap acció, no perseverar = Stop

Per tant Pensament Positiu i...... Acció!

Personalment cada vegada que sento: pensa en positiu i atrauràs allò que vols! Pensa en positiu i no anomenis els obstacles o les dificultats. Sento que el “dimoniet” que porto dins... que també hi és! es remou i te ganes de sortir !!! ;)

“Quan la gent equilibra el pensament positiu sobre el resultat desitjat, amb una visió realista dels reptes i obstacles que puguin sorgir, son molt més propensos a assolir els seus objectius.” 

Toni Bernhard.

Penseu en Positiu amics i no us oblideu de pencar força!!

Una abraçada, 

Què fem a Psico-Coaching Actua?

No estàs content amb el que fas? No t’acaba d’agradar com transcorre el teu dia a dia? Tens un repte que afrontar i no saps com començar? T’agradaria donar un nou rumb a la teva vida? Vols canvis i no saps quins? 

El Coaching et pot ajudar!

El Coaching és un entrenament que busca desenvolupar al màxim el potencial de cada persona, és una eina que ens ajuda a evolucionar, a motivar-nos, a valorar, a relativitzar... en definitiva a aprofitat al màxim els nostres recursos per ser qui volem ser i el Coach és l’entrenador, la persona que ens acompanya en aquest camí. De la mateixa manera que un entrenador esportiu, el Coach personal no fa grans persones, només treballa per que la grandesa de les persones a les que acompanya arribi al màxim del seu potencial.

En aquest espai que et presento, des de la Psicologia Positiva i amb les eines del Coaching tu faràs la màgia. D’aquí el nom de la meva “nova llar” professional. Ets tu el protagonista. Tu i només tu pots actuar, així que si vols canvis, Actua!

Ens podem trobar a:

c/Estalvi, 3 local

08960-Sant Just Desvern

O com sempre a l’altre costat de la pantalla a  campomanes@copc.cat o coachblanca@gmail.com

Una abraçada, 

La màgia del nostre cervell

De vegades oblidem que gràcies a que disposem de l’escorça prefrontal podem treballar la reestructuració cognitiva. Que vol dir això? Doncs que podem modelar la pràctica d'hàbits (processos) cognitius nous -noves maneres de pensar i de processar la informació-. I, tenint en compte que la cognició i la emoció, es a dir que el pensament i la emoció, van de la mà. El que tenim és la fantàstica possibilitat de treballar amb les nostres emocions, de liderar-les!

Recordeu, a més, que tenim també la capacitat de dirigir la nostra atenció cap on vulguem- si la guiem conscientment - i que, per tant, podem atendre o deixar marxar els pensaments que ens resultin “nocius” o el que és més útil... atendre i “cridar” als pensaments que ens fan sentir be. Penseu que en un dia podem generar aproximadament 60.000 pensaments!!! i que si els deixem fluir sense més, sembla ser que un tant per cent molt elevat d’aquests pensaments son negatius! Ens donem unes pallisses inhumanes!

I donant voltes a aquestes dades, us convido a reflexionar un moment... 

Si puc modelar i fins i tot modular els meus pensaments, puc processar la informació, analitzar-la, estudiar-ne la coherència i fins i tot puc valorar si per mi son els millors i puc, també,  redirigir la meva atenció cap als que per mi son més saludables i a més auto generar-me’n ... que puc aconseguir?

Creieu que ho tenim present tot això???

Que passaria si... ho posés en pràctica???

Una abraçada, 

Paraules

Hi ha paraules que fan por, vergonya o que se jo! Al meu nou despatx n’he penjat una, somnis. La primera reacció del meu marit... “una mica cursi, no?” Uf...  No! Somiar és imaginar, programar, projectar, visualitzar i fins i tot serveix per estudiar pros i contres!! Somiar és saludable i molt eficient. Fins i tot “somiar truites” ;) és beneficiós pel que te de lúdic i de generador de noves idees!  Arribats a aquest punt el meu marit somriu i diu... “home... si ho mires així...”

També cal dir que amb somiar no n’hi ha prou, per aconseguir fer realitat allò que “somiem”. Només hi ha una manera, un cop “somiat”... s’ha d’entrar en acció i un cop aquí és imprescindible perseverar i perseverar.

Amb aquesta petita reflexió ja en podem intuir una altra de paraula incòmoda, equivocar-se. Mira que n’és d’incòmoda la paraula! Normalment produeix una emoció, la vergonya, que és molt molesta pels seus símptomes ... en canvi, equivocar-se és molt útil si sabem gestionar, per una banda l’emoció i per l’altra l’error. És una garantia de superació i la humanitat és on és, en gran part, gràcies als errors... tornen a aparèixer l’acció i la perseverança, curiós, no? Que té de dolent equivocar-se?

Felicitat. Una altra d’aquelles paraules que “fa nosa pronunciar” . La felicitat no és rés més que el benestar subjectiu. Sentir-se be, en pau. La Felicitat no son aquells esclats de joia desbocada que de tan en tant toquem amb la punta dels dits, us imagineu tota una vida amb taquicàrdia, un nus a la gola, hiperventilant... ostres no hi ha cos que ho aguanti això!!! La Felicitat és molt més simple i si,  està feta de petits moments i d’equilibri. D’ autenticitat i lideratge emocional. De “feina ben feta”, d’empatia, d’amistat, de complicitat...  i també de confort. Siguem una mica més generosos amb el confort,  que no hem vingut a aquest món a patir!!! Que tenim “l’obligació moral” de viure una vida plena!!!  I el “vull ser feliç” i treballar (actuar i perseverar) per ser-ho és un gran i agradable repte ;) 

En canvi hi ha paraules que no deixem de pronunciar contínuament i que no ens fa cap pudor repetir-les a diari un munt de vegades tot i saber que el que ens fan fer és encapsular sentiments i desaprofitar els beneficis de les anteriors. Una de les que menys m’agrada és “Problemes” Si, si, teniu tota la raó ... el que realment m’incomoda és la connotació que li hem donat al llarg dels anys en el seu vessant més quotidià. Tret dels problemes de matemàtiques que poden despertar la nostra curiositat i les ganes de resoldre’ls... el que fa la paraula és immobilitzar! Ens situa en posició de desavantatge, pensem directament en que tenim davant una paret que no podem escalar fàcilment, una muntanya tant alta que per arribar al cim esgotarem tota l’energia, llavors... amb quina motivació l’afrontem? Amb quin ànim? Ara, canvieu la paraula problema per repte...  ;) . Que us suggereix la paraula repte?

Aquesta és la paraula que trobareu darrera de la porta del meu nou despatx: Reptes, és el que us espera al sortir.

Recordem però, que no son les paraules les que ens incomoden, que totes son genials! El que ens incomoda és la nostra actitud davant alguns mots. Per tant, com en quasi tot. Si quelcom t’incomoda ... mira de canviar! ;)  com a mínim la manera de “mirar”.

Una abraçada, 

La felicitat està al meu cervell

Programar el propi cervell no és només possible, a més és molt gratificant, si sabem triar el “joc al que volem jugar”.

Si heu entès que el pessimisme és poc pràctic i poc útil a més de injustificat i innecessari, ja teniu un el primer pas cap al benestar subjectiu, la felicitat. Heu de saber que hi ha molts estudis que demostren que com més feliç és una persona més possibilitats te de tenir una bona feina, una família equilibrada, una salut millor, etc. i a més, es preocupa més del seu entorn, dels altres i és més generós. Per tant, desterrem ja el mite de que felicitat = egocentrisme. Buscar la felicitat no només és bo per nosaltres, és bo per tot el nostre entorn!

Com us deia al inici d’aquest post, programar el cervell és possible, de fet cada un de nosaltres ho fa contínuament cap al mal humor, cap a la infelicitat. Ho fem quan en una feina poc gratificant ens enfoquem en lo poc que ho és. Ho fem quan desprès d’una pèrdua no ens permetem sentir alegria. Ho fem quan “veiem” els errors dels nostres fills i no atenem als seus èxits. Ho fem quan anticipem els desastres sobre la nostra salut o sobre la dels nostres familiars. Ho fem quan sentenciem amb frases com: la vida és una porqueria, jo no puc, a mi mai em passarà res bo, les dones son..., els homes son... Pareu un moment i penseu en quines son les vostres sentències més dramàtiques, segur que en teniu una col·lecció!

Que us sembla “jugar” i programar el cervell per a donar-li la volta a tot això que només alimenta la nostra part més fosca? La menys feliç?

Us proposo un entrenament molt senzill, no oblideu però que en tant que entrenament cal que el practiqueu amb disciplina! Per aconseguir que una activitat es converteixi en un hàbit cal, segons l’ University College de Londres, repetir-ho durant 66 dies ;)  seguits.

Aquest petit entrenament us servirà per augmentar el vostre benestar subjectiu!

Som-hi!

-          Abans d’anar a dormir, just abans, anoteu en una llibreta petita tres coses, com a mínim, del vostre dia que us hagin agradat, que us hagin fet sentir be.

Això tant senzill de vegades pot resultar difícil al principi, tenim la tendència al pessimisme molt arrelada i busquem coses molt “brillants”. Penseu que una paraula amable, un somriure, el paisatge, el sol, la pluja, un cafè, un amic, una feina ben feta, un moment de tendresa, una peça de música, una fragància ... son grans trofeus per anotar abans d’anar a dormir ;)  Si porteu la llibreta a sobre (o empreu les notes del telèfon) i aneu anotant al llarg del dia, convertir-se en caçador de moments és tot un plaer.

-          Pel matí, quan us sona el despertador, abans de posar els peus a terra, estireu-vos, com un gat, somrieu i respireu profundament un parell de vegades.

-          Mentre feu el cafè, doneu-li el tomb a la llibreta i per l’altra banda, anoteu alguna cosa que us agradi fer i busqueu, durant el dia, un moment per fer-la.

Pot ser alguna cosa molt senzilla, com fer-li una abraçada a algú, escoltar una peça de música, fer un passeig, prendre el sol uns moments, llegir el diari, un llibre, una trucada telefònica per parlar amb ... O un massatge, un bany d’escuma, el partit de futbol amb els amics, una partida de ...

Us animeu a provar?

Una abraçada!