06 de juny 2015

El lider positiu: Neurolideratge


El neurolideratge és un recent camp d'estudi, creat per David Rock el 2006, que es centra en aportar coneixement neurocientífic en l'àrea del desenvolupament del lideratge en tots els seus camps. Es basa en l'autoconsciència (self-awareness), la gestió d'un mateix, la comprensió i la gestió de les relacions amb els altres. Hi ha molt que millorar, ja que només el 35% dels directors de RRHH confien realment en els líders de les seves organitzacions.

Quedem-nos amb una idea simple. Les últimes investigacions del cervell diuen  que hi ha dos circuits diferents: el de l'amenaça i el dolor i el del plaer (o de les recompenses). Els líders convencionals actuen sobre el primer, el de les amenaces, fins i tot en la gestió de l'acompliment, i provoquen desmotivació i mecanismes de defensa.

El/La líder com a coach aconsegueix, a través de preguntes obertes, promoure la reflexió i activar el circuit del plaer. Probablement una de les claus de l'èxit de l'esport espanyol és que els seus "coaches" se centren en el gaudi, en la companyonia, en la humilitat, en els valors correctes (circuit de les recompenses ) i no en "no perdre" (circuit de les amenaces), el primer és el que genera endorfines i dopamina.

A diferència de les solucions analítiques, les solucions "eureka" activen el lòbul temporal anterior a l'hemisferi dret, el cingulat anterior i posterior i l'hipocamp. Per això, el coaching promou la descoberta a partir de la reflexió. "No és la resposta la que t’il·lumina, sinó la pregunta". També és essencial verbalitzar (per l'equilibri entre el què és racional i allò què és emocional)  i que els coaches serveixin per descarregar les emocions.

Els líders, sovint intenten provocar una "resposta d'amenaça"  la resposta amenaça promou en l'altre no escoltar, cal estar preparant-la mentre el líder parla... i al tractar-se d’una resposta amenaça, s’apodera de la ment del liderat el funcionament irracional, per tant no pot pensar amb claredat o prendre les millors decisions.

"Molts directius han desenvolupat fortes habilitats tècniques però no son capaços de llegir senyals socials. Però com més amunt estàs en una empresa, més important serà la capacitat d'entendre les senyals socials. "

Els senyals que activen les respostes poden ser subtils. Molts gestors passen molt temps tractant de donar retroalimentació i dir-li a la gent tot el que estan fent malament i es pregunten per què ningú està canviant ... i  no s'adonen de que estan creant una resposta d'amenaça a l'atacar l'estat de les persones i que és probable que això faci que es redueixi l'obertura de la gent al canvi. El canvi es produeix donant seguretat i autodomini.

Les persones volen fer les coses bé, volen sentir-se útils, volen tornar a casa amb la sensació de feina ben feta, volen l'èxit!. Cap esportista surt a la pista a perdre! Cap nen va a l’escola amb el ferm propòsit de no aprendre res. Cap nen desitja que a casa seva tot siguin “bronques” . Tots i cada un d’ells volen fer les coses bé!  De vegades, simplement, les normes no es poden seguir... potser és més fàcil canviar les normes?

La clau de la felicitat, de l’èxit, està en l’amor i la feina.

  • Amor: gaudir d’emocions positives amb les persones més properes i a les comunitats de les que formem part

  • Feina: participar en les activitats significatives i gratificants

Per estimar i treballar bé es necessita saviesa. Les normes rígides i els incentius  no ens ensenyen a ser bons amics, bons pares, bona parella ni bon professional. No es necessiten actes heroics d’abnegació per “mostrar” a altres què és el correcte. Per fer el bé a altres comencem per fer-nos el bé a nosaltres mateixos. Serà la nostra manera serena de fer la que els mostrarà el camí.

Claus del lideratge positiu.

1. El coratge no és l'absència de la por. És inspirar a altres per sobreposar-se a la por.
2. Cal donar el primer pas, però sense deixar enrere al teu equip.
4. Coneix bé als teus enemics, i aprèn d'ells.
5. Cal mantenir els amics a prop, i als enemics, encara més.
6. Les aparences són molt importants, i també somriure.
7. Res és blanc o negre.
8. Rectificar també és una mostra de lideratge i de coratge.

Un equip, també ho és la família! No ho oblideu!!! 


Una abraçada, 

01 de juny 2015

On vols arribar?- Orientem-nos en solucions!

Què faries tu? Quina seria la teva solució? 

Normalment les persones funcionem en mode “orientació problema” i què és un problema? Doncs una situació en la que ens trobem atrapats i de la que no veiem manera de sortir. Un problema, sempre, ocupa tota la nostra ment, no ens deixa veure altres possibilitats i a més produeix conflictes (interns i externs). El nostre estat mental és incòmode i rumiatiu i transparent!!!, el veu tothom!.

Els humans hem estat condicionats, per l’educació, en centrar-nos en els problemes. A hores d’ara ja sabeu tots que els estats condicionats son reversibles!!! Cal prendre consciència i triar un altre camí.

Que passa si... en lloc d’un problema veiem un aprenentatge? O... una oportunitat de canvi? O... de creixement? Passa que ens desbloqueja, ens permet superar les nostres pors...

Per orientar-nos en solucions, només cal analitzar bé la dificultat i reorientar el nostre pensament.

Com ho fem això??

La proposta que us faig és:
  1. Identificar el tema que ens preocupa i extraure’n l’essència real.
  2. Buscar una paraula o frase que el defineixi i anotar-la.
  3. Descriure la situació actual, en poques paraules.
  4. Descriure la situació desitjada emprant un llenguatge sensorial (com ens sentirem, com ens veurem, què és el que notarem) i anotar-la tant exhaustivament com puguem.
  5. Anotem els obstacles, que identifiquem, per arribar a la situació desitjada.
  6. Penseu i anoteu, quines coses podeu fer, per petites que siguin, que us apropin a la situació desitjada. Que us permetin superar els obstacles.
  7. Comenceu a fer-les!

En lloc de pre-ocupar-te, ocupa't. Quan un comença a caminar cap allí on vol anar, la primera passa ja l’apropa a l’objectiu.

Una abraçada! 

PD. Pel Jordi MR, una persona potent que s'ha oblidat de recordar-ho. Endavant Jordi!