27 d’octubre 2012

Reflexions






Avui us convido a que reflexioneu i de cada una de les frases que us proposo en traieu les vostres pròpies conclusions.

Creure per veure.
Desaprendre per aprendre.
La bellesa està a l’interior.
La innocència ens permet avançar.
La vida no du manual de funcionament.
La llibertat està en qüestionar tot lo preestablert.
Agradar a tothom no és possible ni voler-ho saludable.
La perfecció és subjectiva.
Els extrems cansen, cremen i son la part més feble.
En els racons és on s’acumula el pols.
Cal buidar per poder omplir de nou.

Bona feina! 

16 d’octubre 2012

Per què m’agrada treballar e-Coaching?





Avui us vull explicar, a petició d’alguns curiosos, els beneficis que visc amb el Coaching per email, l’e-Coaching!

En primer lloc perquè escriure és terapèutic. En diverses investigacions el Dr. James Pennebaker, de la Universitat de Texas, que des de 1979 estudia amb el seu equip com les persones s'enfronten situacions traumàtiques doloroses a través de l'escriptura expressiva en múltiples i diferents escenaris, com a Nova York desprès dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, a una clínica oncològica o a la crisi provocada a Califòrnia pel terratrèmol de 1989. L'equip de Pennebaker, va demanar a un grup de persones que escrivissin durant tres dies sobre els seus pensaments i sentiments més profunds relacionats amb algun tema emocional important.

Se'ls va demanar que es deixessin portar i que exploressin el tema. Que l’enllacessin amb les seves relacions, amb el seu passat, el seu present o el seu futur, es a dir amb qualsevol cosa que sorgís lliurement de la seva ment.

Al principi es van sentir pitjor, però conforme passava el temps s'anaven beneficiant molt d'aquest exercici d'escriptura. Els investigadors van poder comprovar que després de passar tres dies escrivint, no només es sentien millor, sinó que rendien més en les seves activitats diàries i comentaven que fins i tot el funcionament del seu sistema immunitari havia millorat.


Per què escriure té aquest efecte?


Per una banda quan tenim una dificultat que realment no volem afrontar o que no podem assimilar, pot passar que es produeixi un intent de reprimir part dels fets perquè recordar-los és dolorós, costós o desestabilitzador. Aquesta tendència a inhibir o reprimir les emocions negatives constantment, produeix un estrès i un desgast que acaba afectant la salut tant emocional com física. Escriure sobre determinat esdeveniment pot ser dolorós al principi, però finalment té un efecte alliberador, fent desaparèixer en moltes ocasions aquest estrès.

Quan escrius sobre algun esdeveniment dolorós estàs contribuint a dotar-lo de sentit  perquè construeixes una narrativa que et serveix per entendre i assimilar. Al principi, les persones comencen narrant històries inconnexes i de vegades incoherents, reflex del desordre que hi ha en la seva ment respecte als fets, però poc a poc es va produint un canvi i acaben escrivint històries organitzades i coherents que expliquen els fets i els donen sentit. És llavors quan comencen a sentir-se millor. S’acaben sentint les emocions abans temudes d’una manera intima i serena això fa que es transformin i deixin de causar dolor.

D’altra banda escriure sobre els propis reptes, somnis, anhels te el mateix efecte. Es van lligant les històries, les capacitats, les mancances i les possibilitats amb les accions que es poden emprendre per assolir-los. La funció del Coach és anar introduint propostes de reflexió, apunts, preguntes i noves perspectives si s’entra en un bucle... El Coachee (el client) va trobant el seu camí, el camí que més li agrada per aconseguir allò que vol i si realment encara no sap el que vol o el que necessita... també ho acaba descobrint. I sí, en un percentatge molt elevat es produeix “el miracle” que de miracle no en té rés. És el compromís, la perseverança, la dedicació i l’esforç del Coachee els que ho fan possible.

Quins beneficis te a més l’ e-Coaching?  

Doncs la comoditat de no haver de demanar hora... de poder “treballar” pel teu present i futur en sabatilles... de poder anotar, construir i preparar les idees mentre vas a l’Ave Barcelona-Madrid, al metro, al bus... , abans d’anar a dormir, al llevar-te... La comoditat de poder fer una consulta sobre un tema puntual al teu Coach i saber que a l’altre costat de les tecles hi ha una persona que t’atendrà a volta de correu ... imagineu-ne més vosaltres!

 I si... naturalment surt més econòmic! ;)

06 d’octubre 2012

El Clown





El Clown és un personatge que existeix des de fa milers d'anys. Els clowns que actuaven com bufons de cort tenien gran llibertat de paraula i critica. Molt sovint eren els únics que podien expressar contra les normes socials o del govern, i fins i tot amb el seu humor podien arribar a canviar la política.

El Clown es mostra espontàniament davant del públic des de la seva humanitat plena, la seva sinceritat, la seva vulnerabilitat, les seves emocions, les seves virtuts i defectes sent un mirall de nosaltres mateixos.

Avui us proposo fer, de vegades, de clown.

Els humans acostumem a dur una màscara, la màscara de la nostra identitat, els hàbits, les emocions contingudes, les creences que hem anat aprenent al llarg de la vida del nostre entorn social i cultural. Una màscara que de vegades ens mostra als altres com éssers forts, valents, triomfadors, etc. o tot el contrari... depèn del “mirall” en el que ens hem mirat en créixer. Sota aquesta màscara hi ha el jo real, el nostre potencial, les capacitats que encara no hem descobert o que neguem, el nen que vàrem ser  i que cap als 5 anys comencem a oblidar aprenent a viure segons els patrons que ens envolten. La màscara no som nosaltres!

El Clown ens permet treure’ns la màscara, recuperar al nen. Per fer de clown no cal fer riure, cal deixar-se anar, mostrar-se, expressar emocions, compartir, jugar, somiar, fantasiejar, riure de nosaltres mateixos i de les nostres pors... Exagerar les pors, buscar-los-hi la part més histriònica es una gran manera de minvar els seus efectes al posar-hi distància. Obrir-nos al joc, a la fantasia i al somni és la millor manera de descobrir els nostres anhels més profunds i si els descobrim podem triar començar a treballar per aconseguir-los!

Poseu-vos un nas vermell real o imaginari i practiqueu sols o en companyia amb el clown que tots portem dins!

Una abraçada,