05 d’abril 2013

Com m’explico la meva vida.




Cada dia i en tot moment ens expliquem la nostra història, el nostre cervell ens envia missatges amb paraules i imatges on ens recorda episodis de la nostra vida. Això, entre altres coses, ens serveix per prendre decisions. De vegades aquests missatges son negatius i de vegades positius. Aquesta narrativa és la que marca el nostre benestar o malestar personal.

Hem de tenir en compte, però, que aquest discurs intern només és una interpretació del que realment ha succeït i per tant el podem canviar, el podem reinterpretar i rescriure en funció de la valoració que en fem, del creixement personal que ha significat i dels aprenentatges obtinguts.

De fet contínuament “rescrivim” la nostra història ... Quan en recordem episodis anem lligant-los de manera que siguin coherents i els anem enllaçant en una seqüència que encaixi en la nostra història dominant  (els que no hi encaixen la nostra ment els manté “ocults”). Per exemple: si la meva història dominant és que soc una persona honesta, cada vegada que respecto les normes això s’afegeix a la meva història general, li dono significat; el dia que per qualsevol motiu me les salto, la meva ment te dos opcions, transforma l’episodi i el justifica o simplement l’enterra i l’oculta.

Un altre exemple: Un nen amb dislèxia en una escola qualsevol, te una dificultat extrema per seguir el currículum normalitzat de l’aula. Aquest nen s’explica la seva història com intel·lectualment incapaç: normalment estudia però suspèn, s’esforça i no arriba als mínims que li demanen, per tant tot el que l’envolta li diu que és poc llest... o gens, li diu que no s’esforça prou, que és un gandul. El fet de que sigui capaç, per exemple, d’aprendre anglès veient a la tele dibuixos animats en aquest idioma, o de que s’hagi convertit en un expert en animals salvatges veient reportatges del Nacional Geogràfic, la seva ment no ho interpretarà com un dissonant a la seva construcció narrativa  i  li farà canviar la perspectiva de la seva vàlua, de fet la seva ment ho passarà per alt.

Per moltes persones la seva història vital dominant és dolorosa, pessimista, difícil, etc. i per tal d’encaixar cada episodi n’esborren qualsevol tret que indiqui el contrari (te uns amics genials, una família que l’estima, etc.). Per aquest motiu hem d’intentar produir noves narratives que posin de manifest els moments agradables, optimistes i plaents de la nostra vida. No es tracta d’inventar, es tracta de saber veure’ls!

Per aquest motiu, si ens cal, hem d’aprendre a rescriure la nostra història.
  • El primer pas és prendre consciència de com ens la expliquem i per això és molt útil escriure la nostra autobiografia (no cal ser literat!).
  • El segon pas és reflexionar sobre els moments difícils, incòmodes, desagradables, etc. i trobar-hi aprenentatges, reptes, canvis de rumb, etc. 
  • El tercer pas, buscar i aturar-nos en els moments dolços i agradables i reconstruir-los mentalment, visualitzar-los i fins i tot trobar imatges, aromes, sensacions que ens els recordin per a poder incorporar-ho al nostre dia a dia com a evocadors.

Per cert... si a l’hora de buscar moments dolços i agradables en trobem pocs, recordem que està a la nostra ma crear-ne tants com vulguem a partir d’ara! No us oblideu d’omplir tant com pugueu el vostre dia d’emocions positives per petites que siguin!

Una abraçada