31 de desembre 2014

2015 - Casa meva és casa vostra



Benvolguts amics,

Aquest any 2015 començarà per mi d’una manera especial, estreno “casa”. Als que ja he tingut l’honor d’acompanyar en un trajecte de canvi us sorprendrà que, en lloc de passejades per la vora del mar o un cafè en un lloc càlid i còmode, finalment m’hagi decidit per obrir despatx. No flipeu! Les passejades i els cafès continuen ;)   i l’@-coaching també!

Obrir despatx significa canviar, implica sortir de la meva zona de confort per fer-me visible. Ja sabeu que soc tímida i no me’n amago... però també sabeu que porto com bandera personal les bondats de transcendir allò que ens empresona, si, llegiu be: que ens empresona. La zona de confort és un parany que ens immobilitza. Cada pas que donem fora de la nostra zona de confort és un pas de gegant per al canvi i cada canvi personal és una evolució que podem dirigir cap on vulguem. Les nostres pors només son construccions que cada un de nosaltres fa del món que ens envolta. Fora d’aquesta zona de confort és on està La Possibilitat, el que hi ha dins ja ho coneixeu. Un cop oberta La Possibilitat, la resta del somni l’hem de treballar dia a dia.

He de confessar, però, que per sortir de la meva zona de confort en aquest tema, ho faig envoltada de gent (tant físicament com emocionalment) que estimo i valoro. És aquí on rau el secret. En envoltar-nos de persones que aporten valor a la nostra vida. La família, els amics i companys i les persones a les que admires que son en definitiva totes elles el bé més preuat que tenim.

I ara un altre punt i a part...

GRÀCIES.

Gràcies a tots i totes els que m’ajudeu a fer que la meva vida tingui sentit. Quasi tots esteu en el punt anterior i els que no hi sou: els que em sou tòxics, els que no m’ensenyeu res, aquells als que mai voldria assemblar-me. També gràcies! Per ser tant pocs ;)

Obrir despatx és, també, una aposta per a aquelles persones que necessiten un lloc de referència, un lloc físic on localitzar al seu Psico-Coach i amb les que he argumentat tant i tant... i sou molts els que m’ho heu comentat. Be, em dono... avui us presento “casa meva” que és, des d’ara mateix, casa vostra.

Una abraçada i feliç any nou!


Carrer Estalvi, 3, bxs.
08960 Sant Just Desvern


Horaris: Dilluns de 9 a 12h. i de dimarts a divendres de 16 a 20h. Dissabtes de 9 a 20h. Sempre amb hora concertada.


21 de desembre 2014

2014




Aquest any més que una declaració d’intencions per al proper 2015 vull tancar el 2014 fent una introspecció i una declaració de creences.

Crec en les coses fetes poc a poc, amb passió i atenció plena.
Crec en el pas de les estacions i en la renovació que suposen.
Crec en la màgia de sembrar i tenir cura fins a veure els fruits.
Crec en la força de la natura i en la seva saviesa.
Crec en les Persones.
Crec en l’experiència que donen els anys i aprenc cada dia dels padrins.
Crec en la frescor i la importància de la joventut a la que, de vegades, no escoltem i que també m’ensenya.
Crec que el be comú és mes satisfactori que l’individual.
Crec que donar valor a les petites coses és una bossa de tresors que ens permet gaudir de benestar en qualsevol lloc i en tot moment.
Crec en la bondat i l’honestedat.
Crec en el respecte pels altres.
Crec en compartir i en sumar.
Crec en l’amistat.

Podria continuar una estona més i suposo que encara en quedaria alguna al tinter... penso, però, que com a mostra del meu bagatge ja és suficient per avui.

Us explico tot això només per fer públic el meu agraïment a la família i als amics, als coneguts, als meus mestres i als que alguna vegada he tingut l’honor de fer-los-hi de mestra jo, a les persones a les que he acompanyat en algun procés personal, als que alguna vegada m’han “tocat” encara que només sigui amb “la punta dels dits”, a la gent que admiro i a la que no em voldria assemblar sota cap concepte. Tots ells han omplert el meu bagul i tot i que només jo trio el que vull o no emprar del que hi tinc guardat, és el contacte amb els altres el que em fa ser com soc. I si, a tots us vull donar les gràcies. Ni soc bona ni dolenta, ni millor ni pitjor que altres però soc jo.


Moltes gràcies!