14 d’abril 2015

ORGANITZACIONS POSITIVES (Empresa)




Una Organització Positiva és una Organització Saludable i Resilient (Healthy & Resilient Organization), una HERO, com sabeu hero en anglès és heroi. I el símil és bo, les HERO son empreses capaces de canviar conceptes i actituds que tot i que estan provades científicament, encara a alguns els hi semblen qüestionables. Son empreses capaces de renàixer de les seves cendres com l’au Fènix! Son realment empreses valuoses i valentes. Cada dia hi ha més empreses que adapten les seves estratègies a programes HERO i el que és encara més significatiu és que no son només petites o grans empreses en crisi que busquen i aconsegueixen canvis substancials en el benestar general i naturalment en el rendiment econòmic, parlem també de grans multinacionals. 

El model HERO, representa una alternativa moderna i científica als models tradicionals de gestió de l’estrès, de recursos humans i de comportament organitzacional. 

El model assumeix que una HERO està formada per tres grans components que interaccionen entre si : recursos i pràctiques organitzacionals saludables com estratègies per estructurar i organitzar el treball , empleats i grups de treball saludables que gaudeixen d'alt benestar psicosocial en termes de creences d'eficàcia , emocions positives , engagement en el treball , optimisme ,  resiliència , i resultats organitzacionals saludables com ara alt acompliment amb la organització , excel·lència organitzacional, bones relacions amb l'entorn organitzacional i la comunitat , i responsabilitat social empresarial.

Com diu la presidenta de la SEPP (Societat Espanyola de Psicologia Positiva ), Marisa Salanova:  Una HERO és  “… Una empresa que desenvolupa esforços sistemàtics, planificats i proactius per tal de millorar la seva salut psicosocial i financera, mitjançant practiques saludables i recursos per a millorar a nivell de tasques, ambient social i organitzacional, especialment en situacions de crisi i canvis sobtats…” son organitzacions resilients, que afronten una crisi de forma positiva i surten d’ella molt més reforçades. 

 “allò que està be cal incentivar-ho per tal que continuï així, creixi i no s’estanqui” 

“ Algunes organitzacions ja han entès, per exemple, que en èpoques de crisi és millor retenir el talent que deixar-lo anar” 

“ L’element central d’una direcció de RRHH consistent , és tenir cura dels treballadors”

Quines son algunes de les estratègies que pot aplicar l’organització?

Disseny de llocs
• Crear llocs reptadors ( incrementant recursos laborals )
• Ús de destreses efectives
Lideratge positiu
• Millorar el clima social ( contagi )
• Fomentar confiança i equitat
• Potenciar líders saludables
Formació i socialització
• Impulsar l'autoeficàcia
• Crear ajust de valors
Desenvolupament de carrera
• Mantenir reptador el treball
( Marisa Salanova) 

Us apunteu al model HERO?
  

09 d’abril 2015

Què fem a Psico-Coaching Actua?


Què és el que fas a Psico-Coaching Actua? Aquesta és una pregunta que sovint em fan... miro de contestar-vos ;)



Utilitzem un  mètode  que fa possible  assolir reptes, fins i tot molt complicats, amb solucions aparentment molt simples. Es fonamenta en la lògica i la experimentació i partim de les eines de la Psicologia Positiva i el Coaching. Les sessions son un vehicle per transformar aquells comportaments, actituds, pensaments i emocions disfuncionals en funcionals.Amb aquest mètode  es poden tractar pràcticament totes les dificultats però  NO es poden tractar problemes d'origen orgànic o trastorns mentals greus. 

Es tracta  de la utilització d’unes tècniques dissenyades per a resoldre els problemes de forma ràpida i eficaç. Si l’acompanyament funciona, el client experimenta canvis des de la primera o segona sessió. Si amb 10 sessions no hi ha hagut canvis significatius, es dóna per acabat l’acompanyament. No s'intenta allargar el tractament (el número total de sessions) de manera innecessària. psico-coach i client decidiran conjuntament si continuar l’acompanyament pot ser beneficiós (o útil) o fins i tot perjudicial. L'objectiu no és acompanyar al client durant el seu procés vital sinó ensenyar-li a descobrir les eines pròpies per a afrontar-lo.

Es tracta d'una tècnica activa i prescriptiva. El psico-coach prescriu al client en cada sessió una sèrie de tasques que aquest haurà de dur a terme entre sessió i sessió. El client sempre és el protagonista del seu procés de canvi. El client no és un pacient. No és un subjecte passiu que espera que el professional resolgui els seus problemes, per tant, el client no pot esperar que es produeixin canvis sense haver-los provocat prèviament. Si no fas res, res canvia. Tot i que l’acompanyament es centra en la dificultat i per tant en els símptomes, els canvis es produeixen perquè el client viu experiències emocionals que li permeten fer canvis funcionals en les seves accions i reaccions. Si l’acompanyament és l’adequat els canvis són profunds i persistents.

El client ha de tenir temps entre sessió i sessió per a dur a terme les prescripcions i observar els efectes que es produeixen. Per tant, és tant important l'espai entre sessions com les sessions mateixes. Generalment les sessions es realitzen cada quinze dies. I si el que s’utilitza és el sistema de e-Psico-Coaching (per email), tot i que el “timing” s’adequa a allò que el client necessita, un màxim de dos emails per setmana és el més adequat.  

L’acompanyament no és mai rígid. És tan flexible i alhora robust com una canya de bambú. La durada de la sessió no està pre-determinada. Alguns clients poden necessitar 20 minuts per sessió, mentre que d'altres poden necessitar 1 hora i mitja i fins i tot més. El tipus d’acompanyament és el que determinarà més o menys temps per sessió i més o menys temps entre sessió i sessió.

L’acompanyament es centra  en la demanda que ha dut al client a la consulta. A no ser que sigui estrictament necessari, no s'analitzaran altres aspectes que no estiguin relacionats amb el motiu de consulta. Acompanyem el present del client per forjar el futur que aquest vol i ens orientem en solucions.

El pisco-coaching no busca l'origen ni la raó de ser del problema. No es furga en el passat del client ni se li fa reviure situacions traumàtiques ja passades. No es fa una anàlisi profunda, tret de cercar possibles trets que denotin l’existència d’un problema d'origen orgànic o trastorn  mental greu,  que no s’han de tractar mai amb aquestes tècniques, com ja hem dit abans. 

Una abraçada,