18 d’abril 2014

Psicologia Positiva: Equilibri emocional


Algunes vegades, quan plantejo la necessitat de positivar el que la vida ens depara en cada moment, tinc la sensació de que el que s’entén és que tot el que és negatiu o susceptible de considerar-se  poc còmode, emocional i funcionalment, s’ha de defugir. Hi ha una tendència a considerar que l’optimisme, la felicitat i altres estats que generen benestar, son els únics estats útils per l’esser humà. Això no és així, de cap manera!

Tots sabem, a hores d’ara, que davant una pèrdua, la pena, la tristor és necessària i moltes vegades fonamental per a un saludable desenllaç del dol. Tots sabem ja que la Por salva vides! Que la Culpa ajuda a demanar perdó. Que la Ira, moltes vegades, ens mostra els nostres valors, el que ens fa “saltar” és allò que creiem intolerable. Que la sinceritat absoluta no sempre és bona companya. Que l’autenticitat absoluta de vegades el que amaga és una manca de sensibilitat cap a l’altre. Clar que els estats que generen malestar son incòmodes! Però, juntament amb els que generen benestar, son el que ens fa essers humans complerts. No limitem el nostre potencial! Aquest és el missatge que m’agradaria transmetre des de la Psicologia Positiva.

No us sembla que el que realment ens cal és: entomar les emocions que no ens son agradables i escoltar-les? Treballar amb elles un cop les entenem. No ens hi estanquem!, la pena, la por, la culpa, la ira, etc. han de ser el motor de canvi, en cap cas una manera de viure. És així com serien potencialment patològiques.  

Naturalment que hem de buscar el plaer, l’èxit, l’alegria i el sentit de la nostra vida. Això si, sense tractar d’evitar-nos les “molèsties” d’una vida normal. L’esforç, la perseverança, l’acceptació del fracàs, etc. no sempre son agradables ... en canvi tots sabem que ens son necessaris. Amb les emocions passa exactament el mateix, totes son necessàries.

El verdader camí cap a una vida plena és el de la flexibilitat. Saber trobar l’equilibri i la pauta per passar d’un estat “negatiu” a un de “positiu”. Aquest és el repte!

Davant un fracàs, una pèrdua, un sentiment de culpa, etc. “plora”! un cop hagis buidat el pap, llepa’t les ferides i mira endavant i pregunta’t: Que puc fer per no tornar a fracassar? Que m’ha aportat de bo aquesta persona, feina, joventut que he perdut, quin missatge em deixa per reinventar-me? Que puc fer per no tornar a sentir culpa en aquest tema, com he de comportar-me segons els meus valors, hi ha alguna creença limitant que em fa sentir culpa quan no l’hauria de sentir?...  


Una abraçada!

14 d’abril 2014

La paraula del dia: Vertigen



Vertigen
Patologia. Alteració del sentit de l'equilibri caracteritzada per una sensació de rodament de cap. (Ara i aquí no parlarem de la patologia, evidentment).
Hiperbòlicament. Sento vertigen, quan penso en tants de diners.
Figuradament. Torbament del judici que fa que hom es mogui per impuls, sense domini de si mateix. Quin vertigen l'impulsà a una aventura tan folla? El vertigen dels plaers.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
El vertigen també es relaciona amb la percepció, com la Il·lusió i per tant també és una construcció del nostre cervell, una emoció o un seguit d’elles que es forma a partir d’un pensament. I ja sabeu que canviant els pensaments canviem les construccions que fa el nostre cervell i fins i tot la seva pròpia estructura!.
De fet el descrivim, moltes vegades, com un carrusel emocional: passem de l’optimisme pletòric a la inseguretat i d’aquesta a la por, per tornar a tocar el cim de la seguretat i sant tornem-hi!. També es pot donar el cas de vertigen cap al pessimisme, ja podeu imaginar ... caiguda directa en la por, inseguretat, manca de confiança, un bri d’optimisme (jo puc) i tornada a caure a la por. De vegades és un vertigen lleuger i de vegades és terriblement pertorbador.
I... que podem fer amb la sensació de vertigen emocional si ens és incòmoda? Doncs com amb qualsevol emoció!
Suggeriments pràctics per a la comprensió (i possible neutralització)de les pròpies emocions :
posa nom a l'emoció que sents , identifica el significat d'aquesta emoció ( de que et parla l'emoció i que conducta t'impulsa a tenir )
identifica l'estímul que l'ha generat
tant si es tracta d'un estímul intern com extern, valora la seva racionalitat i adequació
si no és racional ni adequat, adona-te’n i relativitza la importància que li has atorgat
si el consideres important, identifica que el fa tan important i si és possible relativitzar-lo
adona't si l' estímul és congruent o no amb el que esperaves i desitjaves
si no ho és qüestiona't la racionalitat i adequació del que esperaves i desitjaves, i relativitza la seva importància
si la intensitat emocional és alta, pregunta't quins recursos personals pots utilitzar per afrontar l'emoció o l'estímul, i posa'ls en pràctica
identifica els canvis fisiològics que l'emoció ha generat en el teu cos, i respira profundament i de forma continuada si vols relaxar-te
identifica els canvis de pensament i actitud que l'emoció ha generat en tu
adona't de la conducta que estàs a punt de prendre, impulsat per l'emoció i valora la seva necessitat i conseqüències, i decideix què vols fer.

Atenció, aquest vertígen emocional va molt lligat a la Por. Liderar les emocions ens permet decidir molt millor.

Una abraçada!

09 d’abril 2014

La paraula del dia. Il·lusió

Il·lusió

  • Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable.
  • Error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença .
  • Esperança sense fonament real. 
Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Sembla doncs, que la il·lusió es fonamenta en una percepció més que en fets reals, no? (entenem aquí com il·lusió la que no és patològica, evidentment...)

La percepció obeeix als estímuls cerebrals que ens arriben a través dels 5 sentits: vista, olfacte, tacte, oïda i gust, amb els quals construïm un determinat entorn. També es pot definir com un procés mitjançant el qual una persona selecciona, organitza i interpreta els estímuls i els dona un significat.

I, si la percepció és una construcció del nostre cervell... i ja sabem que al nostre cervell el podem entrenar i modelar ..., recordem que els estímuls ens arriben pels sentits i que podem “alimentar” els nostres sentits amb aquelles coses que més ens agraden ... Donat que els símptomes de la il·lusió solen ser: alegria, esperança, empenta, força, perseverança i segur que alguns mes igual de positius, no creieu que val la pena il·lusionar-se?

Com és aquell projecte que us il·lusiona? Descriviu-vos-el amb detall, poseu-hi color i si cal música! Recordeu les coses que feu millor i utilitzeu-les pel projecte. I aprofiteu els símptomes de la il·lusió per no defallir i arribar a la meta. Feu que la vostra esperança sigui realitat.

Una abraçada,