13 de desembre 2017

Entrenem la resiliència?

Mustangs

La resiliència descriu el procés d'adaptar-se bé a l'adversitat. Significa "rebotar" d'una experiència difícil, com si un fos una pilota de goma. En psicologia és un concepte associat al creixement personal positiu i no, no és extraordinària. La resiliència no és una característica que la gent té o no té. Inclou conductes, pensaments i accions que poden ser apreses i desenvolupades per qualsevol persona. La resiliència es pot entrenar.

Ser resilient en cap cas vol dir no experimentar dificultats emocionals o angoixes. El dolor emocional, la tristesa i l’estrès són comuns i normals en les persones que han patit grans adversitats o traumes en les seves vides i també en els que en pateixen de menys grans; les emocions son, al cap i a la fi, el nostre motor.

Per desenvolupar la resiliència cal la suma d’una combinació de factors. Un dels més importants és tenir – i cuidar- relacions d’afecte, suport i confiança al nostre voltant que son les que ens proveeixen de models a seguir, i ofereixen estímuls i seguretat.

Altres factors associats a la resiliència són:

  • -        La capacitat per fer plans realistes i seguir els passos necessaris per a dur-los a terme.
  • -        Una visió positiva d’un mateix i confiança en les pròpies fortaleses i habilitats.
  • -        Destreses en la comunicació i en la solució de problemes.
  • -        La capacitat per liderar sentiments i impulsos forts.
  • -        Apertura de ment i capacitat de canvi.


Entrenem?


Relacionat bé! – Cuida les relacions, cultiva-les bones i “nutritives”, tant amb familiars com amics i altres persones importants en la teva vida. Ajuda i deixat ajudar. Permet que persones que t’estimen o aprecien tinguin cabuda en les solucions a les teves dificultats. Ajuda a altres que ho necessitin, siguin del teu cercle o no; això a més de entrenar la teva resiliència és un dels puntals per la teva felicitat.

Les crisis només son obstacles en el camí, fes-ne reptes! – No es pot evitar que en una vida hi hagi esdeveniments que produeixin tensió i fins i tot dolor. Però si que es pot canviar la manera en la que els percebem i també les nostres reaccions. Si els obstacles, les dificultats, les veiem com insuperables i terribles, el nostre cervell es dona per vençut. Mira més enllà i construeix el teu futur en base a solucions per aquestes dificultats –busca en la teva experiència perquè, altres vegades, ja t’hi has trobat i n’has sortit guanyador-, construeix-lo també en base a allò que vols i que et fa sentir bé; enfocar-te en com vols dissenyar la teva vida et donarà la força per superar els obstacles.

Accepta el canvi com a part de la vida, canvia! – A la natura res és inamovible, tot és canviant. I quan un curs d’aigua troba una barrera o la desfà o canvia el seu rumb. Acceptar que hi ha coses que no podem canviar, ens dona la possibilitat d’enfocar-nos en altres que si podem modificar. I entendre que tenim el poder de canviar-nos a nosaltres, ens dona la possibilitat de reinventar-nos.

Mou-te cap on vols anar, bellugat!- Posat metes realistes que una rere l’altra et portin cap al teu objectiu. A priori et semblarà un èxit petit i no ho és perquè assolir-les et proporcionarà el combustible emocional necessari per seguir fent camí i anar a la caça de reptes més grans.

Enfocat en què necessites, per on comences, com i on ho pots aconseguir, què i qui et pot ajudar si et cal i dona el primer pas.

Actua!- Fes accions, no ignoris una dificultat –normalment no desapareix per molt que no mirem-, Fes! actua de la millor manera que puguis en aquell moment i no et preocupis de més.

Accepta la teva vulnerabilitat- Saber-te i acceptar-te vulnerable et fa més fort. Et prepara per col·locar la frustració que genera un “fracàs”, en un lloc on és esmenable, si et cal o descartable si vols.

És més habitual fracassar per coses alienes al nostre Ser que per manca de vàlua, si que és habitual que passi pel nostre Estar ;) .Per molt potencial que tinguem (Ser), si no hi posem esforç, perseverança i paciència (Estar), fracassar és més que possible i no, no tenim cap obligació d’estar sempre al 100%. Acceptat, també, imperfecte. Això justament és el que et fa humà. Permet-te l’error, hi tens dret. Atreveix-te i mostrat.

Descobreix-te- Entrenar la resiliència et dona molta informació sobre tu. Estigues atent. Tens experiència en situacions difícils solucionades, tens experiència en bones relacions personals, tens experiència en resolució de problemes, etc. Conrea una visió positiva de tu, aquesta si que és la teva responsabilitat. Confia en el teu instint.

Agafa perspectiva- Tots tenim la tendència a enfocar-nos en el context més petit i així el que fem és magnificar “la pedra a la sabata”; en un context més ampli, les proporcions canvien.

Cultiva l’esperança- No és rés més que col·locar-se en una visió optimista que et permet esperar (perquè t’ho treballaràs = optimisme intel·ligent) que passin coses bones. No et preocupis pel que tems, centrat i ocupat en allò que realment vols. Si et centres en el dolor, el que perceps més intens és justament el dolor. Els humans tenim atenció selectiva...

Cuidat- Tenir cura de les teves necessitats i desitjos, fer aquelles activitats en les que gaudeixes, “escoltar” què és el que et demana el cos, fer exercici, reforçar els sentiments positius i deixar-te contagiar només les emocions que tu triïs, t’ajuda a entrenar la resiliència perquè et manté mental i físicament a punt per obtenir, de les pitjors experiències, el millor. A més, és quan tu estàs en un estat òptim que pots ajudar a altres – rellegeix el primer punt del entrenament-

Altres maneres d’enfortir la resiliència:

-     - Escriu un diari i no t’amaguis res. Escriure t’ajudarà a ordenar pensaments, estructurar el que et passa, recordar idees, trobar solucions, soltar llast ... pensa que la persona que millor et coneix ets tu i tu tens totes les respostes.

-      -  Practica meditació –si et costa, la meditació en atenció plena és molt senzilla-.

-       - Surt de la teva zona de confort, exposat!

-        - Somriu.

Fes-te preguntes per recordar en quines, de les teves fortaleses personals, t’has recolzat altres vegades per resoldre victoriós situacions difícils o complicades.

-       -  Quines situacions et resulten més difícils?
-       -  Per quin motiu t’ho resulten?
-   - Quan et sents cansat, estressat, afligit, etc. què és el que, altres vegades, t’ha fet sentir millor?
-       -  A qui has acudit alguna vegada quan t’has sentit aclaparat per una situació?
-       -  Què vas fer aquella vegada que...?
-      -  Has superat alguna por? Com ho vas fer?
-      -  Què has après de tu mateix en moments difícils?

Afegeix-hi preguntes que et donin informació sobre tu i les teves fortaleses. I de les respostes fes-ne el teu repositori on buscar per recordar.

Ara, respira profundament i segueix el teu viatge. Desitjo, de tot cor, que els vents t’acompanyin cap on vulguis anar. Si pel camí et perds o et pesen els rems, recorda que sempre pots demanar ajut. I si la dificultat és alta, recorda que els professionals hi som i t’acompanyarem, si et cal.

Una abraçada, 

21 d’octubre 2017

Imperfectes


L’autoestima mal entesa acostuma a dependre de l’èxit. Un "èxit" que no contempla com a tal la valentia d'intentar-ho, la força de la persistència i la capacitat de resiliència, que ho son absolutament!. I quan fallem, quan no acomplim els estàndards, ens sentim horriblement malament i l’autoestima baixa perillosament.

Ull amb els estàndards... moltes vegades no son realment nostres ni realistes.

Recordem, si us plau, que l’autocompassió (que no és res més que auto-empatia), la relació amable amb nosaltres mateixos, la capacitat d’estimar-nos tal i com som, defectes i tot, és un camí més saludable cap a una autoestima equilibrada! ;)

Sovint ens plantegem objectius i quan no arribem al seu assoliment, sentim que alguna cosa està malament en nosaltres. I no tenim en compte que ser humà significa ser imperfecte. Tots som imperfectes i també ho son les nostres vides... aquesta és l’experiència humana compartida per excel·lència. En canvi quan “sentim que alguna cosa està malament en nosaltres” (subjectiu però quasi mai cert) el sentiment és de solitud i aquesta sensació d’anormalitat, de separació dels altres, d’aïllament, és el que psicològicament ens fa tant mal. Fixeu-vos en el contrasentit...  perquè el que realment ens connecta amb tots els éssers humans és la imperfecció i la vulnerabilitat.

Obrim, doncs, els braços a tot el que ens fa humans! ;)

Per potenciar l’autocompassió o auto-empatia, ens cal atenció plena! Hem de ser capaços de parar un moment i “mirar” endins... de reconèixer i acceptar el nostre moment -com ens sentim- i poder discernir entre el que som i el que fem, tenim o volem. Poder discriminar entre el que ens ve donat pels estàndards habituals, que ens llencen per tots els canals i allò que realment volem aconseguir nosaltres, allò pel que estem disposats a lluitar amb esforç i perseverança. 

Si fem autocrítica, que sigui des de la tranquil·litat d’acceptar que l’ésser humà és meravellosament imperfecte ;)   

Agredir-nos amb continua autocrítica insana, negar-nos l’autocompassió, maltractar-nos amb la persecució d’estàndards inabastables, fuetejar-nos amb retrets, etc. el que fa és alliberar altes quantitats de cortisol que ens mantenen en una situació d’estrès constant. En aquesta situació, el nostre cos pot baixar la seva activació promovent un estat de depressió. Aquest estat no és en absolut el millor per a la motivació i la felicitat. Quan practiquem l’autocompassió, es redueixen els nivells de cortisol i alliberem oxitocina i altres substàncies que possibiliten que ens sentim segurs i consolats. Així és com entrem en l’estat mental òptim per a desenvolupar el nostre màxim potencial ;) 

El perfeccionisme està altament relacionat amb el malestar mental, l’ansietat i l’estrès. Tallar amb els diàlegs interns que ens desqualifiquen comença a suavitzar-lo.

“No ets la xerrameca que escoltes al teu cap. Ets el ser que escolta aquella xerrameca”.
Jiddu Krishnamurti


I en tant que la teva (de xerrameca interior) ets l’únic que la pot escoltar o no... pots decidir qüestionar-la i fins i tot descobrir d’on ve... Pots decidir si és coherent amb el que ets i el que vols. Pots decidir acceptar la imperfecció com a natural i emocionalment ecològica. Al cap i a la fi, la imperfecció, és el camí del aprenentatge ;) 

Una abraçada!


PD. He triat aquesta foto de la meva amiga de l'ànima Cristina Catarecha, per tot el que te d'inquietant i meravellosa a la vegada, fixeu-vos-hi bé ;) . Gràcies Cristina! 

25 d’agost 2017

Atemptats – Barcelona i Cambrils 17-18/08/17


En aquest Blog personal, casa meva, normalment es parla de psicologia i de coaching, d’emocions, recuperació i superació i de tot el que em passa pel cap i que fa referència a la ment. Avui però no us parlaré de l’estrès post-traumàtic que seria lo indicat, us parlaré de com em sento jo una setmana desprès.

Mireu... aquest tema em supera... em superen les maledicències, les mentides, la injustícia, la ignorància, els prejudicis, les supremacies, els Egos mal col·locats i un grapat de coses més... M’exaspera la facilitat d’alguns per sentir-se superiors a altres i decidir sobre la seva vida (i no parlo només dels terroristes). No puc entendre al que fa mal volent fer mal i no, no el respecto.

Llegim als diaris i veiem a les teles informacions tendencioses, incertes i despectives; veiem twits infames, comentaris al facebook que no son millors...  i no, no son dels terroristes o si més no, aquests no ho son avui de terroristes... Alguns son de governants, polítics (o pseudo polítics), tertulians, pares de família, fills de pares... gent “normal”... També en hi ha de solidàries i encoratjadores, gràcies!

Cada dia surto per la boca de metro de Les Rambles i com diuen al meu poble d’adopció, torno a “colar” cap a casa per allí. La primera visió que tinc de Barcelona cada matí, jo no hi visc, és el passeig pràcticament desert, els escombriaires fent la seva indispensable feina, els transportistes duent el gènere dels quioscs i ara els memorials improvisats de canaletes i dels arbres... sempre amb un parell o tres de persones a cada un d'ells, es veu clarament que estan prenent-se uns segons (o minuts) per recordar a les víctimes i suposo que per pensar en tot plegat... alguns resaran al seu déu (o déus); això també és meditar. Son les 7'30 del matí. Darrera meu un altre memorial improvisat, enorme, per allí on va entrar la furgoneta. Aquesta entrada fins avui, des de el dia dels fets, la bloquejaven a aquesta hora i durant tot el dia dos furgons un dels Mossos i un de la Policia Local, un a cada costat de la boca del metro, amb els agents preparats; avui no n’hi havia cap. Estem elaborant el dol i ho hem d’anar fent cada un al seu ritme i des de dins.

Que us vull dir dels Mossos? que s’han jugat la pell per tots! Què em direu, que els cinturons d’explosius eren falsos? I si no ho haguessin estat? Que no han pogut aturar als terroristes abans d’atemptar? I si haguessin tingut tota la informació? Ho haurien pogut evitar? Uns Mossos que fa molt que van amb l’armilla i estan vigilants, atents per si ens cal... i que quan ha calgut en temps rècord han desmantellat el perill immediat. Un cos de Mossos que ha tingut l’habilitat de mantenir-nos informats, al detall i sense especulacions, pràcticament al instant. No jutgem sense tenir tota la informació, si us plau.

A mig matí surto a fer un vol, no tinc costum de anar a esmorzar, res... 20 minuts en els que aprofito per baixar per Les Rambles, fins al súper on em compro el dinar i tornar a pujar.

El passeig més acolorit del món on els riures, els crits de localització que es fan els turistes, la cantarella dels venedors “irregulars”, la remor pausada de les passes i el clic de les càmeres de milers de persones, assenyalaven  vida, vacances, famílies, amics... ara regalima dol. El passeig segueix tossudament curull, però la remor de les passes és més clara perquè les veus no s’alcen, els riures no hi son i fins i tot els clics de les càmeres sembla que duen sordina... Ens han ferit.

Ens lleparem les ferides, plorarem als nostres morts, que aquí “nostres” ho son tots, els d’ara, els de fins ara i els que per desgràcia seran a tot el món... perquè nosaltres som així, solidaris. Però, un cop haguem pogut elaborar el dol, repeteixo, cada un al seu ritme, tornarem a mirar endavant , tornarem a confiar, tornarem a mirar de posar el nostre gra de sorra per fer d’aquest món un de millor que llegar als nostres descendents.

El dolor no ens bloqueja, som tossuts; la por no ens atura, som valents; de les caigudes en traiem aprenentatges, som resilients i de les traïcions en traiem força. Estem i estarem sempre oberts... oberts a acollir a qui ens vulgui acompanyar. Això si... ara ja hem dit prou i això també te nom: autoestima. Ja sabem que estem preparats per ser un Estat independent, estructuralment, socialment i mentalment, com deia un escrit que un company acaba de compartir.


Ànim i una abraçada, 

04 d’agost 2017

Practiquem Wu Wei?

Foto: Paqui Serrano

Aprofito la foto de la meva amiga Paqui Serrano (li he robat directament, jeje) per pensar amb tu sobre un terme interessant...

El Wu Wei es un concepte Taoista i es defineix com la no acció… això però és relatiu , més que una no acció ho definiria com adaptació, sense forçar…sense resistència, és el fluir que diuen altres.

Segons el taoisme el Wu Wei s’associa, sovint, a l’aigua; aparentment dèbil, tova i delicada però amb la capacitat d’erosionar la pedra més dura. L’aigua no es resisteix, s’ajusta a la forma del seu contenidor i continua sent aigua – recordeu allò de “be water, my friend”- . L’aigua quan flueix va llimant el seu camí, tant se val si és un camí dur com la roca o si és un camí més suau com per exemple la terra. I si el seu flux es veu frenat,  pot trencar en mil bocins allò que l’atura. La podem dividir en mil partícules i en tornar-se a reunir sembla que res l’hagi alterat. Pot ser una diminuta gota o part d’un oceà.  

Practicar el Wu Wei implica la utilització òptima del potencial, tant deixant fluir el propi com aprofitant el del “contrari”. Implica, més que renunciar a la voluntat, actuar en relació harmònica amb els processos naturals o existents.

Hi ha una antiga faula xinesa que ho exemplifica força bé...

Conten que el cavall d'un camperol es va escapar. Davant la compassió del seu veí, el pagès li va dir: "Qui sap si és bo o dolent?". I va tenir raó, perquè l'endemà el cavall va tornar acompanyat per altres cavalls salvatges. El veí va felicitar pel regal caigut del cel, però el pagès va repetir: "Qui sap si és bo o dolent?". I una altra vegada va tenir raó perquè el seu fill va tractar de muntar un dels cavalls salvatges i va caure, trencant-se una cama. El veí va tornar a mostrar el seu pesar per rebre la mateixa resposta: "Qui sap si és bo o dolent?". I l'endemà van aparèixer uns soldats per reclutar al fill, però el van eximir per estar ferit.

Practicar Wu Wei cada dia hauria de ser una de les nostres fites més importants.

Que passa quan t’entestes en una relació tòxica?
Que passa quan t’enfoques en treballar mil hores per aconseguir diners per gastar en el teu temps lliure  i no tens temps lliure per gastar-los?
Que passa quan t'ancores en sentiments negatius del passat?

Per fluir (practicar el Wu Wei) pots:
-          Enfocar-te en allò que vols
-          Estar present. Passar el dia sense prestar atenció al que succeeix al teu entorn impedeix que copsis tot el que la vida et pot oferir.
-          Liderar la teva xerrameca interior. Entestar-te en pensaments que no t’impulsen per ser la persona que vols ser és una pèrdua d’energia i temps!
-          Eliminar de la teva vida, tant com puguis, tot el que et sobra, no et serveix, t’avorreix, et cansa i et resta energia.
-          Analitzar els teus patrons mentals més rígids i descobrir quins realment son teus i vols mantenir i quins son fruit de les teves creences limitants, d’aquella veueta maliciosa que et diu tot el que no pots fer només perquè, de petit, et va semblar que les persones que eren els teus referents creien sobre tu; i per tant no tenen cap sentit.
-          Acceptar que quan tot sembla marcar-te una direcció, és possible que aquesta direcció sigui la bona.
-          Escoltar a la teva inspiració. Les idees que apareixen de sobte, no son producte de la màgia, son producte d’un raonament elaborat per una via inconscient però que es basa ten tot el que hem experimentar, conegut, après i provat al llarg de tota la vida. 

Des d’aquí t’animo a fluir com un riu, de vegades el teu corrent serà tumultuós i d’altres serà plàcid, però tu com l’aigua, lliscaràs sense perdre un bri de la teva identitat modificant-ne, si cal, el llit i els marges. No permetis que una vida dissenyada per altres s’apoderi del teu cabal.


Una abraçada, 

24 de juliol 2017

Reinventar-se, és possible? I val la pena?


Si! Absoluta i rotundament si!
Tant se val si en dius reinventar-se (que està molt de moda), com si en vols dir enfocar-se, redefinir-se, retrobar-se, reprogramar-se, o com més t’agradi! La qüestió és el significat.
Quantes vegades has decidit un canvi de vida que no estigui motivat per un trasbals, una emergència o un cop emocional fort?. I si en moments així és quan et qüestiones si fas el que vols fer, o si ets el que vols ser o si duus la vida que vols dur... perquè esperar?
Els humans gaudim de manera incondicional de la nostra “zona de confort”. Ni ens en adonem de que mantenir-nos en aquesta “zona de confort” no és sempre la millor opció. Restar-hi “acomodats” ens pot fer patir, sentir desànim, evitar el creixement personal i un miler d’etc més! Que no et confongui el mot confort..., sentir-se còmode no sempre és sinònim de estar bé, no sempre vol dir que ja hem extret de la situació tot allò que la vida ens pot oferir. Imagina per un moment que et parlo ara d’una relació poc o gens gratificant però a la que estàs acostumat i t’és més fàcil no haver de fer canvis. O de una feina que maleeixes a diari perquè no t’aporta res de res, però a la que continues aferrat perquè no et sents qualificat per fer res més o simplement tens por de sortir al món a buscar quelcom més. Imaginat una dinàmica, la teva, de comportament tòxic; estàs instal·lat en el pessimisme, en la queixa, en la manca de compromís, en la apatia, en la desconfiança, en ... Totes son “zona de confort”. 
Imagina una zona de confort literal, més física, per exemple casa teva. Hi tens mobles, objectes, roba, estris i fa anys que son els mateixos, en hi ha que estan malmesos, altres desordenats, altres que ja no et representen (el que t’agradava fa 10 anys ara no te significat per tu), també en tens que son importants i que et defineixen. Per quin motiu creus que no fas “neteja”? Si, per comoditat. Però, mira que curiós... aquesta suposada comoditat t’impedeix estar realment còmode.... Què passaria si ordenes, si et desfàs de tot el que ara no et representa o no funciona o no et cal, què passaria si pintes les parets d’un color que ara sigui el que et transmeti la sensació de llar que vols sentir, etc. I que et cal per fer això? Doncs decidir-ho, planejar-ho, cercar les eines que necessitis i actuar. I no, no et posis excuses! Ho pots fer poc a poc.
La zona de confort és l’espai vital, emocional i de coneixements que s’ha construït al teu voltant i del que quasi mai surts (o mai). Aquí ja ho “domines tot” si, n’ets un gran expert... les teves rutines, les coneixences, els coneixements que ja tens, les habilitats, els costums... és la teva illa personal. Si, si, és una illa i més enllà hi ha l’oceà i moltes altres “terres” per descobrir.
Ara preguntat: Què té d’estimulant la teva vida? Què té de repte? Què te d’aventura? On trobes la passió?
  • ·         Si has pogut contestar a les meves preguntes amb informació detallada i positiva, tens una zona de confort estupenda i sense cap dubte una bona vida. Enhorabona!


  • ·         Si el que has pogut contestar és res o quasi res i no trobes la passió en lloc, contesta’m a la següent pregunta:  Si tinguessis el poder màgic de fer canvis, quins canvis faries? Quina seria la teva vida ideal? Què fas per fer-te una bona vida? I si et dic que tens aquest poder? Creu-me, el tens!

Reinventar-se no és un esprint, és una cursa de fons, cal acceptar-se, reconèixer-se i sobre tot voler i actuar. Cal parar un moment i dedicar-se a preparar un pla. Te’n adones de que normalment no penses en què és el que et fa vibrar? En què és el que t’aporta més satisfacció? En què necessites per aconseguir el que vols? De fet... quasi ningú es para a pensar què és el que vol viure... i si no saps el que vols... com saps cap on tirar?
Malgrat et sembli que no pots fer canvis, pensa-ho bé... Què passa si canvia la teva actitud? Què passa si en lloc d’anar per la vida amb cara de pomes agres, somrius? Fes la prova. Què passa si en lloc de sentir que qualsevol frase que l’altre et diu és contra tu, decideixes que simplement l’altre te un mal dia i està enfadat amb el món? Què passa si en lloc d’esperar un comportament determinat d’algú, li demanes? Què passa si comences a cuidar-te?  Tu tens el control, només tu decideixes deixar-lo en mans dels altres. I si deixes el control de la teva vida en mans alienes, creus que aconseguiràs viure com tu vols viure?
Per reinventar-se cal sortir de la zona de confort per poder fer-la créixer! Si sempre fas el mateix, què és el que obtindràs? Evidentment, sempre el mateix.
Preguntat què és el que necessites per aconseguir el que vols i comença ja!
Si a més ho comparteixes, t’obres i si et cal busques l’ajut o l’assessorament d’altres que fan les coses de manera diferent i més com tu voldries fer-les, molt millor! Sortir de la zona de confort és una aventura, un viatge que t’enriquirà i que no et cal fer sol ;)
Ah! i si us plau... si algú del teu entorn s'està reinventant, respecta'l! 
Una abraçada! 

01 de juliol 2017

Proposta per vacances: Re-Aprendre a Respirar




La capacitat d’uns pulmons normals i saludables és d’aproximadament 5 litres (en esportistes pot superar els 6 litres), malgrat això, només en renovem mig litre en cada inspiració i expiració, sempre que no practiquem una respiració encara més superficial.

Sembla absurd demanar-te que respiris... si no respiréssim moriríem! El que et convido a fer és aprofitar tot el potencial de la respiració. La respiració conscient és el primer pas cap a la salut mental i física. La respiració lenta, profunda i rítmica pot ser, a més, un excel·lent recurs per a relaxar-te i també, si vols, per activar-te. Tot dependrà només de que és el que vulguis aconseguir.

Molts de nosaltres respirem malament i encara més en moments d'estrès i tensió, el percentatge és altíssim!.

Una característica de la reacció de lluita o fugida és la respiració ràpida i entretallada, la manca d'aire i la sensació d'ofec al tòrax i la gola. També és habitual, sobre tot en individus amb alts nivells d’angoixa sostinguda, una respiració molt superficial. La relaxació conscient i els exercicis de respiració poden ajudar a millorar.

El que et proposo és un entrenament, així que a entrenar cada dia, només t'ocuparà un minut; comences avui! Preparar-se per respirar bé no es fàcil, cal que consolidis l’hàbit!

Som-hi!

Busca un moment per tu i posa't còmode.

Concentra’t en inspirar pel nas aixecant l'abdomen i omplint conscientment d'aire la part inferior, mitja i superior (una darrera l'altra i per aquest ordre) dels pulmons; sentiràs com s'expandeixen les costelles a la part anterior i posterior del tòrax; la sensació serà com inflar lentament un globus.

Ara aguanta uns segons la respiració (mentre entrenes, aguanta un parell o tres de segons).

Quan deixis anar l'aire fes-ho contraient el diafragma com si fessis pressió amb ell cap a l'espina dorsal. Buida completament d'aire els pulmons abans de respirar de nou.

Repeteix l’exercici 4 vegades i fes aquestes repeticions tantes vegades com puguis al llarg del dia. Sense excuses! Sempre pots posar una alarma al mòbil... que segur que aquest no l’oblides!

Quan la cadència al respirar que et proposo et sembli còmoda, ja pots començar a millorar encara més la respiració conscient.

Seguim?

La proposta ara és utilitzar la cognició – el pensament-.

Al inspirar nota com l’aire que entra al teu cos és fresc i va refrescant el teu interior. La sensació és d’energia i benestar, això te una clara explicació... l’aire que inspires conté oxigen, absolutament imprescindible per la vida i la regeneració cel·lular. Nota també com, aquest aire fresc i carregat d’oxigen, omple tot el teu tòrax. I si estas molt atent, la sensació és de que tot el cos rep aquest oxigen, ens arriba fins a les puntes dels dits i ens produeix benestar.

Quan deixis anar l’aire, nota com el que surt és calent i com més dens... s’emporta el diòxid de carboni que el teu cos rebutja i deixa espai per una altra inspiració.

Centra’t en la cadència al respirar i en la diferència de l’aire al entrar i sortir del teu cos. Si al principi et costa diferenciar-ne les temperatures, de vegades costa “sentir” com surt l'aire calent, ajuda't posant la ma davant del nas al deixar anar l'aire.

Quan la cadència al respirar i l’ús de la cognició que et proposo et sembli còmoda, ja pots començar a millorar encara una mica més la respiració conscient.

La següent proposta és sumar-hi l’emoció ;)

Ja domines la cadència i ja fas anar el pensament (la cognició) per explicar per què una respiració ben feta et fa sentir bé: perquè t’oxigena, et dona vida. Ara li posarem la cirereta al pastís!

Mentre inspires l’aire fresc i carregat d’oxigen i notes com aquest aire, que et renova, envia partícules amb energia a tot el cos i s’enduu, al expulsar l’aire calent i carregat de tòxics, el que no t’aporta benestar; farem un exercici que ja coneixes:

Tanca els ulls i imagina un paratge que t’agradi especialment, visualitza’n tants detalls com puguis, i fes-los ben vívids, imagina't-hi (evoca els aromes, els sons, les sensacions, les textures, els colors...) i continua respirant lenta, profunda i rítmicament. Pren-te tot el temps que necessitis.

Aquest serà a partir d’ara el teu refugi personal. Serà un potent recurs, sempre que el necessitis o el vulguis emprar, en funció de que li dediquis temps periòdicament a visualitzar-lo o a construir-lo tal i com et proporcioni més benestar.

Construeix-te’l per que t’aporti calma o energia o ... el que tu triïs (o construeix-ne un per cada tipus de situació, son teus!). Cada vegada que notis que necessites la emoció que et genera “anar al teu refugi personal”, para, respira i evoca; ja saps on anar-lo a buscar... en tu.                                                                                             
I si, te’ls pots inventar ;)

Ah! i un apunt... si tens parella o fills o estàs amb amics... entrenar en companyia és també molt agradable! Expliqueu-vos les vostres sensacions i compartiu el moment!

Una abraçada!


26 de juny 2017

Pensaments positius- La màgia del nostre cervell



De vegades oblidem que gràcies a que disposem de l’escorça prefrontal podem treballar la reestructuració cognitiva. Que vol dir això? Doncs que podem modelar la pràctica d'hàbits (processos) cognitius nous - noves maneres de pensar i de processar la informació-. I, tenint en compte que la cognició i la emoció, es a dir que el pensament i la emoció, van de la mà. El que tenim és la fantàstica possibilitat de treballar amb les nostres emocions, de liderar-les!

Recorda, a més, que tenim també la capacitat de dirigir la nostra atenció cap on vulguem- si la guiem conscientment - i que, per tant, podem atendre o deixar marxar els pensaments que ens resultin “nocius” o el que és més útil... atendre i “cridar” als pensaments que ens fan sentir be. Pensa que en un dia podem generar aproximadament 60.000 pensaments!!! i que si els deixem fluir sense més, sembla ser que un tant per cent molt elevat d’aquests son pensaments negatius! Ens donem unes pallisses inhumanes!

Si jo ara et dic... Tanca els ulls i pensa en un lloc, un paratge que t’agradi molt. Imagina’t en ell, nota quina temperatura hi fa, si corre la brisa, si hi ha aigua com es sent allí? Brolla? Son onades? A què fa olor? Quins son els colors predominants? Quina sensació tens quan ets allí?. Fes l’exercici de vivenciar amb tot detall aquell espai que t’enamora, pren-te una estona. Ves respirant profundament i situat allí. Prova-ho!

Si ho has fet, has emprat la cognició per generar-te una emoció (espero que positiva jeje), et sembla molt complicat?

I pensant en aquestes dades i amb l’exercici fet, et convido a reflexionar un moment... Si puc modelar i fins i tot modular els meus pensaments, puc processar la informació, analitzar-la, estudiar-ne la coherència i fins i tot puc valorar si per mi son els millors i puc, també,  redirigir la meva atenció cap als que per mi son més saludables i a més auto generar-me’n ... que puc aconseguir?

Creus que ho tenim present tot això???

Que passaria si... ho poses en pràctica???

Una abraçada! 

30 de gener 2017

El psicòleg em pot ajudar? Si, perquè veu el teu potencial!


On veig jo, la teva psico-coach, el teu potencial?

El veig en primer lloc, en la valentia i la resolució de venir a veure’m. Donar el pas de visitar a un psicòleg no és fàcil... hi ha, encara, massa prejudicis contra el patiment emocional. Un patiment, per altra banda, absolutament universal. Només una quantitat ínfima de persones, que tenen uns dèficits molt específics, no tenen patiment emocional i ja et dic ara, que no és un bon senyal no tenir-ne mai...

El patiment emocional pot anar d’una insatisfacció lleugera a un patiment intens... tots en tenim! I cal recórrer a un professional quan no el “sabem” gestionar. De fet... més que no saber-ne, diria que no recordem com ho podem fer...

En segon lloc i aquí encaixa el recordar el que et deia abans, veig el teu potencial en la teva història. Quan me l’expliques veig totes les vegades que has superat l’adversitat, veig els teus èxits en un munt d’àmbits, veig el teu saber fer i el teu saber ser en tantes i tantes ocasions passades i veig, també, els teus aprenentatges. La teva vida n’està plena, si saps “mirar”.

En tercer lloc, el veig en el teu compromís. En el compromís que has adquirit per aconseguir una vida amb benestar. Entens que del teu benestar depèn el benestar de molts altres; que formes part d’una tribu que interacciona contínuament i que el patiment d’un dels membres fa efecte en el benestar del grup. Entens, doncs, que el benestar és, per tant, una fita generosa. 

 I en quart lloc, veig el teu potencial en com fas la feina que et proposo. Això és el que em va donant les “pistes” per acompanyar-te allí on tu vulguis anar.

Ja veus... ets tu i el teu potencial els que fan la màgia; nosaltres, els professionals, només posem al teu servei les eines que, un cop passats els filtres de la ciència, entenem que et poden ajudar.


Una abraçada,