09 de gener 2014

Millor junts






Avui una faula.

Quan les fades dels arbres van venir a la terra, van vagar per muntanyes i valls a la recerca de domicili, unes eren prudents i altres nècies.

Van fugir les primeres dels arbres aïllats i solitaris, al mig dels camps llaurats, i van preferir anar a viure en una espessa selva. Però les fades nècies es van dir « Per què viure totes juntes i soles al bosc ? Anem als arbres que creixen prop dels poblats; allí els homes ens obsequiaran amb presents ».

Però vet aquí que una nit es va desencadenar tan furiosa tempesta, que el vendaval va arrencar de soca-rel els arbres, deixant a les fades insensates sense domicili. Mentrestant, els apinyats arbres de la selva van resistir la fúria de la tempesta i ni un de sol patir mal.

- Els homes han d'estar units de la mateixa manera que els arbres del bosc - van dir les fades sensates a les nècies. Només l'arbre solitari en els deserts camps o nues muntanyes és maltractat  per la tempesta .

La unió és la força.

Faules de Buda

02 de gener 2014

Perdonar i Agrair



Perdonar es alliberar-se d’un pes, perdonar ens facilita espai emocional per rebre el millor que la vida ens pugui donar.

Aprendre a Perdonar a qui ens ha ferit no significa alliberar-lo de la responsabilitat del mal que ha fet, perquè l’ha fet. Significa alliberar-nos de la rancúnia, del dolor que no ens deixa gaudir. Perdonar no vol dir acceptar, vol dir deixar anar... Recordar no significa no haver perdonat, perdonar és no pensar de manera venjativa a partir dels records i no delectar-se en ells.

Un perdó fonamental, que massa sovint oblidem, és aprendre a perdonar-nos a nosaltres mateixos!

Com et tractes? T’acceptes tal i com ets? Què és el que et diu contínuament el teu fantasma interior? Analitza si allò que no et perdones, ho perdonaries al teu millor amic, al teu fill ... si realment és greu, posa-hi solució! I si no ho és... per quina raó utilitzes diferents vares de mesurar??

Viure sense acceptar-nos tal i com som no farà que res canviï. Descobrir què és el que  volem, quines son les nostres necessitats, quines les nostres fragilitats i acceptar-les no significa que ens hi abandonem, significa que ens coneixem i que podem començar a treballar per aconseguir ser qui volem ser. És la manera més poderosa de donar-nos permís per començar a construir la nostra felicitat.

A més, segons els estudis realitzats per la Psicologia Positiva, la gratitud augmenta la capacitat de gaudir i la valoració dels bons moments passats, augmenta la nostra capacitat de reescriure la nostra història des del perdó cosa que redueix l’efecte depriment dels esdeveniments negatius. 

Sentir-se agraït amplia la intensitat, la freqüència i les associacions dels bons records del passat i el perdó transforma i fins i tot elimina el dolor (deixant intacte el record) associat als no tan bons moments. El perdó transforma la amargura en neutralitat i fins i tot, de vegades, ens permet “seleccionar” records positius d’un esdeveniment que no ho és tant, cosa que ens acompanya en el camí d’obtenir major satisfacció vital.

Si, a més, el perdó pot ser el pont cap a la reconciliació (tot i que no és requisit indispensable per perdonar) pot millorar i molt les relacions amb la persona perdonada.


Per tant família, per aquest any que comença, us proposo treballar la gratitud i el perdó.


Ei, una cosa... si necessiteu pensar més en els vostres propòsits de cap d’any, l’any nou xinés es celebra la segona lluna nova desprès del solstici d’hivern. Apa que ja no teniu excusa....


Una abraçada,