18 de juny 2016

Creences limitants: que son i com les podem detectar i modificar? Fem brain-colatge?


T’has dit alguna vegada: No puc..., no soc prou bo(na) per ..., no serveixo per res, soc massa gran per..., jo no em puc equivocar..., no puc defallir..., un error és horrible, jo soc perfecte... els homes han de... les dones son... la vida és... jo soc molt boneta, “no he trencat mai un plat”... etc.

Doncs vagi per endavant que ho sento per tu però t’estàs auto-limitant, estàs escoltant a una part del teu passat que no tenia criteri per modular el que entenia del que passava al seu voltant, del que d’ell o ella es deia o de les habilitats que llavors tenia... estàs escoltant, encara, els sentiments d’un/a personeta de fins als 6/7 anys! I saps? El que et dius a tu mateix, els teus pensaments sobre tu, marquen el ritme i la qualitat de les teves accions i comportaments...

Revisar les creences és fonamental! No... no és fàcil, és feina! Però si que és possible i realment alliberador.

Som-hi!

Què és una creença limitant?

Doncs si, és tota creença que d’alguna manera t’impedeix abastar l’estat desitjat. Tant me fa si és perquè no et deixa arribar a desenvolupar tot el teu potencial o si et limita perquè no et permet baixar la guàrdia del teu perfeccionisme... i malbarates energia buscant una perfecció que no existeix...

Com es construeix una creença limitant?

Les creences fonamentals de l'ésser humà es consoliden en el període d'aprenentatge, de manera que les persones que tutelen a un nen durant els primers anys de la seva vida tenen una influència molt important en la manera de pensar que aquest nen tindrà quan sigui adult.
Per això l'entorn familiar, sociocultural i l'educació que vas rebre en la teva infantesa van condicionar sens dubte la manera de pensar que tens avui.

Per tant, si vols que el teu fill sigui feliç en el futur, has de tenir precaució amb les idees que li transmets des de la seva més tendra infància. Frases tant dolces com ets el centre de la meva vida, sense tu jo no soc res, ets la llum dels meus ulls i tantes altres... també son brou de cultiu de creences limitants! Atenció! Estàs ancorant una creença terrible, la de que sense ell/a tu no pots viure! Tu sense ell/a no ets res! I per tant, si és sensible... sentirà que ha d’estar pendent de tu tota la vida i potser no la viurà en plenitud per por a fer-te mal... I naturalment frases tant dures com tu no serveixes per això, tu ets un desastre, tu ... s’ancoren terriblement... i poden crear conflictes en la seva autoimatge i autoestima. Els hi sembrem pors!

És important que recordem que les creences no responen a fets reals i demostrables mitjançant la raó, son pensaments associats a idees o sentiments que fixem com a certs quan som petits. Son “veritats” que construïm!

I si les que construïm en la infància, no tenen raó de ser... les que construïm en l’edat adulta no son més reals...

Si, les creences limitants les podem adquirir al llarg de tota la nostra vida. Frases com : Tinc més de 50 anys i amb la crisi mai més tornaré a aconseguir una feina, soc l’home de la família i he d’aportar diners o no soc res, si deixo a la meva parella mai podré trobar a algú altre, si tinc arrugues no soc bonica, ...

D’on venen les creences, quina és la seva font?

Com ja hem dit, moltes s’adquireixen d’algú a qui considerem amb autoritat moral o de coneixements, d’algú que és un referent per nosaltres.

També es poden generar mitjançant la experiència: si em mossega un gos, puc adquirir la creença de que tots els gossos son perillosos.

I finalment dels teus valors fonamentals sustentats per la teva moral i/o la teva fe.

Quin poder tenen les creences?

El més important és el de condicionants. Es a dir ... les creences dirigeixen els nostres pensaments i per tant les nostres accions cap allò que creiem, ens condicionen.

Si creus que tot et sortirà malament... els teus moviments seran maldestres, perquè et sentiràs insegur/a i naturalment tens més possibilitats de que el que vols emprendre et surti malament ;)

Si creus que tot el que fas ho pots fer perfecte... el més fàcil és que com perfectes hi ha molt poques coses i no sé si cap feta per la mà de l’home... trobis mil i una imperfecció en el que estàs fent i per tant no ho donis per acabat i a més... et sentis frustrat/ada.

Si el condicionament és negatiu, una creença limitant et pot bloquejar i no et permet fer el que sense ella tindries moltes possibilitats de fer! Si el condicionament és en positiu, la creença deixa de ser limitant i t’impulsa. D’aquí la importància de reflexionar sobre les nostres creences...

Si crec que puc, faré tot el possible per convertir el que vull en realitat, m’esforçaré sense defallir, buscaré les eines que necessito i invertiré el temps que faci falta.

Com modificar creences limitants?

1.- Fem de detectius. Anem de cacera de creences que ens limiten! Pot ser divertit ;)
No és fàcil eh! Paciència i no defalliu! Es tracta de pillar al cervell per detectar les nostres creences.

Com?

a.- Observa la manera com t’expresses i detecta les teves frases que comencen amb:
            Crec que...
            Em temo que ...
            Confio o espero que...
            Tinc fe en que...
           
b.- Atenció a les generalitzacions que utilitzes. Tot em surt malament, mai podré fer..., faig tot el que puc, ningú m’...., tothom ...  No acostumen a ser certes! Analitza si realment és tot, tothom, ningú, mai i sempre!!! No funcionis en pilot automàtic!!!!

c.- Atenció a les teves frases (les que dius i les que et dius mentalment) que comencen amb un “Jo soc” més un adjectiu. Et donaran pistes de com et veus realment a tu mateix/a. I si, també analitza si es cert ... realment cert... i recorda que no és el mateix ser que estar, ser és una qualitat personal difícil de canviar, estar, en canvi... és temporal ;)

d.- Un altre gran detector de creences és, també mitjançant el llenguatge, caçar les frases que comencem amb: He de...  Cal que... Ara toca... Jo no... Jo si...

e.- Ull amb les creences trampa! Son creences que ens forcen a situacions no sempre desitjades ni coherents... per exemple:
-Ajudar als altres és ser bona persona. Però ajudant a tothom, oblidem que la nostra vida personal és fonamental, tot i ser una creença a priori positiva, si limita la teva vida deixa de ser-ho!.

- Ser un bon professional significa respondre a totes les necessitats de l’empresa. I en base a aquesta creença cada dia surts de la feina fora d’horari cosa que a més d’esgotar els teus recursos personals i no tenir present que el temps de concentració i efectivitat és limitat (per tant calentes la cadira molta estona...), no cultives la teva vida social que és fonamental per la teva salut mental.

- Si no tinc feina no em puc divertir. Mmmmm si no et diverteixes no conduiràs al teu cervell cap un estat òptim que et permeti descobrir el teu potencial, les teves fortaleses i les teves possibilitats... i tendiràs a sentir-te cada vegada menys valuós i per tant a presentar-te davant possibles contractants com un perdedor...  

            Etc. ...

2.-  Canviem creences! Com?

Amb un discurs elaborat i coherent ;)  (tècniques de PNL) 

Contesta a aquestes preguntes:
             
a. Tria una creença negativa limitadora. És una creença rebuda d'altres persones o teva pròpia?
b. Quina és la intenció positiva d'aquesta creença? (Tot comportament te una intenció positiva)
c. Quina és la creença oposada positiva que vols incorporar?
d. Com pot millorar la meva vida aplicant la creença positiva?
e. Com podria empitjorar la meva vida per aquesta nova creença?
f. Què és el millor que et pot passar si continues amb la vella creença?
g. Què és el millor que et pot passar amb la creença positiva?

Cal practicar amb la nova creença i mantenir-la un temps de manera conscient.

Qüestionant-nos la font de la creença.

En què em baso?
On son les proves reals?
La persona que m’ho va dir ho deia de tot cor? Te raó? Te coneixements com per opinar sobre mi realment?
Etc. ...

Qüestionar-ne la generalització

Sempre és així? En el 100% dels casos?

3.-  Consolidem les noves creences!

Podem repetir-nos la nova, la que hem elaborat desmuntant la vella, tantes vegades com ens sigui possible. És un entrenament!
Podem, també, actuar (comportar-nos) conscientment tant amb la imatge que donem, com amb el llenguatge que emprem, com si la creença ja estigués consolidada! En lloc de actuar com “Calimero”, actuar com un súper heroi! I també és un entrenament ;)

Per avui, ho deixo aquí! No oblideu que canviar les vostres creences limitants us pot canviar la vida. Si creus que pots, faràs tot el possible per poder ;)


Una abraçada!