22 de novembre 2009

Treballem per una personalitat resilient?


Els que em coneixeu sabeu que tinc una especial predilecció per la resiliència. I que és la resiliència?

En Psicologia la resiliència es refereix a la capacitat de les persones de sobreposar-se a tragèdies, a períodes de problemes emocionals. Però ja podeu imaginar que aquesta capacitat també es pot adaptar a moltes altres situacions no tant greus... i aquestes altres situacions son les que podem treballar amb Coaching.


Una persona resilient quan es sobreposa a aquestes situacions, aprèn y surt reforçada d’elles.

Tinc un exemple fantàstic en un client:
Te un objectiu en el que està treballant, aconseguir un premi literari, es un objectiu que acompleix totes les premisses que el fan possible. Si seguim el model GROW :
G -- Goal (objectiu) El te molt ben definit. Guanyar un premi literari.
R -- Reality (realitat) Treballada a fons. Sabem que el pot guanyar, el seu treball es de qualitat.
O -- Options (opcions) Encara les estem treballant
W -- Wrap-up (tancament) Tancarem quan arribem a l’objectiu!

Be, doncs, el meu client tenia com primera opció presentar-se a un determinat concurs literari i malgrat tenir l’obra preparada acaba d’adonar-se’n de que no la pot presentar per que li manquen alguns requisits burocràtics. S’ha endut un disgusts, ha reflexionat i malgrat no la pot presentar en aquest concurs, reconeix que te una bona obra i que el “pal” li serveix per aprendre a llegir la lletra petita de les bases amb deteniment. La presentarà en la propera edició i te temps per revisar-ho tot una altra vegada!.

El meu client ens acaba de fer una demostració de resiliència. Aprèn de la situació i s’impulsa cap al futur. Cap a l’èxit.

Com es treballa la resiliència?
• Treballant l’autoestima i l’autoimatge.
• Coneixent les pròpies fortaleses (i per que no, les debilitats per treballar-hi)
• Cultivant les aficions i potencials.
• Potenciant l’expressió dels seus sentiments i necessitats (l’assertivitat)
• Prenent els errors com lliçons i no com fracassos.
• Sent creatiu, flexible i proactiu
• Tenint bones relacions emocionals
• Sabent demanar ajut quan es necessita
• Reflexionant abans d’actuar, tenint autocontrol.
• Veient la vida amb optimisme i sentit del humor.

No és fàcil ser resilient però es pot aprendre el camí. No acostuma a ser un tret innat, acostuma a ser un tret que s’aprèn i requereix d’esforç personal, de treball personal.

Quan una persona aconsegueix els components de la resiliència en la seva vida, es sent confiada i preparada per qualsevol decisió davant qualsevol situació, sense perdre el control.

Per ser resilient cal tenir:
• Capacitat d’adaptació
• Baixa susceptibilitat
• Enfrontament afectiu
• Resistència a la destrucció
• Conductes vitals positives
• Capacitat de superar situacions vitals estressants.

Som-hi! treballem la nostra resiliència, només podem aconseguir que guanys!!

Li he "robat" aquesta imatge a Nut, autor o autora de un blog que es diu Será bonito tirarse así a la vida. Gracias Nut. A la espera de que la meva amiga Cristina Catarecha em regali una foto!