En Psicologia podríem definir la ucronia, com aquella
reflexió que fem del tipus: “ si hagués dit ... en lloc de...”, “ si jo no
hagués anat a...”, “si hagués fet... en lloc de...” etc. Son pensaments que
apareixen quan vivim un moment que ha tingut unes conseqüències importants i
que no son les desitjables.
La ucronia és, doncs, una trampa mental que ens pot dur directament a l’angoixa.
Cada moment
de la nostra vida prenem decisions i en tant que decisions estan subjectes a
una tria. Triem allò que meditada o impulsivament ens sembla la millor opció. Recordem-ho, que ens sembla la millor opció. No us
fustigueu. Som humans i meravellosament imperfectes!
Tornar enrere no és possible. El temps és imprescindible,
insubstituïble, inexorable, limitat i rígid. Te un ritme inalterable.
Vint-i-quatre hores dia rere dia. Per tant, si la decisió presa no acaba
resultant la òptima, en lloc de donar-li voltes ucrònicament i estressar-vos, mireu
d’analitzar què és el que us ha portat a la decisió presa i per quin motiu no
ha estat la millor. Si més no, una mala elecció (o no tant bona com hagués
pogut ser...) us ajudarà a tenir més arguments per la propera tria. ;)
Una abraçada!
