27 de juny 2011

Aprofitem els solstici?



El solstici d’estiu segons antigues tradicions es temps de renovació, amb el foc es destruïa tot allò de “dolent” que s’havia acumulat durant l’hivern i s’ajudava al sol, en un acte simbòlic, amb la finalitat de que recuperés les forces per una renovada actuació benèfica sobre camps, animals i persones.

Us proposo des d’aquí que aprofitem aquest moment per fixar objectius i entrar en acció. Els dies son llargs i les nits tèbies tenim moltes hores per reinventar la nostra vida! Què us sembla si fem un llistat de propòsits i els anem acomplint?

Fem un acte de reflexió:

Què és el que vull aconseguir?

Què necessito per fer-ho?

Com ho faré?

Quan?


Som-hi doncs! De cada un dels vostres propòsits feu-vos les quatre preguntes i anoteu-les, així no s’obliden i el que és encara més important, comenceu!

12 de juny 2011

El Pare, el Nen i l'Adult : L'Adult

Foto de: dalliedee

l'Adult comença a conformare-se en nosaltres a partir de quan començem a decidir, a poder triar realment, a moure'ns per pròpia voluntat. En definitiva quan comencem a descobrir que és el que nosaltres en pensem de la vida i de les coses i això en realitat comença molt aviat, cap als deu mesos de vida...

Com veieu les tres naturaleses del Jo conviuen amb nosaltres tota la vida. L'Adult es va nodrint dels sentiments del Nen i dels conceptes apresos del que percep de l'exterior (els pares, els mestres, els germans grans, etc. ) el Pare. Els primers anys de vida les “ordres” del Pare i les pors del Nen el confonen i naturalment aquest Adult titubeja i està insegur. S'ocupa principalment de transformar en informació els estímuls que rep el Nen i les ordres, normes i sentències del Pare. L'Adult de cada un de nosaltres, si us hi fixeu be es manifesta molt aviat: quan descobrim que realment pot ser perillós creuar un carrer sense mirar, quan entenem que un ganivet ens pot tallar, quan compartir les joguines amb el germà comprovem que permet el joc compartit, quan... quan descobrim que la majoria de les dades que tenim del Pare son dignes de confiança. A la vegada i en aquest moment encara però les imposicions del Pare i les emocions del Nen son prou fortes com per desorientar l'Adult que te tot nen.


És l'Adult el que permet que les persones puguem diferenciar entre la vida tal i com ens la van ensenyar (el Pare), la vida tal i com la percebem, sentim o desitjem (el Nen) i la vida tal i com la veiem per nosaltres mateixos. L'Adult és el que pren decisions després d'ordenar, analitzar i valorar la informació. Una de les tasques més importants és la de examinar les dades del Pare i averiguar si son o no certes i vàlides ara per la persona, per tal de acceptar-les o rebutjar-les en funció d'aquest examen. I per altra banda sotmetre a anàlisi al Nen per comprovar si els sentiments que aporta son o no adequats, si son sentiments que sorgeixen d'aquella interpretació de les “ordres” del Pare i per tant cal deixar-los de banda.

Aquestes comparacions entre Pare i Nen són les que fan el nostre Adult potent (emancipat). Aquesta potència es pot treballar (entrenar) com un múscul, mitjançant un esforç conscient. I si tenim un Adult potent aquest es pot dedicar, a més, a utilitzar les eines del Pare i el Nen per, per exemple, potenciar la creativitat ( el nostre Nen aporta les ganes, la il·lusió i el nostre Pare la manera de portar a terme el projecte)...

Quin embolic, no?

En realitat no... mireu, qui creieu que domina el joc intern quan diem o pensem:

  • Tothom treballa malament en aquest país

  • La renfe sempre arriba tard

  • Els polis son uns xulos

  • La música era molt millor abans

  • S'ha de...

Evidentment el Pare, no?

I si diem o pensem?

  • Soc un desastre, mai podré...

  • No em valoren gens :(

  • Que es pensa aquest imbècil adelantatn així! IDIOTA!

  • Mai més tornaré a parlar amb aquesta persona! Estic enfadat!

Què us sembla... son les emocions del Nen, no?

Quina és la “conversa” d'un Adult potent?? per exemple...

  • Tothom treballa malament en aquest país. Hi ha coses a millorar, vaig a veure que puc fer-hi jo...

  • La renfe sempre arriba tard. Segur?. Sempre???ahir vaig arribar a l'hora, abans d'ahir també...

  • La música era molt millor abans. La música d'abans em recorda moments feliços, ara hi ha música que també m'agrada molt...

  • S'ha de fer així! Ho he provat de moltes maneres i la que millor em funciona és aquesta...

  • Soc un desastre, mai podré... He de practicar més...

  • No em valoren gens :( . Igual no m'explico prou be ... vaig a veure si ho milloro aixó...

  • Que es pensa aquest imbècil adelantatn així! IDIOTA! Aquest no s'adona de que pot prendre mal i fer mal als altres, el seu Nen està conduint! ...

  • Mai més tornaré a parlar amb aquesta persona! Estic enfadat! Que li deu passar a aquesta persona per portar-se així amb mi... si en parla l'escoltaré...

Ara imagineu com poden anar els diàlegs, per exemple amb la vostra parella... si ell parla desde el seu Nen i vosaltres escolteu desde l'Pare? O si parleu tots dos desde'l Nen? O des del ..... És molt interessant! I hi ha moltes combinacions!

Us recomano el llibre de Thomas A. Harris: Yo estoy bien, tú estás bien. Recordeu que es va publicar fa molts anys...

En ell hi ha uns consells per construir un adult potent, us els transcric:

  1. apren a reconèixer al teu Nen, les seves vulnerabilitats, les seves pors, els seus principals mètodes per expresar aquests sentiments.

  2. Apren a reconèixer el teu Pare, les seves amonestacions, les seves ordres, etc. I les seves principals maneres d'expresar-les.

  3. Sigues sensible al Nen dels altres, parla-li a aquell Nen, protegeix-lo i recorda la seva necessitat d'expressió creadora i del pes que porta pel fet de no estar be ( del sentiment de que no fa res bé, recordeu?)

  4. Conta fins a deu, si és necessari, per donar-li temps al teu Adult a ordenar les dades que li arriben i diferenciar lo que és propi del Pare, lo que és propi del Nen i la realitat.

  5. Davant el dubte calla. Ningú pot recriminar-te alló que no has dit.

  6. Tingues elaborat i present el teu sistema de valors des de l'Adult.


08 de juny 2011

El Pare, el Adult i el Nen: El Nen


Com us deia en l’altre post, el Nen ( que no el nen) és una de les tres parts de la naturalesa de tot ésser humà, segons Berme. El Nen son les respostes emocionals que cada un ha gravat d’allò que ha viscut. Fixeu-vos que no parlo de la realitat que ha viscut sinó de les seves respostes emocionals, es a dir, els sentiments que qualsevol cosa li va produir, tingui o no a veure amb el que es pretenia, per exemple...

Penseu en els primers anys de vida de tot nadó. Li demanem contínuament que no faci: que no plori, que no faci les seves necessitats en el moment que el seu cos li demana, que no explori, que no …. és un procés a la vegada necessari i frustrant, no? el nen aprèn que no està be, que allò que ell fa no està be i tots, absolutament tots tenim aquest Nen, tots som també aquest Nen per molt amorosos que fossin els nostres pares (imagineu com és el Nen de les persones que van ser nens maltractats...).

D'altra altra banda aquest Nen també es conforma de les respostes emocionals més meravelloses, les que ens van produir els jocs, l’experimentació, l’aprenentatge. Imagineu-vos la primera vegada que vau trepitjar la sorra de la platja i les onades us mullaven els peus o... la primera cançó que vau cantar, o ... el vostre pelux preferit..

Si, tot això i més també conforma el vostre Nen. El Nen que està be.

Quan apareix el Nen de la nostra triple naturalesa? doncs molt sovint... cada vegada que ens sentim acorralats (encara que realment tinguem sortides), reproduïm els sentiments de frustració, d’abandó, de rebuig, etc. que vam sentir quan ens feien palès que no fèiem res be... La ira, la por, la ràbia la vergonya, la culpa, l’enveja, les fòbies, etc. En definitiva les emocions anomenades per alguns negatives.

No, només apareix el Nen llavors.... també apareix quan ens sentim pletòricament feliços, creatius, juganers, quan investiguem, quan explorem, quan....

L’únic que passa és que ens deixem portar més pel Nen que no està be que pel que si ho està, pel Nen feliç. Atenció!!!! Que quasi sempre tenim “millor memòria” pels sentiments negatius!!!! Busqueu al vostre Nen que està be i gaudiu-lo!!!

Penseu en emprar-lo a casa, a la feina i amb els amics!!!

Al proper parlarem de l’Adult.

05 de juny 2011

El Pare, l'Adult i el Nen


La idea del post d’avui me la dona la Noèlia R. Hi ha persones que son font d’inspiració, aquelles persones especials que us deia en un altre post... i jo últimament n'he conegut algunes!

Fa molt temps vaig llegir un llibre de Thomas A. Harris: “Yo estoy bien, tu estás bien” i tret que cal llegir actualitzant mentalment, està escrit al 1969... recordo que em va sorprendre en algunes coses, us el recomano.

Eric Berme proposava que cada persona te una naturalesa múltiple i que està formada per tres parts: El Pare, l’Adult i el Nen i tots tres en un ens donen les pistes del per què les persones actuem de la manera que actuem en cada ocasió.


El Pare: es forma de tot allò que es grava en cada un de nosaltres durant els cinc primers anys de vida (recordeu les creences limitants? venen d’aquí ;)

Les normes, les advertències, les sentències i també les reaccions de les persones que teníem més aprop, les seves expressions davant els nostres actes. Aquí també es grava però tot allò agradable d’aquests primers anys, les carícies de la mare i el pare, les seves paraules d’amor, d’encoratjament, d’ànim, els aprenentatges, ... penseu que és una gravadora que funciona dia i nit... i que el que s’ha gravat es reproduirà tota la vida.

El Pare (que no el pare, és un nom per una de les nostres naturaleses), també és el que ens allunya dels perills: no toquis el ganivet!, etc. També el que afiança les nostres inconsistències: no diguis mentides (però els grans en diuen...), no fumis que no és bo (però els grans fumen...).

En funció de com sigui el nostre enregistrament del Pare, serà la nostra vida si no modifiquem res.

I si no ens agrada la nostra part Pare? i si tenim massa pors, som massa perfecionistes... què podem fer? Canviar! el canvi és la clau! mireu.... només pel fet de ser conscients d’on venen de vegades les nostres accions i reaccions: del que va gravar la ment d’un nen petit d’allò que va interpretar del que veia i percebia dels grans ja comença el canvi!


En un proper post parlarem del Nen.


La foto és d'autor desconegut.