31 d’agost 2013

Autoeficàcia



Confiar en un mateix, en les pròpies capacitats per resoldre qualsevol situació no és pedanteria, no és narcisisme, no és egotisme. És estimar-se i respectar-se, és saber que som valuosos i que creiem en la autoeficàcia. Treballar l’autoeficàcia és cercar eines i coneixements, és emprar un gran motivador intrínsec, és treballar la capacitat d’aprendre en positiu de les experiències passades, és cercar el poder en el nostre interior. 

Que us sembla si comencem a treballar-hi? 

13 d’agost 2013

Poc a poc i bona lletra




Hi ha moltes maneres d'aconseguir un somni... la meva és poc a poc i bona lletra. 

Si vols arribar al cim d'una muntanya pots orientar els teus passos cap allí i anar pujant poc a poc, mentre contemples el paisatge, les flors, les pedres, els arbres, els rierols... mentre t'atures a mirar el que t'envolta, aprenent, al teu pas i gaudint del camí que t'has marcat. Potser trigaràs més que d'altres que, tenint una gran forma física, s'enfilen potents només mirant el cim, però el teu camí estarà ple d'aventures, ple de descobriments i faràs via sense adonar-te'n!.

No defalliu!!! 
Una abraçada, 

07 d’agost 2013

Fluir i tornar a fluir...


L'estat de Flux és, segons Mihaly Csikszentmihalyi, estat en el que un es sent totalment absort pel que fa, qualsevol activitat serveix... El temps i els pensaments volen però la “feina” es fa sense aturar-se i normalment ben feta o molt ben feta!. En aquest estat s'experimenta una gran sensació de plenitud i satisfacció. En realitat és un estat d'alt rendiment on:

  • Hi ha un total d'equilibri entre el desafiament i les nostres habilitats. La tasca no ens resulta ni massa fàcil ni massa difícil.
  • No hi ha por al fracàs. La ment es concentra en la tasca i no en la possibilitat de que no surti be, per tant normalment és un èxit i si no ho és no importa! És part del repte!.
  • L'auto consciència disminueix, estem tant absorts en el que fem que no pensem en nosaltres.
  • L'acció i el pensament van de la mà.
  • Gaudim de la tasca. No pensem en el que aquesta ens pot aportar.
  • Tenim seguretat.
  • Es distorsiona el sentit del temps. Les hores es converteixen en minuts.
  • Les distraccions no existeixen. La concentració es total.

Csikszentmihalyi ens proposa un seguit de possibilitats per aconseguir aquest estat de flux que tots hem sentit alguna vegada.

  • Intentar fer de cada tasca un “joc”.
  • Concentrar-se plenament en ella.
  • Fixar-se una meta.
  • Deixar-se anar.
  • Vèncer l'apatia per les feines menys gratificants i més quotidianes.
  • Cercar la màxima eficàcia, no el màxim esforç.
  • No perseguir l'èxit! Aquest vindrà com a conseqüència de tot lo altre, de la dedicació personal, de la gratificació que això suposa.

Una gran manera de reaprendre a fluir, mireu que dic reaprendre... és: Recuperar al nen que tots portem dins. Els nens s'ocupen en viure no en embolicar-se en pensaments rumiatoris i limitants. Son curiosos i arriscats, aprendre és el seu modus vivendi i la descoberta la seva aventura. Utilitzen tots els sentits sense límits i una explosió de rissa és natural. Es permeten donar carta blanca a la creativitat i a la imaginació. Es perdonen a si mateixos i als altres. Escolten sense l'impediment de la xarrameca interna que tenim els adults. Es fascinen per les coses grans i les petites que els sorprenen. Quan descansen desconnecten. Saben demanar quan necessiten. Recarreguen l'energia amb altres nens que els aporten benestar, amb el joc, amb ... us en recordeu??


Una abraçada,