31 de desembre 2015

Autoestima i compromís


Hem sentit parlar molt i molt de la necessitat de tenir una autoestima alta. De fet el que és absolutament necessari és tenir-la equilibrada. Una bona autoestima (equilibrada) es basa en la confiança en nosaltres mateixos, en la nostra capacitat per resoldre amb èxit situacions diàries subjectivament positives o negatives, en la nostra capacitat d'automotivar-nos, en la de perseverar, en la d'aprendre de tot i de tots, en la de admetre els nostres errors i corregir-los, confiar en que si no tenim els recursos necessaris per entomar una adversitat, els sabrem buscar i si cal, demanar ajut, entre altres coses...

I sabeu on comença aquesta autoconfiança? En el compromís. Igual que el nostre primer amor ha de ser per nosaltres mateixos, (si no ens estimem, mai podrem estimar plenament a altres...) el primer compromís ha de ser amb nosaltres mateixos. Sense compromís el nostre moviment és erràtic, sense direcció. Anem tastant com una papallona va de flor en flor però sense la seva intenció, la d'alimentar-se del pol·len i nèctar de les flors. Els humans d'avui no tenim la necessitat de caçar i recol·lectar per alimentar-nos, no tenim la necessitat de mantenir-nos forts per lluitar o fugir d'un possible predador o de qualsevol perill, no tenim la necessitat quotidiana d'inventar eines que ens facin la vida més fàcil... hem oblidat que és el compromís amb nosaltres mateixos, amb la nostra seguretat i amb la nostra evolució i creixement. N'hem canviat el significat i només l'entenem en relació a altres persones, compromís amb la parella, compromís amb els fills, compromís amb la “feina” i mireu que amb la feina el poso entrecomillat perquè en realitat estem més compromesos amb guanyar diners que amb el projecte professional que hem triat... El compromís ens pesa.

Un compromís és una obligació contreta per una paraula donada o per una promesa. En el diccionari te aquest caràcter quasi místic que ens sembla molt elevat i potser no tant necessari en el dia a dia... però ho és! No mireu la paraula compromís només com quelcom que ens obliga cap a altres, si la mirem com quelcom que és necessari fer per assolir l'excel·lència en el que nosaltres volem aconseguir, veurem que deixa de pesar... Si jo vull ser el millor atleta m'he de comprometre (amb mi mateix) a entrenar cada dia.

La proposta per avui és: feu un llistat i poseu-hi cada un de vosaltres aquelles coses que voleu aconseguir i quin compromís representen.
  • Si jo vull ser la millor versió de mi mateix en ... ,m'he de comprometre a ...
I ja sabeu... el compromís no és la solució final, el compromís només és un pas necessari per entrar en acció. Per tant, poseu fil a l'agulla i un cop compromesos ACTUEU! Penseu, per un moment, en on queden els propòsits que tots ens fem al començar un nou any i per quin motiu quasi mai els acomplim...

I direu, ja ho tinc! Sé on vull arribar, estic compromès i he entrat en acció. Doncs encara no ;) encara manca un pas més: Perseverar.

La seqüencia seria : Direcció - Compromís - Acció - Perseverança - Èxit

Com creieu que estarà la vostra autoestima quan, un cop acompliu amb la seqüencia, vegeu els resultats que obteniu?


Una abraçada i feliç 2016 a tots i totes!  

21 d’octubre 2015

Braincolatge



Il·lustració de Robbie Porter 

El nostre cervell és una màquina perfecta, en ell s'emmagatzema un tresor d'experiències i records que conformen gran part del que som, una caixa d’eines màgica on introduir noves coses cada dia amb les que exercitar i promoure la seva salut.
Tenir cura del nostre cervell pot resultar fàcil si seguim una sèrie de consells en el nostre dia a dia, incorporar hàbits que permetran que la nostra matèria grisa gaudeixi d'un bon estat amb el qual poder gaudir d’una vida plena. Millorar la nostra reserva cognitiva, les nostres estratègies mentals, pot ajudar-nos. Així que ... què tal si posem mans a la feina?

Eines per cuidar el teu cervell: tria i remena, empra’n tantes com puguis!

1. Tenir cura de la teva reserva cognitiva.
Tot el que hem viscut, experimentat i fins i tot allò que hem gaudit i sofert forma part del nostre "magatzem cerebral", són records que el “construeixen” aportant-li uns fonaments sobre els quals créixer i on acudir a la recerca d’experiències i emocions que son les que ens ajuden ( i de vegades entorpeixen) al nostre dia a dia. És el que es sol anomenar la reserva cognitiva.
A major reserva més protecció contra l'envelliment prematur del nostre cervell, ja que tot això conforma noves connexions cerebrals que enforteixen la nostra matèria neuronal, i a més connexions, a més teixits nous major protecció davant de possibles malalties. D'aquí la importància d'experimentar, d'aprendre coses noves cada dia.

2. Cuidar la teva alimentació
El cervell és un òrgan que requereix molta energia, de fet ell sol necessita d'un 20 a un 30% de les calories que ingerim.
Però això sí, hem d'evitar consumir massa greixos i aliments industrialitzats, ja que ells dificulten a llarg termini el mantenir una bona salut cerebral. Els nutricionistes recomanen, entre altres, els següents elements químics que podràs trobar en els aliments recomanats:
• Triptòfan: Bàsic per a l'aprenentatge. Es troba en aliments com peix, ous, fruits secs, plàtan, pinya i alvocat.
• Pujol: La soja i l'ou són rics en aquest elements, essencials per a la transmissió dels impulsos nerviosos als músculs.
• L-glutamina: Serveix per construir àcid gamma-aminobutíric (GABA) en el cervell, ens ajuda a tenir bon humor i sentir-nos millor. Les trobem en les llavors de sèsam i gira-sol.
• Flavonoides: Bàsiques per a la sinapsis de les neurones, redueixen l'envelliment neuronal i milloren la memòria, els pots trobar a les mongetes (fesols) la xocolata i el vi negre.
• Àcid alfa lipoic: Essencial també per a les neurones, combat l'estrès i neutralitza els radicals lliures. Estan en els vegetals verds com l'espinac, l'enciam, les cols, bròquil ...
• Vitamina E: És essencial, ens ajuda en l'activitat neuronal i prevé l'oxidació de les membranes neuronals. Pots trobar-la al curri, espàrrecs, alvocat, nous, cacauets, olives i oli d'oliva.

3. Activitat física
Molt recomanable, hi ha estudis que ens diuen que l'exercici físic prevé o retarda malalties com l'Alzheimer o el Parkinson. Només cal caminar una hora al dia, passejar en bicicleta, practicar natació o realitzar qualsevol activitat física per millorar la connexió de les nostres neurones.

4. Liderar les emocions
Vols saber quin és un dels pitjors enemics de la teva salut cerebral? Efectivament, l'estrès. El nostre estil de vida, les nostres obligacions diàries, la pressió, l'ansietat ... etc, ens omplen de toxines i bloquegen el bon funcionament del cervell, els teixits s'oxiden i a llarg termini el cervell pot emmalaltir. D'aquí la importància de prendre'ns les coses amb calma, de prioritzar els pensaments positius, veure les coses des d'una altra perspectiva més serena on ens valorem més a nosaltres mateixos i a la nostra salut física i mental. El lideratge emocional també es pot aprendre! 

5. Socialitzar
Disposar d'una bona xarxa on amics i familiars estan al nostre voltant, aportant-nos experiències, diàleg, suport, estímuls, projectes i il·lusions, fa que el nostre interès per la vida sigui més gran, que el nostre cervell "es nodreixi" d'aquests “altres aliments” que fan que el seu bagul d'experiències sigui cada vegada més gran, la seva reserva cognitiva més poderosa per mantenir el nostre cervell jove i en forma. Molts estudis han demostrat que, quan les persones passen més temps de qualitat compartit amb altres, és menys probable que pateixin pèrdua de la memòria, especialment si es tracta de persones molt properes, com familiars i amics.

6. Descansar almenys de 7 a 8 hores
El descans és fonamental per al cos i el cervell, és més, aquest últim ho requereix especialment per poder realitzar les seves tasques, com ara organitzar records, experiències, emmagatzemar, catalogar, ordenar ... el cervell està molt actiu per les nits, però només durà a terme les seves funcions si nosaltres estem sumits en un bon descans.

7. L’estimulació cognitiva
A part de l'exercici físic, teu cervell requereix la seva pròpia activitat i els seus propis reptes diaris amb els quals aportar "oli" als seus engranatges, petits reptes amb els quals mantenir-lo jove i en bon funcionament per a les necessitats de cada dia. Què tal si fem una partida d'escacs amb una amic o un familiar? ¿Fem uns mots encreuats o un sudoku? Llegim un llibre? I si iniciem un diari personal i reflectim totes les nostres experiències del dia? I si canvies la ruta diària per anar a la feina? O un exercici molt senzill que consisteix en obrir una enciclopèdia (o la viquipèdia) per una pàgina qualsevol i llegir atentament el que ens explica. Realitzar les teves activitats quotidianes de formes diferents: utilitza la mà esquerra si ets dretà; dutxat amb els ulls tancats, vesteix-te amb els ulls tancats o camina d'esquena dins de casa (no cal tot el temps!). D'aquesta manera, en tractar de sortejar amb èxit les noves situacions a les que s'enfronta, el cervell es manté actiu. Són petits actes i petits desafiaments que alimenten al nostre cervell. No deixis de provar-ho.
És molt confortable per a la salut cerebral exercir activitats que mai abans has fet, com ara treballs manuals, la creativitat i la imaginació, faran que el cervell estigui sempre actiu.

8. Aprendre tècniques de relaxació
Per aconseguir el propòsit de relaxar la teva ment i allunyar-te dels innombrables problemes quotidians, encara que sigui per unes hores, pots utilitzar la meditació ... Això pot ajudar a calmar i reduir els nivells d'estrès en tota mena de persones. Una bona idea és L’Atenció Plena o Mindfulness

9. Evitar prendre substàncies excitants.
Com en tots els aspectes de la vida, tots els excessos són dolents, una tassa de cafè i una copa de vi al dia no poden causar cap dany a la salut física o mental, però en canvi si es sobrepassa en el consum d'aquestes
begudes pot ser perjudicial per a certes àrees del cervell que es poden veure afectades provocant depressió i pèrdua de la memòria.

10. Aprendre constantment
La millor activitat per al cervell és la de pensar. Aprendre una paraula nova cada dia, estudiar un idioma, resoldre equacions o endevinalles, o resoldre uns mots encreuats o sudoku són formes de mantenir el cervell en activitat constant. Les neurones en funcionament són una garantia de millor funcionament cognitiu.
Aprendre una llengua nova augmenta la matèria gris. El cervell dels adults que s'inicien en una nova llengua augmenta el seu gruix en les regions de l'escorça relacionades amb el processament acústic, comprensió i articulació de les paraules. També creix l'hipocamp, implicat en la memòria i l'aprenentatge. A més, el bilingüisme sembla contribuir a augmentar la reserva cognitiva. Com més es practiqui la segona llengua més guanya el cervell en destresa i resistència.

Mentre llegeixes aquestes línies, el teu cervell està treballant intensament. La lectura és un dels millors exercicis per mantenir el cervell en forma. 

11. Evitar l'avorriment: conrea noves aficions!
·         -Aprendre a tocar un instrument musical és una afició molt saludable per al cervell a qualsevol edat.  Tocar un instrument modifica molt més l'activitat elèctrica de diversos centres auditius del cervell, que escoltar simplement la música.
·         -La fotografia
·         -Ballar
·         -Fer excursions al camp
·         -Redescobreix la ciutat, busca edificis o detalls i racons que et cridin l’atenció o t’agradin.

Proporcionen plaer, entretenen i dissipen l'avorriment, que és un dels pitjors enemics del cervell. La rutina i la monotonia literalment maten a les nostres neurones.

12. Encarar la vida amb optimisme
L'optimisme augmenta la creativitat, enforteix el nostre sistema immune, ens fa estar de millor  humor o fins i tot ajuda a fer més suportable el dolor ... Són moltes les raons per ser optimistes i triar veure l'ampolla mig plena en lloc de considerar que està mig buida. Atenció, l'optimisme no consisteix només en pensar que tot sortirà bé. Ha de ser «intel·ligent». Experts com Seligman, Avia i Vázquez o Rojas Marcos ens ho han deixat per escrit. Per cert, com afirmen tots els que l’estudien científicament, aquesta forma de veure la vida també s'aprèn. Mai és tard per fer-ho. I és fonamental per aconseguir la felicitat.

Una abraçada!

29 de setembre 2015

Motivació


Si no en saps, t'ho mostro
Si no pots, t'ajudo
Però si no vols, no puc fer res per tu

No recordo on vaig llegir aquestes paraules... Les recordo perquè defineixen molt bé el dia a dia dels professionals del meu sector... en el fons parlen de la motivació.

La motivació productiva és la intrínseca, la que ve de dins. No es pot ensenyar a qui no accepta que no sap, no es pot ajudar a qui no vol ser ajudat i realment no es pot fer res pel que no vol millorar... Hi ha moltes maneres de “ no saber, no poder i no voler” i quasi mai tenen a veure amb la voluntat conscient. Quasi sempre s'amaguen darrere les pors, d'una zona de confort mal entesa. Aquest és el repte, trencar els límits que posen les pors. 

La motivació requereix d'una necessitat: la de l'organització que pot ser millorar la productivitat, la de la família que pot ser viure en harmonia , la de l'individu que pot ser liderar l'ansietat o construir la vida que vol, etc. I l'habilitat del líder està en descobrir una compensació que serà l'impuls per satisfer, al seu torn, les necessitats de cada membre del seu equip. La necessitat és el motor, però, requereix combustible, una compensació. I tornem al líder, la seva habilitat en descobrir a quina compensació aspira cada membre del seu equip, és un dels pilars de l'èxit. Per tancar el cercle de la motivació, ens manca encara un pas més... l'expectativa. La possibilitat d'aconseguir l'objectiu. Si l'expectativa és alta, si el liderat te una possibilitat real d'aconseguir l'objectiu ja podem donar per tancat el cercle de la motivació. Atenció, però, una alta expectativa d'èxit no vol dir que la tasca sigui fàcil! com més fàcil és la tasca ... menys motiva ;) 




Que li cal al líder per motivar al seu equip?

1.- Saber que és el que vol obtenir, coneixement del medi i del rumb -no hi ha vents favorables pel que no sap on va-.

2.- Diferenciar les persones. Cada persona del seu equip te unes necessitats diferents i per tant requereix d'unes compensacions diferenciades. El que per una persona és una compensació, per una altra potser no ho és en funció dels seus valors o les seves necessitats. 

3.- Estar atent a que l'objectiu sigui assolible. Assolible no vol dir fàcil, si un objectiu és massa fàcil perd interès i un de massa difícil genera frustracions. 

4.- Escolta activa, escoltar activament significa fer l’esforç de captar amb tota atenció la totalitat del missatge que rebem, intentant interpretar el significat correcte que l’emissor vol donar, tant amb el que diu com amb el que ens diu la seva comunicació no verbal. Cal escoltar atentament i demostrar-li que és ben interpretat, atenent als  seus punts de vista, no als nostres. Amb l’escolta activa, demostrem consideració, donem valor i creem un clima de cooperació, receptivitat i confiança, a la vegada que entenem fidelment el missatge i percebem les emocions, objectius i necessitats de l’interlocutor. 

5.- Orientació positiva, El Coaching, igual que la psicologia positiva, es basa en l’optimisme, en trobar solucions, avantatges i possibilitats. Cal orientar les converses, tant les internes com les externes cap allò que funciona, cap a les fortaleses de cada persona, aquelles coses que per naturalesa fem millor. No és necessari conèixer la causa d’un problema per solucionar-lo, el que cal és buscar solucions amb les eines que tenim a la mà, dissenyar el present i el futur. Tenim el poder de triar. Podem triar ser proactius o reactius (postura de víctima). El poder i la decisió estan en cada un de nosaltres. I com ho podem fer? Amb orientació solucions.
Per quin motiu parlem d’orientació solucions? Doncs per què normalment les persones funcionem en mode “orientació problema” i ... que és un problema?, clar... un estat en el que ens trobem atrapats en una situació de la que no veiem com sortir! Normalment, el problema que ens ocupa la ment no ens deixa veure amb claredat altres possibilitats i produeix conflictes. Ens trobem en un estat mental incòmode, rumiatiu i el que hem de pretendre és un estat mental còmode i constructiu, l’orientació solucions.

6.- Empatia. Sense empatia no es pot ser líder. 

7.- Presència. El líder dirigeix des del grup, donant exemple de voluntat, capacitat de treball i esforç. El líder és l'exemple a seguir. És part de l'equip de treball.


En el cas d'un client d'un àmbit com el psicològic -no utilitzo mai la paraula pacient per la seva connotació d'estar a l'espera de que algú o alguna cosa, solucioni la teva dificultat- , el líder és l'individu! I en tant que la millor motivació és la intrínseca... ja sabeu, auto-motiveu-vos!!!! I tingueu ben presents les eines d’un líder! 

31 d’agost 2015

Connecta amb el nen interior.


Foto: Cristina Catarecha

A hores d’ara quasi tots sabem la importància de connectar amb el nostre nen interior, de recuperar l’alegria de viure, la naturalitat, l’emoció d’aprendre coses noves, la capacitat de somiar sense límits, la facilitat per riure i si cal plorar.

El nen que tots portem dins necessita abraçades, necessita amor i també ser escoltat. Ens demana a crits que juguem amb la vida, que experimentem! Que no ens capfiquem amb cada una de les situacions que vivim perquè al cap i a la fi son temporals.

Connectar amb el nostre nen interior ens permet ser propers i càlids. A més ens permet descobrir aquelles coses que ens van ferir emocionalment (comentaris, actituds, etc.) que han forjat el nostre lot de creences limitants i que suren en el nostre dia a dia en forma de pors i limitacions. I si... ens permet neutralitzar-les!

Per connectar hi ha moltes maneres... jo us en proposo dues:

La meditació (ei! no tingueu manies! només deixeu-vos portar...)

Relaxa't i visualitza un camí, escala, túnel, porta (el que millor et vagi) que representi la manera d'arribar fins al teu cor (com si fos un camí ral, un lloc físic al que es pot arribar). Ves cap allà, entra, observa on ets.

Sigui com sigui el lloc en el teu cor que t'has imaginat i crida mentalment al teu nen interior, de vegades amb cridar-lo amb el teu nom ja n’hi ha prou, amb el teu nom de petit... . Estarà jugant per algun lloc. Imagina’l davant teu, com és l'escena? Quin aspecte té? Com és, te 3, 5 o 7 anys? Que està fent? Estableix una conversa imaginària amb ell. Que et diu? Quins sentiments et comunica? Potser et vinguin imatges o emocions més que paraules. Tot és correcte, simplement tracta d'entendre que t'està dient el teu nen interior i quin és el missatge a comprendre.

Escolta al teu nen i tracta de veure com se sent, està trist? Està content? Està confús? Tal com ell se sent, probablement et sentiràs tu en algun nivell que potser ara no puguis arribar a identificar. Treballa amb el teu nen per alliberar aquestes emocions que no han sortit a la llum i que son pernicioses, recorda d’on vénen i posa-hi la saviesa dels anys. Tens un sentiment de rebuig perquè als 7 anys el líder de la classe no et va voler a l’equip de futbol? Et sents poca cosa perquè un dia et vas equivocar a classe i el mestre et va ferir?  Revisa i racionalitza tot el que limita al teu nen interior i recorda i potencia tot allò que el fa vibrar  i veuràs com la teva vida canvia per a millor.

Fes la meditació tantes vegades com sigui necessari, i els canvis seran sorprenents.

Jugar amb els teus fills

Posa’t al seu nivell, seu al terra! Oblida la jerarquia ara no ets l’adult. Deixa’t anar i imagina! Un llit pot ser un vaixell, una casa de nines pot ser un palau gegant, ho recordes?. Riu sense embuts, no passa res! Despentina’t!

El joc és la via que tenim per canalitzar els dubtes, les preocupacions, la curiositat així que cada joc és diferent, deixeu-los liderar!. Seguint el procés mental del nen, mentre juguem i ens deixem anar, és molt possible que resolguem els nostres conflictes emocionals sense adonar-nos. Recordes aquell nen frustrat i insegur per què no el van triar per l’equip de futbol? Recordes aquell que creu que no es prou bo per què un dia a classe el van ridiculitzar? Bé doncs, en el joc amb els fills veureu que tots podem ser herois, que tots tenim un gran potencial, que tots tenim –també- algun tema per resoldre i que ajudant als nostres nens a resoldre els seus a l’hora resolem els nostres...

Una abraçada,

PD. Jo no en vaig saber massa de jugar quan la meva filla era petita, no vaig saber tirar-me al terra i sempre m’ha pesat... Ara, de gran, m’adono de que el meu joc de nena era imaginar més que fer! I en això si que l’he acompanyat, tant de petita amb els contes que inventàvem cada nit, com en les nostres escapades actuals on deixem de ser mare i filla per viure el moment. I sabeu? Ja no em pesa...



22 d’agost 2015

Desiderata


Avui m’agradaria compartir amb vosaltres un poema que ha tornat a caure a les meves mans per casualitat o per causalitat... qui sap. Fa molts anys, però que molts, que el vaig llegir i recordo que ja llavors em va encantar. És Desiderata de  Max Ehrmann i tot i que els drets d’autor son de 1927, es va publicar al 1948. Aquí us el deixo... feu-ne un bon ús.

Desiderata

"Camina plàcid entre el soroll i la pressa,
i pensa en la pau que es pot trobar en el silenci.
Quant et sigui possible i sense rendir-te, mantingues bones relacions amb totes les persones.
Enuncia la teva veritat d'una manera serena i clara,
i escolta als altres,
fins i tot al maldestre i ignorant,
també ells tenen la seva pròpia història.
Evita les persones sorolloses i agressives,
ja que són una nosa per a l'esperit.
Si et compares amb els altres,
et tornaràs va i amargat
ja que sempre hi haurà persones més grans i més petites que tu.
Gaudeix dels teus èxits, el mateix que dels teus plans.
Mantingues l'interès en la teva pròpia carrera,
per humil que sigui,
ella és un veritable tresor al fortuït canviar dels temps.
Sigues caut en els teus negocis,
doncs el món està ple d'enganys.
Mas no deixis que això et torni cec per la virtut que existeix,
hi ha moltes persones que s'esforcen per aconseguir nobles ideals,
la vida està plena d'heroisme.
Sigues sincer amb tu mateix,
especialment no fingeixis l'afecte,
i no siguis cínic en l'amor,
doncs enmig de totes les arideses i desenganys,
és perenne com l'herba.
Acata dòcilment el consell dels anys,
abandonant amb gràcia les coses de la joventut.
Conrea la fermesa de l'esperit perquè et protegeixi de les adversitats sobtades,
mes no et esgotis amb pensaments foscos, molts temors neixen de la fatiga i la soledat.
Sobre una sana disciplina,
sigues benigne amb tu mateix.
Tu ets una criatura de l'univers,
no menys que els arbres i les estrelles,
tens dret a existir,
i sigui que et resulti clar o no,
indubtablement l'univers marxa com caldria.
Per això has d'estar en pau amb Déu,
qualsevol que sigui la teva idea d'Ell,
i siguin qualssevol teus treballs i aspiracions,
conserva la pau amb la teva ànima en la bulliciosa confusió de la vida.
Encara amb totes les seves farses, penalitats i somnis fallits,
el món és encara bonic.
Sigues alegre.
Esforça't per ser feliç ".


Una abraçada! 

17 d’agost 2015

Les dones alfa. Tu ets una dona alfa?

Pretty Nose, a Cheyenne woman. Photographed in 1878 at Fort Keogh, Montana by L. A. Huffman.

Les dones alfa son brillants, amb èxit professional i normalment personal, intel·ligents, segures de si mateixes. De vegades son visibles i altres vegades, tot i ser alfa, trien el camí de la discreció. Les dones alfa no son un mite ni son dones que trepitgen per arribar on volen arribar. El que si que tenen és llum pròpia i per això brillen. Les podeu trobar liderant una empresa o passant l'aspirador... son dones potents que han triat el seu camí perquè aquest camí és el que les satisfà, mai perquè sigui el camí que algú els marca. Mai actuen contra els seus valors!

Una dona alfa camina desplegant personalitat i seguretat, barbeta alta, un somriure als llavis, les espatlles ben rectes i passes potents (tot i que de vegades les veureu tensionades o cansades si no paren un moment...). Tant se val que sigui la directora general de... o la mare de ... de tercer de primària. Tant se val la feina que fa o la vida que porta. Una dona alfa és un regal de la natura!

No confongueu una dona alfa amb una dona ambiciosa, dominant o amb un ego que li traspua en tot el que fa. Una dona alfa és líder nat. És aquella que davant una crisi es sobreposa a les seves pors i dirigeix al seu equip, sigui aquest professional o personal, a l’èxit. Una dona alfa sap escoltar i mostra empatia en tot el que fa. És generosa i resilient i sap que només pot assolir els seus objectius amb esforç i autenticitat.

De vegades la veureu plorar al costat del que pateix (sigui humà o no). També la veureu somiar, la veureu renegar si cal i la veureu arremangada i despentinada, si i també la veureu desplegant encant i savoir faire!

Jo tinc la sort de conèixer-ne unes quantes, algunes ja saben que ho son i altres encara no s’han descobert, encara no han deixat anar la seva llum. Aquest post va per totes elles. Per les que ja ho saben i despleguen el seu valor i per les que us comento que encara no ho saben. Totes elles son indispensables en la construcció d’un món millor. Tenen la força i a l’hora la dolçor necessària per acompanyar als fills en la tasca de fer-se adults de profit, per fer tàndem amb la parella per construir un entorn segur, per liderar un projecte professional en el que creuen i dur-lo a bon port, per lliurar la seva vida (o part d’ella) a tasques que van més enllà del benestar del cercle més reduït, per ... en definitiva, aportar a la societat tot allò que ens fa humans.

Dones alfa del món, sortiu! Feu-vos visibles!

I si coneixeu un home alfa, que te les característiques molt similars...no us confongueu, feu-li saber i encoratgeu-lo! Al món hi ha massa persones que es consideren alfa i només son trepes!

Una abraçada! 


27 de juliol 2015

Unes vacances diferents, píndoles de creixement personal.




Les vacances! El moment tant esperat desprès d'un llarg any de treball, d'horaris i milers d'obligacions!

I que fem? Busquem omplir els nostres dies d'activitat frenètica, de viatges programats al mil·límetre per no perdre'ns res!

El primer dia de vacances ja fem maletes i anem esperitats d'un lloc a un altre buscant allò que manca, allò que hem de tenir sense falta! Demà a les 5 del matí, ja hem de ser a l'aeroport! Corre, corre! Hem de veure, hem de fer, hem d'arribar a temps per...Uf, esgotador i gens satisfactori en realitat :(

Avui us proposem que feu coses diferents, introduir petits canvis, en els vostres hàbits, els vostres costums, i les vostres maneres de pensar habituals. Pot resultar econòmic i sempre tremendament ecològic! 

Les emocions, juntament amb els pensaments, els somnis, les il·lusions, les expectatives, els coneixements i les experiències influeixen profundament en les nostres vides. Aprendre a gestionar-ho pot ajudar-nos a reinventar la nostra existència, per això avui, us proposem unes vacances diferents!

Tant se val si viatgeu a l'altra punta del món, al tombar la cantonada o us quedeu a casa. Es tracta de mirar el món i la vostra vida amb ulls nous, com quan observeu una cultura exòtica, un paisatge colpidor si viatgeu a un país llunyà. Doneu-vos l'oportunitat de viure noves experiències, d'aprendre coses noves, de redissenyar-vos, d'assajar comportaments diferents, actituds diferents, activitats noves ;)

Primera píndola.

Preneu consciència del món que us envolta, estigueu més atents a allò que sentiu, el que toqueu, el que assaboriu, el que veieu, el que oloreu, el que escolteu, viure a poc a poc petits moments de vacances amplifica els resultats desitjats. Us convido a fer atenció plena a tot. Si, si llegiu bé, a tot. I si us descobriu alguna emoció de les menys agradables... un “ostres, això em fa sentir malament... que curiós... bé, passat vacances ho estudiaré, ara no”, anoteu-ho en una llibreta (si sabeu segur que no ho oblidareu us en podreu desprendre abans). Desprès feu un parell o tres respiracions profundes concentrant-vos en com i fins on arriba l'aire fresc al vostre cos al inspirar i com i des d'on surt l'aire calent quan l'expulseu, observeu com es relaxen els vostres músculs. Doneu-vos vacances mentals i comproveu com us sentiu desconnectant de veritat.

Segona píndola.

Innoveu, és la millor forma d'ampliar la vostra zona de confort. Cada vegada que fem alguna cosa nova adquirim coneixements i experiències que mai haguéssim tingut. Això ens enriqueix molt. Us costa fer una nova activitat? Us proposem idees per descobrir nous horitzons i innovar!

1. Penseu en coses que us ve de gust provar, i atreviu-vos a fer-ho. Innoveu. La vostra vida serà més desafiant i interessant si proveu nous reptes

2. Experimenteu amb noves formes d'oci i entreteniment. Restaurar un moble, pintar un quadre, aprendre a fer punt, escriure un conte o una novel·la (why not), anar al teatre si no ho feu mai, aprendre a ballar, visitar un museu... més oportunitats per augmentar el vostre benestar.

3. Accepteu invitacions que normalment no acceptaríeu. Tots tenim coneguts que ens conviden a fer coses que ens fan mandra o ens sorgeixen plans que no ens vénen massa de gust perquè ens obliguen a sortir de la nostra zona de confort. Innoveu, veureu com us sorprèn el resultat.
4. Mireu casa vostra. Hi ha alguna cosa que vulgueu provar de canviar? Podeu pintar la paret de la sala, distribuir els mobles d'una altra manera, o fer del dormitori un espai tranquil per relaxar-vos. Podeu provar alguna cosa nova dins de la vostra casa, a més d'eliminar paràsits mentals aportarà satisfacció a la vostra vida quotidiana.

Tercera píndola.


Ajudeu a la vostra comunitat. Totes les comunitats tenen tasques socials on podeu col·laborar, segur que en alguna podríeu desenvolupar les vostres fortaleses i ajudar a altres en allò que millor feu. Ajudar a altres té doble benefici, amplia la vostra zona de confort i donant més significat a la vostra vida us proporciona més benestar subjectiu, més felicitat. Pregunteu al vostre Ajuntament en quins llocs podríeu col·laborar. Les vacances a casa poden donar-vos el temps per fer un primer contacte! 

Una abraçada! 

06 de juny 2015

El lider positiu: Neurolideratge


El neurolideratge és un recent camp d'estudi, creat per David Rock el 2006, que es centra en aportar coneixement neurocientífic en l'àrea del desenvolupament del lideratge en tots els seus camps. Es basa en l'autoconsciència (self-awareness), la gestió d'un mateix, la comprensió i la gestió de les relacions amb els altres. Hi ha molt que millorar, ja que només el 35% dels directors de RRHH confien realment en els líders de les seves organitzacions.

Quedem-nos amb una idea simple. Les últimes investigacions del cervell diuen  que hi ha dos circuits diferents: el de l'amenaça i el dolor i el del plaer (o de les recompenses). Els líders convencionals actuen sobre el primer, el de les amenaces, fins i tot en la gestió de l'acompliment, i provoquen desmotivació i mecanismes de defensa.

El/La líder com a coach aconsegueix, a través de preguntes obertes, promoure la reflexió i activar el circuit del plaer. Probablement una de les claus de l'èxit de l'esport espanyol és que els seus "coaches" se centren en el gaudi, en la companyonia, en la humilitat, en els valors correctes (circuit de les recompenses ) i no en "no perdre" (circuit de les amenaces), el primer és el que genera endorfines i dopamina.

A diferència de les solucions analítiques, les solucions "eureka" activen el lòbul temporal anterior a l'hemisferi dret, el cingulat anterior i posterior i l'hipocamp. Per això, el coaching promou la descoberta a partir de la reflexió. "No és la resposta la que t’il·lumina, sinó la pregunta". També és essencial verbalitzar (per l'equilibri entre el què és racional i allò què és emocional)  i que els coaches serveixin per descarregar les emocions.

Els líders, sovint intenten provocar una "resposta d'amenaça"  la resposta amenaça promou en l'altre no escoltar, cal estar preparant-la mentre el líder parla... i al tractar-se d’una resposta amenaça, s’apodera de la ment del liderat el funcionament irracional, per tant no pot pensar amb claredat o prendre les millors decisions.

"Molts directius han desenvolupat fortes habilitats tècniques però no son capaços de llegir senyals socials. Però com més amunt estàs en una empresa, més important serà la capacitat d'entendre les senyals socials. "

Els senyals que activen les respostes poden ser subtils. Molts gestors passen molt temps tractant de donar retroalimentació i dir-li a la gent tot el que estan fent malament i es pregunten per què ningú està canviant ... i  no s'adonen de que estan creant una resposta d'amenaça a l'atacar l'estat de les persones i que és probable que això faci que es redueixi l'obertura de la gent al canvi. El canvi es produeix donant seguretat i autodomini.

Les persones volen fer les coses bé, volen sentir-se útils, volen tornar a casa amb la sensació de feina ben feta, volen l'èxit!. Cap esportista surt a la pista a perdre! Cap nen va a l’escola amb el ferm propòsit de no aprendre res. Cap nen desitja que a casa seva tot siguin “bronques” . Tots i cada un d’ells volen fer les coses bé!  De vegades, simplement, les normes no es poden seguir... potser és més fàcil canviar les normes?

La clau de la felicitat, de l’èxit, està en l’amor i la feina.

  • Amor: gaudir d’emocions positives amb les persones més properes i a les comunitats de les que formem part

  • Feina: participar en les activitats significatives i gratificants

Per estimar i treballar bé es necessita saviesa. Les normes rígides i els incentius  no ens ensenyen a ser bons amics, bons pares, bona parella ni bon professional. No es necessiten actes heroics d’abnegació per “mostrar” a altres què és el correcte. Per fer el bé a altres comencem per fer-nos el bé a nosaltres mateixos. Serà la nostra manera serena de fer la que els mostrarà el camí.

Claus del lideratge positiu.

1. El coratge no és l'absència de la por. És inspirar a altres per sobreposar-se a la por.
2. Cal donar el primer pas, però sense deixar enrere al teu equip.
4. Coneix bé als teus enemics, i aprèn d'ells.
5. Cal mantenir els amics a prop, i als enemics, encara més.
6. Les aparences són molt importants, i també somriure.
7. Res és blanc o negre.
8. Rectificar també és una mostra de lideratge i de coratge.

Un equip, també ho és la família! No ho oblideu!!! 


Una abraçada, 

01 de juny 2015

On vols arribar?- Orientem-nos en solucions!

Què faries tu? Quina seria la teva solució? 

Normalment les persones funcionem en mode “orientació problema” i què és un problema? Doncs una situació en la que ens trobem atrapats i de la que no veiem manera de sortir. Un problema, sempre, ocupa tota la nostra ment, no ens deixa veure altres possibilitats i a més produeix conflictes (interns i externs). El nostre estat mental és incòmode i rumiatiu i transparent!!!, el veu tothom!.

Els humans hem estat condicionats, per l’educació, en centrar-nos en els problemes. A hores d’ara ja sabeu tots que els estats condicionats son reversibles!!! Cal prendre consciència i triar un altre camí.

Que passa si... en lloc d’un problema veiem un aprenentatge? O... una oportunitat de canvi? O... de creixement? Passa que ens desbloqueja, ens permet superar les nostres pors...

Per orientar-nos en solucions, només cal analitzar bé la dificultat i reorientar el nostre pensament.

Com ho fem això??

La proposta que us faig és:
  1. Identificar el tema que ens preocupa i extraure’n l’essència real.
  2. Buscar una paraula o frase que el defineixi i anotar-la.
  3. Descriure la situació actual, en poques paraules.
  4. Descriure la situació desitjada emprant un llenguatge sensorial (com ens sentirem, com ens veurem, què és el que notarem) i anotar-la tant exhaustivament com puguem.
  5. Anotem els obstacles, que identifiquem, per arribar a la situació desitjada.
  6. Penseu i anoteu, quines coses podeu fer, per petites que siguin, que us apropin a la situació desitjada. Que us permetin superar els obstacles.
  7. Comenceu a fer-les!

En lloc de pre-ocupar-te, ocupa't. Quan un comença a caminar cap allí on vol anar, la primera passa ja l’apropa a l’objectiu.

Una abraçada! 

PD. Pel Jordi MR, una persona potent que s'ha oblidat de recordar-ho. Endavant Jordi! 

23 de maig 2015

Augmentar el benestar. El programa de Fordyce:



Bon dia! 

Avui us presento una intervenció dirigida a l'increment del benestar subjectiu mitjançant 14 activitats fonamentals. El treball de Fordyce posa de manifest que el nivell de benestar és "educable" sempre que s'apliqui mitjançant pràctiques d'activitats intencionals.

1. Mantenir-se més actiu i ocupat amb:
a. En activitats plaents.
b. Activitats físicament demandants.
c. Activitats noves.
d. Activitats en companyia millor que en soledat.
            e. Activitats amb sentit millor que trivials.

2. Emprar més temps en activitats socials.
3. Ser productiu en treballs a què es doni un significat.
4. Organitzar-se, gestionar bé el temps.
5. Aturar les preocupacions.
6. Ajustar expectatives i aspiracions.
7. Desenvolupar un estil de pensament optimista i positiu.
8. Estar més centrat en el present que en el passat o en el futur.
9. Cultivar una personalitat saludable.
10. Desenvolupar una personalitat sociable i amb activitats fora de casa.
11. Ser autèntic.
12. Eliminar sentiments negatius i problemes.
13. Fomentar i conservar relacions íntimes.
14. Donar valor a la felicitat i al seu manteniment.

I si amics, totes aquestes pràctiques son entrenables!!! Totes!


Una abraçada, 

21 de maig 2015

Els beneficis de la tendresa




No tingueu por a la tendresa! deixeu-la fluir...
La tendresa beneficia:
                Al desenvolupament de l’autoestima
                Potencia la autoconfiança (em puc superar)
                Desenvolupa les emocions i ens ajuda a gestionar-les
                Afavoreix la relació efectiva i afectiva amb els altres
                Possibilita la autonomia personal
                És una gran motivadora

Els limitants de la tendresa son:
               - El masclisme (no la masculinitat)
                             Expresions com:
                                        -          L’home no plora
                                        -          Les tasques de casa son per a dones
                                        -          Mostrar tendresa és de nenes
                                        -          El home molt masculí és brusc
              - El temor al rebuig
              - La pressa i l’estrès
              - Les idees preconcebudes
              - El desconeixement del seu valor social, personal  i terapèutic
              -  El resentiment 
La tendresa ompla de sentiments la nostra vida, contribueix a l’equilibri emocional, proporciona seguretat, reforça la personalitat, augmenta l’autoestima i ajuda a superar les dificultats.  Les mancances en tendresa, a més, limiten la expressió sentimental, creativa i de llibertat. Construeixen una barrera per al “creixement” de les persones.  És fonamental per a l’equilibri entre el desenvolupament cognitiu  ( coneixements, tècnica racionalitat, etc.) i el afectiu (sentiments, emocions, interessos, esperança, somnis, etc.).

Recordem que aprenem no només de les nostres experiències , també aprenem de les experiències dels altres i està comprovat que els nens imiten més a les persones més significatives en la seva vida. Per tant, els que som pares, hem d’estar molt atents a practicar la tendresa per tal de no privar als nostres fills d’aquesta valuosisima fortalesa humana.  La tendresa i tot el que comporta és capdal en el desenvolupament humà, una necessitat fonamental.La manca d’estímuls pot conduir a patiments psicològics intensos.

Com expresar tendresa?

Amb el contacte físic, que pot ser molt subtil i naturalment ha de ser saludable
Les caricies, per l’esser humà son necessàries  des del moment del naixament
Les abraçades, una abraçada és un doble regal… pel que el dona i el que el rep. Una abraçada sincera i saludable permet a la persona acceptar-se i sentir-se acceptat incondicionalment.
Amb la mirada, mirar amb aprovació, amb afecte, donant valor. 
Als nens, com adults responsables de la seva salut i la seva felicitat, els pares els hem d’estimular en el camí de sentir, d’expressar les seves emocions i els seus sentiments, sense oblidar que la tendresa és el millor vehicle per l’aprenentatge.
La tendresa també es pot aprendre i mai es massa tard per començar a practicar-la i a integrar-la en el nostre dia a dia. A més a més… els que la practiqueu poc o gens teniu l’oportunitat de obrir la vostra vida a un món ple d’oportunitats de benestar subjectiu! 
Una abraçada molt i molt sincera, 

PD. Dedicat al Toni, amb tot el meu afecte.