22 de febrer 2011

El Coaching i el Dol - 2

El Dol, com dèiem és una de les experiències més quotidianes de la vida. Curiosament, però, és una de les que més amaguem, dissimulem, neguem i no afrontem be. Tenint en compte que en la nostra vida les coses i les persones es succeeixen contínuament i que tal i com deia Anaximandre l’únic immutable és el canvi, és un veritable endarreriment cultural que la nostra societat actual no ens entreni en aquest afrontament, aquest processament que al cap i a la fi és viure. Viure és guanyar i perdre, gaudir i patir però on les pèrdues i els patiments igual que els guanys i els gaudis, aporten aprenentatge, creixement i si, penso que també felicitat. Felicitat real.

En psicologia estudiem les etapes del dol, etapes que cal identificar per afrontar. Aquestes etapes son:

1.- Fase de negació emocional, la incredulitat

2.- Fase de protesta i rebeldia

3.- Fase de tristor, dolor

4.- Fase d’acceptació intel·lectual

5.- Fase d’acceptació emocional

6.- Fase de reparació de vincles. Final

Processar un dol requereix un temps, un temps la durada del qual depèn només del grau de dolor i de la capacitat de cada un de nosaltres per acceptar i col·locar aquestes fases.

Que podem fer per ajudar-nos en aquest procés?.

  • Acceptar i comprendre que es tracta d’un procés natural, que necessita el seu temps i la seva elaboració.
  • Parlar de la nostra pena, del nostre dolor, de totes les nostres emocions, no tancar-nos (evidentment amb persones properes) i buscar ajuda professional si no sabem com fer-ho ( pot haver-hi un bloqueig).

Parlar de la pèrdua alleugera. La narració (amb pels i senyals) d’un fet tràgic o simplement dolorós el desdramatitza, treu intensitat a la emoció i permet ordenar i estructurar sentiments i pensaments, normalitza la situació, sense desvincular-nos del que hem perdut però obrint possibilitats de recuperació.

  • Enfocar la nostra ment en algun tipus de treball manual: fer puzles, pintar, restaurar...
  • Fer activitat física, prendre el sol, etc. son coses que generen endorfines.
  • Buscar un nou sentit a la vida: donar forma a aquell projecte i comprometrens amb ell, ser solidaris involucrant-nos en algun tema d’ajut als altres, etc. etc.

I que més podem fer.... ;)

Una recepta que ens ofereixen Evelyne Bissone i Anne Ancelin Schützenberger en el seu llibre “ Sortir del dol” és concedir-se 4 plaers diaris com a mínim, aquesta recepta, diuen, s’ha de seguir entre 1 i 3 anys ( se suposa que amb aquest temps ja l’haurem assumit com a habitual ;) que és el que hauríem de fer tots estem o no de dol).

Poden ser plaers molt simples: escoltar música, prendre un cafè a la terrassa, llegir el diari, donar-se un bany d’escuma, mirar la posta de sol, busqueu-ne 4 diaris!! No és difícil, no??. Elles comenten que això ens ajuda a apreciar el nostre entorn, a enfocar-nos positivament i a apreciar altres plaers que de vegades no valorem com a tal.

El plaer és allò que anem a buscar, allò que preparem i les repercussions físiques son importants: desaccelera la respiració, baixa el pols, disminueix la tensió arterial, augmenta les defenses, euforitza, estimula el rendiment, aporta alegria i ens ajuda a obrir la ment.

Més coses que podem fer:

  • Anar a la compra tots els dies; anar a buscar el pa, la fruita fresca, el peix, la carn... a més de fer-nos sortir de casa ens permet tenir cura d’allò que mengem i a l’hora és un repte a l’hora de cuinar, provoca al creador que tots tenim dins!

  • Caminar cada dia una estona, passejar al gos, anar a la feina a peu ( o un tram a peu ... ) mirant de anar canviant de dreceres.
  • Escriure. Hi ha persones a les que escriure alleugera, aclareix i ordena les idees i emocions. Portar un diari, fer un relat...
  • Dibuixar, pintar, etc. pot fer el mateix efecte que l’escriptura.

  • Inventar un ritual, instaurar una celebració especial, sempre en positiu.
  • Cremar (enterrar, deixar surar al riu.... etc.) un símbol del que s’ha perdut és una manera d’acomiadar-se i pot ajudar obrir les finestres quan es tenen les portes tancades.

Processeu els vostres dols! Mai es massa tard!!!