Persones especials

De vegades la vida t’apropa com per casualitat a una persona especial. Una persona que pot llegir en els teus ulls el teu cor i la teva vàlua. Una persona capaç de veure el món amb els teus colors i entendre’ls sense que siguin necessàriament els seus. Una persona que pot imaginar que porta les teves sabates i sense dir gran cosa, caminar al teu pas. Ara podria estar parlant de l’amor, evidentment, però també de l’amistat i si, també d’aquelles persones que malgrat no formen part ni del primer ni de la segona (de moment) tenen la qualitat de ser simplement gent especial. La meva vida, tinc la sort, de compartir-la amb algunes persones especials i elles són el meu tresor. Avui aquest post el vull dedicar a aquestes persones especials que quasi sense que ens en adonem van deixant un pòsit de tendresa, seguretat i confiança en la nostra vida. Gràcies.

De vegades els humans desgastem les paraules i les frases de tant usar-les sense criteri i de vegades les perdem pel camí noves de trinca. Coses com gràcies, t’estimo, ets una persona especial... aprenguem a dir-les sense embuts i amb sinceritat, aprenguem a dir-les mirant als ulls. Penso que és tant important...

Fa un moment una gran amiga (una persona especial) em deia: que incòmodes li resulten les llàgrimes a la gent. No estem educats per simplement deixar que caiguin i si son les nostres, assaborir l’alleujament que representen i si son les d’altri callar i seure al seu costat. Doncs amb les paraules i frases d’abans passa una mica el mateix, ens és tant difícil dir-les com rebre-les. No espereu a no ser-hi a temps, no espereu a que ja no tinguin sentit. El món està ple de persones especials només cal saber “mirar”. I si les sabeu trobar us sentireu “tocats” per la seva vareta màgica.

I a vosaltres persones especials, quan algú us digui que ho sou, no enrogiu!

Amics, us desitjo sort, una sort però de la que un es construeix prenent decisions, entrant en acció, aprofitant les oportunitats que la vida ens apropa i que veiem només si tenim l’actitud vital adequada. Una actitud positiva, una manera de fer front a la vida oberts de ment i disposats a ser flexibles, perseverants i a buscar l’equilibri.

Que tingueu un bon dia!

PS. Gràcies Jud

Foto: Paula Padilla del Valle