01 d’abril 2011

Competència, expertesa i creativitat: ser el millor.

Què fa que hi hagi individus que destaquen en un domini, àrea de coneixement o activitat? En tots els àmbits hi ha persones que fan alguna cosa molt millor que la resta de la gent. Històricament es defineixen com experts, excepcionals, superdotats, talentosos, etc.. Sempre, fixeu-vos-hi es situa aquesta característica com quelcom especial i personal i... naturalment que hi ha persones que tenen un QI molt per sobre de la mitja, hi ha persones extremadament hàbils però hi ha persones que amb la pràctica i l’entrenament en un domini en particular n’obtenen el més alt rendiment. I la primera premissa, un QI alt o molt alt, no és cap garantia, no és doncs qüestió de “bona sort”.

Què cal doncs per ser el millor?

Per aconseguir ser realment bo i creatiu en qualsevol disciplina que triem cal ser-ne un expert. Sigui quina sigui aquesta disciplina: la investigació clínica, la literatura, la física quàntica, la fotografia, l’skate o el punt de creu, cal que hi treballem força i amb totes les seves possibilitats i des de totes les vessants. Cal tenir la ment oberta. Cal curiositat. Cal temps. Cal pensament crític. Cal perseverar. Llavors gaudirem profundament del que fem i ho farem d’una manera única i especial.

I no oblidem que:

Fallar no és fracassar, és tenir la possibilitat de descobrir allò que no funciona.

No tinguem por al fracàs només es part de l’aprenentatge!

I tingueu ben present que això no només serveix per l’estudi, la feina o els hobbies, serveix per tot, per ser un expert en les relacions socials, per ser un expert en la comunicació apreciativa, per ser un expert en ... serveix i fins i tot crec que és una màxima a tenir en compte per Viure, ja sabeu... Viure amb majúscules.