Cuando me decidí a afrontar mis miedos me di cuenta que la mayoría de mis temores fueron provocados por mi propio miedo y lo que ocasionó ese miedo fue el temor a afrontarlo. Autor desconegut.
La por és en realitat quelcom imprescindible per la vida... sense por no hi ha prudència. És una més de les emocions i per tant el primer que hem de fer amb ella és acceptar-la i conèixer-la, analitzar-la i si no te sentit descartar el sentiment, alleugerar els músculs i relaxar-se. Fàcil? No! Possible, SI!!!.
Ja em parlat altres vegades de les emocions. Són, de fet, el nostre motor, sense emocions no és possible viure! Normalment es desencadenen en la part més primitiva del nostre cervell, en la part més animal. Són les que ens protegien la vida...
“Les emocions són impulsos d’aparició abrupta que ens porten a actuar, programes de reacció automàtica amb els quals ens ha dotat l’evolució”.
Daniel Goleman (1996).
Una emoció ens dóna una informació molt valuosa de nosaltres mateixos, del que ens importa, del que necessitem i de cap a on volem anar. Penseu-hi, ens connecta amb qui som en realitat, l’emoció, doncs, és (com diu la Mireia Cabero, especialista en emocions) una potencial enriquidora del desenvolupament personal i l’autolideratge. Les emocions, totes, són molt més que útils, són necessàries.
Només quan les emocions son invalidants, cal entrar en acció amb el Neocortex ;) . Llavors si, cal que processem el que sentim i decidim com volem afrontar-ho.
"Cuando nos encontramos ante una situación de miedo nuestro cuerpo sufre una serie de cambios: el corazón palpita con más velocidad para enviar sangre a las extremidades y al cerebro, las pupilas se dilatan, y se producen tres hormonas: la adrenalina, la noradrenalina y los corticoides, también llamados hormonas del miedo. Los corticoides impiden que se produzca la conexión entre nuestras neuronas, la sinapsis, que como sabemos es la base de la creatividad.
Por tanto, es biológicamente imposible que una persona sea capaz de desarrollar todo su potencial cuando vive en una situación constante de miedo. Se paraliza. Pilar Jericó (2006)."
Tot això que explica la Pilar Jericó, per mi una de les persones que més saben sobre la por ja que porta anys estudiant-la, fixeu-vos-hi, els canvis que provoquen les hormones que anomena, ens preparen per córrer, per veure millor als nostres enemics, etc. a la vegada que ens impedeix raonar correctament.
Hi ha molts tipus de por invalidant o si més no negativa, jo la classifico com :
- La por a la mateixa por. Aquesta és la més difícil de controlar és la por a allò desconegut.
- La por a fracàs. No seré capaç de... jo no puc... (que de vegades s’amaga darrera d’un no vull...)
- La por a l’abandó o la pèrdua. Tant pot ser a que ens deixin, com a la pèrdua de la joventut, de la salut, del poder adquisitiu, de ....
Atenció que aquesta por, de vegades, ens impedeix avançar! No ens permet arriscar-nos i si no ens aventurem una mica, difícilment sortirem d’allò que ja coneixem, ens agradi o no. I si no ens agrada com vivim, em podeu explicar què estem fent???
No tingueu ... anava a dir por! No tingueu ... ostres només em surten emocions, vergonya? Be, no us faci pal dir a les coses pel seu nom, tots tenim moltes pors, son humanes i no entenen d’edats ni de sexes (no cregueu en falsos mites...). La única manera d’avançar davant d’una por és afrontant-la i el primer pas és donar-li nom al sentiment.
No deixeu que la por us paralitzi, no deixeu que tants milions d’anys d’evolució no serveixin per res!
Si no tinguessis por de... Que faries? Com ho faries? Que diries? Si tens les eines necessàries per sortir-te’n de que tens por?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada