La mirada dels nens

No perdeu mai aquest mirar... Els nens molt petits absorbeixen allò que els envolta d’una manera especial que perdem quan ens anem encaminant cap a l’adultesa. Aprenen coses tant vitals com a moure’s, a parlar, a relacionar-nos, etc., simplement practicant assaig error. No prejutgen, no senten vergonya, etc. Dels 3 als 6 anys (+/-) és quan els adults influencien més poderosament en les seves percepcions i quan es formen aquelles creences de les que sempre us parlo: les limitants i les que jo en dic potenciadores. Les limitants son les que, si no aturem, ens limitaran de per vida... Nen això no es fa, ets burro, tu no serveixes per això... son moltíssimes i venen de molta gent que pel nen està en una situació de poder: pares, mestres, germans grans, etc. i queden ancorades com a lleis en la seva ment. Tot el que visqui passarà per aquest filtre i segons filtri farà o serà capaç de fer.

No vull dir que a un nen no li ensenyeu coses! Només vull dir que mesureu com els hi dieu, utilitzeu sempre un llenguatge apreciatiu, és millor valorar allò que fa be que fer incidència en allò que no. Feu que els ancoratges siguin potenciadors, que l’empenyin a treballar, a investigar (curiositat), a esforçar-se, a afrontar la frustració, etc. en un marc de confiança i seguretat.

Quan madurem perdem aquell mirar encuriosit i expectant, de vegades ni les coses que mai hem vist ens sorprenen, en realitat penso que deixem de “mirar”, deixem de jugar, ens limitem segons els criteris interns que cada un de nosaltres te de les seves possibilitats i no ens rebel·lem! Ens limitem a allò que és “políticament correcte” i no ens rebel·lem! Deixem de Viure per viure! I no ens rebel·lem!!!!

No perdeu aquell mirar, no perdeu (i si l’heu perdut aneu-la a buscar, tot es possible!) la capacitat de descobrir coses, gent, sensacions noves i interessants! No perdeu la capacitat de jugar, de riure, d’experimentar. Sempre, escolteu be, sempre es pot canviar.

• Mireu de fer el camí diari per una altra ruta, observant-ho tot detingudament.
• Atureu els diàlegs interns (sempre hi son) que no us aportin satisfacció o quelcom positiu.
• Accepteu les vostres emocions, processeu-les i mireu d’esbrinar d’on venen. Darrera hi pot haver inseguretat, por, etc. cal que descobriu allí les vostres creences limitants i recordeu que es van ancorar en la vostra ment entre els 3 i els 6 anys! Quin sentit tenen?? Us les heu de seguir creient?
• Sempre que pugueu jugueu! (no vull dir a la vídeo consola, o a cartes...;) que sou capaços! Jeje) Jugar te moltes connotacions, no us prengueu la vida tant seriosament!