29 d’abril 2011

Valentia, allò que forja herois.

La valentia un altre valor una altra qualitat que podem practicar i interioritzar fins fer-la nostra.

Ser valent no vol dir ser arriscat i temerari, no vol dir no sentir por o vergonya. Ser valent significa ser capaç d’afrontar la realitat, afrontar els nostres actes i responsabilitzar-nos en, defensar allò que sabem correcte, ajudar a qui ho necessita i també ser capaç de demanar ajut si ens cal. Atenció a aquest últim punt... per demanar ajut de vegades cal grans dosis de valentia i no, no podem fer totes les coses sols.

Ser valent significa, entre altres moltes coses ser capaç de canviar, de modificar hàbits, de superar l’adversitat, de fer coses realment importants. De donar-li la volta a la nostra percepció de la realitat i positivar-la. La primera reacció davant allò que no és com esperem és la de deixar-nos portar pel desànim. Em podeu explicar en què ens ajuda això? En RES! Sé que ho heu comprovat, tots ho hem comprovat...

No, això tampoc és fàcil. L’Entrenament per a la Valentia també requereix esforç personal. Requereix que dia a dia davant qualsevol adversitat parem un moment i fem l’exercici de reflexió que requereix tota emoció negativa. Us linko aquí una entrada al blog que ho explica... . Com us deia no és fàcil però si que és possible! I us asseguro que molt gratificant.

Mireu, el més fàcil per un ésser humà és deixar-se portar per les circumstàncies, siguin “bones” o “dolentes” (si voleu veure exemples molt durs i extrems però reals us suggereixo aquest vídeo del Professor Philip Zimbardo, un extraordinari psicòleg social que estudiem tots els psicòlegs). El prof. Zimbardo afirma que dins de cada un de nosaltres hi ha un diable i un àngel. Us linko una altra entrada del blog, la baralla dels llops.

La valentia fa que les persones ordinàries (normals) puguin obtenir resultats extraordinaris.

Voleu obtenir de la vida el millor? Sigueu valents! Assumireu riscos però obtindreu el millor de vosaltres i de tot el que us envolta.

Hi ha una frase que crec que s’atribueix a A. Schopenhauer i diu, més o menys així:

No és la dificultat la que impedeix que ens atrevim, doncs de no atrevir-nos ve tota dificultat.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

He utilitzat per aquest post una fotografia del volcà Fuji del Japó, penso que la cultura d'aquest país és una forja de valents i il·lustra, per mi, el que vull compartir amb vosaltres. Desconec l'autor :(

He demanat al cos de Bombers Voluntaris de Corbera una imagte, si entreu al seu Flickr veureu que en tenen de molt maques. Si m'autoritzen també l'afegiré... son persones ordinaries que fan coses extraordinàries.