Actitud

Gordon Allport (1897), un famós psicòleg americà parlava ja fa molts anys de l’actitud i la descriu com “funcionament propium” , que no és res més que ser allò que som, fer aquelles coses que son coherents amb allò que som realment. I jo em pregunto... segur?? segur que sempre fem o actuem en coherència a allò que som? o... mes aviat ens hem acostumat a actuar seguint uns paràmetres apresos i no sabent què o com fer per canviar!! No pretenc pas discutir-li a Allport res en absolut, només em qüestiono si l’actitud és tant inherent a nosaltres que no la podem modificar o es tracta mes d’una reacció en funció al nostre estatus (personal, professional, social...), al nostre posicionament com persones socials.

Allport, defineix l’actitud com “ un estat de disposició nerviosa i mental, organitzada mitjançant l’experiència, que influeix de manera dinàmica i orientadora sobre les respostes que un individu dóna a tots els objectes i situacions amb els que guarda relació”. Per tant una ( o la) actitud és una mena de resposta apresa que donem a algú o a alguna cosa que es fa més o menys permanent en cada un de nosaltres. És doncs una “reacció afectiva” (positiva o negativa) apresa... que té un component cognitiu (allò que pensem), un component emocional (allò que sentim) i un component conductual (allò que fem). Sembla, doncs, que ja vaig coincidint amb Allport... ;)

I ja veieu també que tornem a parlar d’emocions. I... contesteu-vos a aquestes preguntes:

1. Si una determinada cosa ens genera emocions positives, quina creieu que serà la nostra actitud?? I si ens les genera negatives?

2. I si canviem la nostra actitud negativa davant alguna cosa... quin tipus d’emocions podem sentir??

3. I... quin tipus de pensaments ens generen les emocions positives? i per tant, quin tipus de comportaments tindrem??

4. I... si el nostre comportament és positiu, empàtic, agradable, etc. etc. quin serà per norma el comportament dels altres cap a nosaltres???

5. I que creieu que atrau aquest “camp magnètic”? ;)

No creieu que val la pena, doncs, prendre una actitud positiva?? ja sabeu allò de que hi ha dues maneres de veure una mateixa ampolla, mig plena o mig buida...feu anar la vostra part racional per canviar!

Mireu... l’amor requereix d’actitud positiva, l’amistat també, i si aneu a buscar feina … Una actitud positiva obre i una ment oberta és molt més receptiva i molt més capaç de gaudir de tot, molt més preparada per extreure de les coses noves tot el seu potencial i de les ja conegudes tot el seu valor real.

La meva senyera és el canvi, ja ho sabeu. I per anar fent via us proposo uns quants suggeriments:

- Pensa en com vols viure. Vols estar content, vols tenir èxit, vols gaudir de la vida? doncs comença! i per començar mira les coses des d’aquest prisma.

- Somriu. Una altra de les meves senyeres... jeje. Està científicament demostrat que té efectes tant físics com psicològics, per tant no m’ho discuteixis i somriu!.

- Pensa en tu. Escolta música, mira pel·lícules, llegeix coses que t’agradin i que et portin a un estat inspirador, que et moguin cap al canvi que vols obtenir.

- Canvia coses en el teu dia a dia, per petites que siguin. Si fas coses de manera diferent a la habitual és més fàcil anar passant de veure l’ampolla mig plena en lloc de mig buida!.

- Viu d’acord amb els teus valors, si creus en una cosa però en fas una altra de diferent et sentiràs incòmode amb tu mateix (sensació de fracàs = actitud negativa = més sensació de fracàs)

- No et comparis amb altres, només canvia aquelles coses que a tu de tu no t’agraden.

- Viu el present. Pensar en allò que potser havies d’haver fet, angoixar-te pel que pot o no passar, etc. et pot portar a un estat de preocupació que no et permet viure gaudint dels moments actuals.

- Imagina el futur, somia’l ! pren-te uns moments per dissenyar la teva vida.