L'espiral

Si potenciem els nostres recursos personals (les coses que fem millor) obtenim millors resultats i amb menys esforç. Si ho fem amb menys esforç, podem fer més i millor amb menys desgast d’energia. Si fem coses molt ben fetes augmentem la nostra confiança i autoestima. Si aquestes augmenten i tenim un bon nivell d’energia, estem potenciant els nostres recursos personals...
 

Em pregunto, doncs, si funcionem com una espiral... serem també com una espiral? Si anem “creixent” en espiral podrem suportar millor les forces contraposades? Podrem funcionar com amortidors davant les dificultats de la vida?, evolucionarem amb harmonia? ens ajudarà a potenciar la resiliència?. Les espirals estan lligades atàvicament a l’ésser humà, les trobem des de en galàxies a animals ben petits i fins i tot a la nostra cadena d’ADN!!

I com ho fem?

• No tanqueu la vostra ment a nous coneixements, cada dia ens mostra coses noves.
• Permeteu-vos i gaudiu de temps per vosaltres.
• Desapreneu tot allò que no us hagi, a hores d’ara, aportat algun tipus de felicitat.
• Desfeu-vos de paràsits: idees que us pesen -reformuleu-les-, comportaments que no us agraden, persones que us son molestes, creences que us limiten, etc.

I... creixeu en espiral!

 

D’espirals n’hi a de molts tipus, la que jo prefereixo és la logarítmica per les seves connotacions d’evolució, de canvi seguint sent un mateix... a la que Jakob Bernoulli va dedicar un llibre anomenant-la Spira mirabilis (l’espiral meravellosa) i va demanar que la gravessin en la seva làpida (tot i que la que li van gravar finalment va ser una espiral d’Arquímedes...) amb la inscripció eadem mutata resurgo ( a mesura que canvio ressorgeixo igual que abans. Traducció lliure, espero suggeriments!).

Bernoulli va escriure que l’espiral logarítmica pot ser utilitzada com un símbol de fortalesa i constància en l’adversitat. I jo hi afegeixo que pot ser utilitzada com a símbol de creixement apreciatiu, on créixer implica valorar tot allò que la vida i les persones que ens envolten ens aporten de bo i tenir-ho molt present. La Montse Garcia, una bona amiga em contava ahir un símil per il·lustrar això... cal mirar la vida com un pastís, fer-ne porcions en funció dels àmbits, d’aquesta manera si un àmbit no és massa saborós … la resta d’exquisits ens faran veure que la nostra vida és una bona vida! Coneix i estudia be cada porció del teu pastís, lluita per aconseguir que totes siguin saboroses.

Que us sembla si recordem que tenim la força d’una espiral logarítmica?