Procrastinació

La federació de Coaches a la que pertanyo, l’AECOP, presenta el proper dia 15 una conferència, a Madrid, sobre la Procrastinació. Terme interessant aquest..... Per què tots ens entenguem, es tracta de Posposició, posposar és l’acció o l’hàbit de deixar per desprès activitats o situacions que cal atendre i substituir-les per altres que son mol més irrellevants però més agradables.

Procrastinació, s’aplica normalment a ansietat generada per una tasca que cal fer o acabar, és doncs, una evasió que provoca ansietat. Una tasca que pot ser perillosa, difícil, abrumadora, inquietant, desafiant o directament avorrida. Qui no s’ha trobat mil vegades amb aquest parany... anar deixant per desprès allò que pesa, tot i que es necessari i/o ineludible.

Avui en dia , tenim un clar cas de procrastinació a quasi totes les llars. Quantes hores els costa als nostres fills fer els deures o “aquell treball tant important que em demanen a Història” i lo fàcil que resulta allò de: miro un moment el correu, entro al facebook a veure qui hi ha i que diu la gent. Per cert! Vaig a baixar-me aquella peli que em va recomanar “fulanito”, es un moment, desprès em poso amb el treball d’Història... Ostres, ara que hi penso li vaig dir a ..... que li gravaria aquell CD tant bo. ... Us sona?? Ara feu tots/tes que si amb el cap i mig somriure.... com si us veiés..... EI! Desperteu!!! Vosaltres també ho feu!!!! A quina data presenteu la declaració de la renda.... Apa, penseu una mica en de quina manera vosaltres sou atacats salvatgement per la procrastinació!!! Som col·leccionadors d’excuses, qualsevol cosa per tal de no decidir-nos a fer una acció concreta.

No, no és ganduleria, normalment la procrastinació va lligada a (sense parlar aquí, ja que no és el lloc adequat per parlar-ne, de patologies com per exemple la depressió) a diverses coses: per una banda a una baixa autoestima i la por al fracàs - no seré capaç de fer-ho be... i per on començo... -, en la sensació d’ineficiència, etc. I per l’altra pot anar relacionat a un perfeccionisme extrem - ho he de fer perfecte, buscaré informació, em documentaré ... encara no en sé prou - i acabem perdent el sentit del que hem de fer en el mar de possibilitats de cerca que tenim avui dia.

Aquest és un problema d’autorregulació, de gestió del temps. Acabem fent allò que és urgent en lloc d’allò que és important i ... per què és urgent? Doncs normalment per què ja anem fora de temps... hem perdut massa temps pensant en que ho havíem de fer?.

Hi ha procastrinació en la postergació de la solució de problemes personals importants, de salut o de relacions – deixar de fumar, anar al metge per manca de temps, una relació de parella que no funciona, deixar hàbits inapropiats, etc.- I fins i tot, penso que hi ha procastrinació en no trobar el moment per gaudir del temps lliure, en no trobar el moment per fer aquell treball creatiu que tant ens agrada, en començar a dedicar-nos temps a nosaltres mateixos.

Una manera de solucionar aquest problema és organitzar les tasques importants per data límit d’acabament i començar per les que ho fan abans.

I pels temes que procrastinem i fan referència als nostres hàbits o salut recordeu que el marcador és la nostra felicitat i la dels “nostres”. Per tant a què espereu???

Us proposo diverses idees per combatre-la, recordeu que al principi hem parlat d’ansietat, val la pena!

• No penseu en com de difícil pot ser una tasca. Comenceu-la, dividiu-la en passos que es puguin separar i aneu abordant-los un a un.

• La perfecció absoluta és quasi impossible. Sabeu que ho podeu fer be i així ho fareu, la necessitat d’aquesta perfecció bloqueja. Comenceu i ja anireu, al final, resolent els detalls.

• Penseu en com us sentireu un cop acabada la tasca.

• Penseu en que us aporta retardar-ho – possiblement que hagueu de córrer al final i patir més-

• Realment és tant complicat fer allò que heu de fer?? No us passa que un cop heu acabat amb la tasca penseu ... ostres tant patir per això...

• No us enganyeu amb allò de: demà a primera hora m’hi poso. Sabeu que no és veritat, que demà trobareu una altra excusa.

• Heu provat de dir-vos en veu alta. Va som-hi ara!! Fes-ho! Un bon crit desperta el cervell més adormit.

• Si el que us distreu es pot desconnectar, desconnecteu-ho! No mireu el correu, no obriu el facebook, deixeu tancat el twitter... qualsevol cosa us farà perdre l’oportunitat de fer la feina ara!

• Si no sabeu per on començar comenceu per la part de la tasca que us resulti més agradable. De vegades no només no és necessari començar pel principi, de vegades és molt millor.

• No deixeu mai per fer coses que us costi molt poc temps fer. Feu-les ja i no faran pes a la "motxilla".

• Penseu que si allò que heu de fer és inevitable, perpetuar-ho només us genera estrès i a l’hora sentiment de culpa.

• Donem-li la volta al tema?? Li busquem la part positiva? penseu en tot el que us aportarà de bo.

Atenció a la Procrastinació deguda a la por. La visita al metge per aquell tema..., la conversa aquella que tenim pendent amb..., la reclamació que hauríem de fer... Es una fugida i les fugides rarament solucionen res.

I si ens activem d’alguna manera?? Ja sabeu que soc recurrent... poseu-vos la música que us “posa les piles” i feu aquell “crit” d’abans, fes-ho ara!

Apa doncs, a seguir-hi pensant, si m’arriben més idees us les explicaré!!!!! I ara deixeu de procrastinar i a la feina!!! ;)