12 d’octubre 2014

Entrenar l'atenció




Per obtenir bons resultats en qualsevol aspecte de la nostra vida hi ha un mecanisme que és important, l’atenció. Normalment estem atents a allò que ens importa. Mirem, escoltem, toquem... allò que ens interessa i ens desactivem del que ens és irrellevant. Això ens permet enfocar-nos i dedicar l’energia necessària a fer una “bona feina” sense distraccions.

Però... realment ho fem sempre així? Quan esteu llegint us desactiveu del servei de missatgeria del mòbil? Quan esteu cuinant us desactiveu de la rentadora? Quan esteu escoltant les cabòries del vostre fill us desactiveu de... I a la feina? I amb els vostres sentiments o sensacions? Realment sent un expert multitasca puc desenvolupar cada una d’elles satisfactòriament?. La majoria de vegades no...

A més a més a hores d’ara ja tots sabem que “som” el que pensem. És a dir... que el nostre pensament influencia en el nostra dia a dia i que si el que fem o com ens sentim no ens agrada es possible realitzar una reestructuració cognitiva, podem reestructurar el nostre pensament!

Hem de tenir present que els humans ens passem el dia parlant-nos a cau d’orella a nosaltres mateixos i en un percentatge elevadíssim els pensaments automàtics son distorsionats i ens generen malestar emocional i frustració. I tot i això “atrapen” la nostra atenció!

Quan el desànim ens captura, acostuma a ser per que estem atents a unes converses internes que ens desmotiven: això no em porta enlloc, no soc capaç de fer-ho be, no valc res, estic cansat, no puc mes, això no és per mi, no m’ho mereixo....

Allò en el que ens enfoquem i la intensitat que té, determina la nostra realitat.

  • Si el nostre focus és dispers i de baixa intensitat, com serà la nostra realitat?

  • I per altra banda... si el nostre focus es centra en les nostres dificultats i a més és d’alta intensitat?

Ja sabeu... combinacions mil...

La nostra ment errant tendeix cap a pensaments de càrrega emocional negativa, moltes vegades se centra en el “jo” i les meves preocupacions: tot el que he de fer i encara no he fet, els meus errors, allò que he dit i no volia dir, allò que volia dir i no he dit... aquests diàlegs interns generen ansietat (normalment de baix nivell, però poden arribar a ser de molt alt nivell). I l’ansietat és l’únic que aconseguirem si només pensem... cal entrar en acció i fer canvis!

Per quin motiu us convido a entrenar l’atenció?

Doncs perquè la capacitat de desconnectar l’atenció sobre una determinada cosa i dirigir-la cap una altra és essencial per al nostre benestar. I és possible! I no només possible, és relativament senzill amb entrenament.  I pot ser mooooooooooooolt agradable ;)


Una abraçada! 

1 comentari:

Elisa Alòs ha dit...

M'encanta aquest post i aquest tema! L'atenció, gran oblidada. Desde que es va posar de moda allò de 'el temps és or' que anem fent 50 coses a la vegada, sense concentrar-nos en cap. Una abraçada!