No podem arreglar les vides dels altres… només som realment responsables de la nostra felicitat. Arreglant la nostra vida, ja sabeu fem... diguem-ne, per exemple, efecte papallona...
No hi ha dubte de que ens sentim valorats, útils i molt més connectats quan ajudem als altres. Si tenim cura de la gent que estimem i procurem que no pateixin cap mal, ni gran ni petit, ens sentim bé amb nosaltres mateixos. I ells, com es senten? El que és important és saber en quins moments cal ajudar realment i en quins ajudar és no ajudar gens...
De vegades, penseu-hi, com més ajudem és donant-los-hi l’espai que necessiten per ajudar-se ells mateixos, l’espai que necessiten per aprendre dels errors i recuperar-se de les ferides si les tenen, donant-los-hi – això si- el nostre suport.
El que si hem de fer tots, com a ciutadans del món, és utilitzar el nostre potencial en ajudar on realment es necessita i per això us recordo amb aquest link que tots, absolutament tots, podem fer alguna cosa pels menys afavorits. Animeu-vos! Això si que ens reporta felicitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada