Canviar l’estat d’ànim

L’estat d’ànim es conforma en funció de les nostres emocions i una emoció és una agitació de l’ànim acompanyada de commoció somàtica forta (Pinillos 1975), per triar una definició.

Cal recordar que l’emoció comporta reaccions fisiològiques; el diencèfal i el sistema vegetatiu hi són afectats, i el camp perceptiu en resulta estretit i enfosquit. I que aquestes reaccions fisiològiques van directament relacionades amb la percepció que tenim d’un determinat fet que és el desencadenant. Mireu que parlo de la nostra percepció de la realitat i no de la realitat.

Que vol dir tot això?, doncs que en el moment en el que percebem un fet determinat, aquest desencadena una emoció determinada que es reflexa en tres sistemes o components: (1) el neurofisiologicobioquímic, (2) el motor o conductual (expressiu) i (3) el cognitiu o experiencial (subjectiu). I activa una part del sistema nerviós, el SN simpàtic o el parasimpàtic, en funció del tipus d’emoció.

Hem de tenir present que els estats d’ànim tant positius com negatius, amb més o menys intensitat, estan sempre presents en la vida de les persones i poden condicionar tant els processos psicològics com el comportament.

Les emocions eren considerades com substrats perillosos del nostre passat animal que ens fan comportar de manera irracional. Segons això, l’home racional era aquell que pot viure allunyat de les seves emocions. Afortunadament, des de la psicologia s’ha començat a veure recentment que les emocions no són ni molt menys una cosa menyspreable ni irracional. De fet, com indiquen estudis interdisciplinaris recents que combinen fisiòlegs, neuròlegs, psicòlegs i altres neurocientífics, les emocions són vitals a l’hora de prendre decisions i ens ajuden, en la majoria dels casos, a adaptar-nos al nostre entorn. D’altra banda, les decisions que prenem fonamentades en les nostres emocions són –en la majoria de vegades– tan racionals com les que podem fer només amb “pensament pur”. Les emocions són un tipus especial de procés cognitiu que mereix tanta atenció com qualsevol altre. De fet, les emocions exerceixen una gran influència sobre la resta de processos psicològics, per exemple, la percepció, la memòria, l’aprenentatge o el pensament. Podem dir, que en contra del que es creia anteriorment, són precisament les emocions, la seva varietat, les que donen el fet diferencial i emblemàtic de l’existència humana. Enteneu, doncs, per què és tant important liderar les nostres emocions?.

Convé assenyalar que encara que l’experiència emocional és interna,l’objecte d’aquesta, el que la produeix, pot ser extern (una situació) o intern (un pensament). Això és el que ens dona l’oportunitat de liderar les nostres emocions i per tant canviar el nostre estat d’ànim.

Penseu que per estudiar experimentalment les emocions s’utilitza la inducció emocional i naturalment és aquesta inducció la que aquí ens interessa. L’autoinducció no només és possible, és del tot habitual en els humans! Feu un exercici de memòria... quin tipus de música us ve de gust sentir quan esteu activats? I quan esteu tristos?... doncs si voleu estar activats, podeu començar per posar-vos la música que us activa! Ja em direu que és el que passa, si?

Entrenem, doncs, la regulació emocional? Aquest entrenament se centra en la substitució de l’emoció que s’està sentint per una altra. La manera d’assolir la substitució és, en primer lloc identificar el tipus d’emoció que sentim i en segon lloc, buscar estímuls interns o externs que promoguin la vivència de l’emoció que es desitja.

Per exemple: Lectura, visionat de pel·lícules, olors, audició de música, recordar situacions viscudes, manipulació de la musculatura facial (mireu-vos al mirall i canvieu la posició dels músculs!)... Serveix tot el que us passi pel cap!

I recordeu que les reaccions emocionals expressen el nostre estat afectiu, però també regulen la manera en què els altres reaccionen davant nostre, veieu com es retroalimenten? Doncs mireu d’actuar en conseqüència!!!