Els efectes derivats d’experimentar estats afectius positius (emocions positives) s’estudien actualment a tot el món. Alguns dels que han trobat investigadors com Selligman, Carmelo Vázquez, Avia, Isen, Aspinwall, Staudinger, Fredrickson i altres són:
- El judici cap als altres i cap a un mateix és més indulgent.
- Ajuda a codificar i recuperar millor els records positius.
- Genera un pensament més flexible i creatiu.
- Genera més repertoris de conducta.
- Permet el canvi per raons positives (no com fugida).
- Redueix el dubte.
- Es generen conductes altruistes.
- Permeten contrarestar afectes negatius.
- Es tolera millor el dolor físic.
- Afavoreixen la resistència davant l’adversitat.
Recordeu... entre altres! Val la pena, no?
Per què és important estudiar i potenciar les emocions positives? En primer lloc perquè la seva absència i/o presència és també font de diagnostic de possibles patologies i en segon lloc per què potenciant-les restem pes específic a les negatives, tot i que no es pot considerar que en un entorn d’emocions positives no hi caben les emocions negatives i a la inversa, no siguem ingenus!.
Estem acostumats a buscar respostes a la disfuncionalitat sense tenir en compte aquelles coses que resten preservades: les virtuts, les fortaleses, allò de positiu que té una experiència traumàtica (no hay mal que por bien no venga...) i els aprenentatges que en sorgeixen i en canvi, seran aquestes les que ofereixin el punt d’inflexió entre la permanència en un estat disfuncional o la recuperació i fins i tot el fet de sortir-ne reforçat. Vosaltres trieu!
Sembla demostrat, però, que els efectes dels estats positius poden resultar menys immediats que els dels estats negatius -caure en la tristor, la ràbia, l'angoixa, és molt ràpid i evident. La pau, l'equilibri personal, etc. son estats que poden passar desapercebuts en altres si no estem atents- i d’aquí l’oblit durant segles del seu potencial. D’aquí també sorgeix, penso, la poca disposició dels humans de treballar en potenciar les emocions positives tot i els efectes perdurables i absolutament beneficiosos en tots els àmbits. Som essers amb poca paciència i poca disponibilitat cap al treball personal...
Que us sembla? Fem una mica més d’esforç i obtenim molts més beneficis??? Ja veieu el llistat que ens plantegen els estudiosos, sé que val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada