22 d’abril 2011

Amabilitat, el seu poder.


L’amabilitat és un valor una qualitat que podem practicar i interioritzar. Una disposició afectuosa, complaent i afable cap als altres (sense extrems empalagosos...i sense oblidar mai l’assertivitat) reverteix, normalment, en la mateixa actitud cap a nosaltres tant per part dels altres com per nosaltres mateixos. M’explico... si ets capaç de ser amable amb els altres també ho seràs amb tu mateix (a més de que per norma els altres ho seran també amb tu). Uf ! quin embolic de paraules!! No?
Que vull dir amb aquest embolic de frases?
En primer lloc que normalment anem pel món amb la mirada perduda cap a la dreta o esquerra, a baix, al mig, a dalt, en funció de si estem recordant, imaginant, cantant interiorment o “veient” diferents coses amb la ment. Anem embolicats en el nostre món interior i poc cas li fem al món que ens envolta (això es dóna molt més en ciutats grans, es curiós...) No ens ha d’estranyar, doncs, que de tant en tant algú ens clavi el colze per passar, que algú ensopegui amb nosaltres pel mig del carrer, que no ens ajudi ningú si ens cau la bossa, que anem amb crosses i ningú ens deixi seure al bus... no ens veu ningú!!! Ni veiem ningú... I si estem atents? I si mirem el que ens envolta?? I si ho apreciem???
En segon lloc que normalment (mireu-vos!) anem arrufant les celles i amb un rictus d’allò més antipàtic. Apa! Que aneu pel món criant arrugues! Destenseu-vos!
En tercer lloc anem amb les espatlles o bé despenjades (sense cap ànim) o bé el coll embotit en elles i el cos endavant (pressa, mal humor...). Ei! Que aquestes postures (i sé que ho heu provat...) us enfoquen cap allò que transmeten! Ja son ganes d’anar per la vida sense ànim o emprenyat...
En quart lloc el somriure... on l’hem deixat? Ara direu... si home, anirem somrient com babaus a tort i a dret! Aquesta s’ha begut l’enteniment... No cal arribar a tant! Només que recordeu que el món no us te mania. Si demaneu pas, si pregunteu l’hora, si compreu el diari i somrieu, el més normal és que trobeu el mateix, un somriure.
Tot això i mil coses més, de les que podríem estar parlant-ne fins demà, poden canviar el rumb del vostre dia i ho sabeu, ja que rebreu molt millors sensacions des de fora de vosaltres.
I continuo... ja sabeu que no acabo mai!
Siguem amables amb nosaltres mateixos també! Massa sovint ho oblidem...
Perdoneu-vos les espifiades, d’errors tothom en comet. No us maltracteu amb el llenguatge. No us maltracteu amb coses que físicament us deterioren. Teniu-vos consideració, si una cosa us fa il·lusió mireu de fer-la, si hi ha coses que no us agraden eviteu-les tant com pugueu. Mimeu-vos tot el que pugueu. No és veritat que a aquest món hem vingut a patir!!! Si tenim la capacitat (i la tenim) de canviar coses, d’evolucionar, d’aprofitar l’entorn per “construir” millors vides, si podem tenir cura, si podem estimar, etc. etc. potser el que hem vingut a fer aquí és a ser feliços! No?
Foto: Isabel60
Moltes gràcies Isabel.

3 comentaris:

Isa ha dit...

Me gusta lo que dices.
Así es si no cuidamos de los demás, y no sonreimos a los demás, como vamos hacerlo con nosotros mismo.
La vida es amarga de por sí, entonces intentemos ser tan dulces como usas golosinas de la foto. :-)
""Vamos envueltos en nuestro mundo interior y poco caso le hacemos al mundo que nos rodea""
Cierto, así es y por ello nos perdemos pequeño detalles que podrían hacernos más felices.

Saludos

Isa ha dit...

Gracias a ti, soy Isabel60, de arteyfotografía.
Saludos

coachblanca ha dit...

Muchas gracias Isa,
Ayudar nos ayuda, cuidar nos enseña a cuidarnos y sonreir nos devuelve sonrisas.
En lo único que no coincido contigo es en que la vida es amarga... creo que vivir es complicado y nada fácil, tiene momentos maravillosos y otros que no lo son tanto (a veces muy duros...)pero de todos, si sabemos mirar bien, se aprende y aprender nos hace mejores.
Y si, si somos tan dulces como las golosinas de esa preciosa foto ;) seguro que aprendemos antes! recibiremos mas! o como poco... que aprendizaje mas dulce!

Un abrazo
Blanca