Aquesta pregunta ens la fem molt sovint... en moltes etapes de la nostra vida: davant una pèrdua important, davant un canvi, tant si és intern com extern i en mil moments més!
Be doncs aquests moments que poden ser d’angoixa, si ens deixem portar per la tònica habitual, els podem transformar en moments de possibilitats. Penseu-hi be...
Que us sembla si prenem uns minuts, un temps, el que necessiteu, per plantejar-vos com voleu que sigui la vostra vida? Que us sembla si la redisenyeu? Que us sembla si poseu fil a l’agulla en aquelles coses que es van anar quedant pel camí i que sempre heu volgut fer? Que us sembla si....?
Mireu, conec persones que davant la pèrdua de la feina han iniciat un negoci i lluiten per ell, conec persones que davant un petit dol, han començat un blog sobre temes que dominen, des de cuina amb receptes i vídeos fins a temes científics i d’actualitat. Conec gent que està pensant en escriure un llibre i ho farà. Conec gent que ha començat a estudiar una altra vegada. Conec gent que aprèn a ballar salsa! Si, conec gent que davant la incertesa, ha reiniciat la seva vida des de un món ple de possibilitats i no des del desànim.
Sigueu optimistes!
L’optimisme és un valor que ens ajuda a afrontar dificultats amb bon ànim, amb perseverança i amb obertura mental, ens permet descobrir tot allò positiu que tenen les persones al nostre voltant i les circumstàncies. Ens permet confiar en les nostres capacitats i... no em direu que a hores d’ara no en tenim cap... ;)
L’optimisme s’aprèn, suposa fer un esforç per trobar solucions en lloc de problemes, avantatges i possibilitats. Suposa la petita ratlla entre caminar endavant i restar aturat. És qüestió de voler, poder podem i naturalment és qüestió de treball personal.
L’optimista busca ajut quan el necessita. L’optimista no és l’ingenu que no sap veure la dificultat de les coses. L’optimista analitza els pros i contres de qualsevol acció (segons les estadístiques més que'l pessimista) però tria millor.
Si la vida us proposa un canvi (tant si l’heu demanat com si no...) aprofiteu la circumstància i replantegeu-vos el vostre dia a dia.
Us linko un conte espero que us agradi!
6 comentaris:
Hola Blanca,
Soy Esmeralda ,MUCHAS GRACIAS por el blog. A mi madre y a mi nos gusta muchísimo y nos ayuda.
GRACIAS
Esmeralda García.
Hola Esmeralda,
Muchas gracias a vosotras por leerlo. Este Blog tiene precisamente la función de ayudar y si cumple esa función me siento feliz.
Si hay algun tema que os inquiete, preocupe o interese mandadme un email, así aprendemos todos!
Un abrazo para ti y otro para tu madre y ya sabeis donde estamos, el Blog y yo ;)
Buenas noches Blanca,
Pues si quieres algún día, podrías hablar de los hábitos de las personas. ¿¿porque a veces seguimos haciendo cosas que sabemos que no nos benefician. ??
¿¿ porque hay gente que no se deja ayudar??
Este comportamiento lo veo en gente allegada y a veces me da pena no poder hacer nada...
Gracias!!
Esmeralda
Porque
Buenos dias!
Muchas gracias por la sugerencia, lo tendré en cuenta!.
Para calentar motores te invito a que leas (a la derecha, bajo el título de Temas, tienes el listado) la entrada: Una fàbrica d'excuses.
Un abrazo
Blanca
Hola Blanca,
una bona amiga em va suggerir el teu blog i la veritat és que m'agrada molt. El que llegeixo em senta bé i m'ajuda. I és interessant, aprenc.
Sílvia
Bon dia Silvia,
Moltes gràcies per les teves paraules. Això m'ajuda a seguir!
Una abraçada
Blanca
Publica un comentari a l'entrada