31 de juliol 2010

Què son emocions?


Ja tornem a ser aquí...

Emocions i significat:

Alegria. És una sensació d’activació, de força, de visió positiva i energia.
Alleugeriment. Quan una condició dolorosa incongruent amb els objectius personals canvia a
millor o acaba.
Amor. Desitjar o participar efecte a algú altre.
Ansietat. Enfrontar-se a una amenaça incerta, existencial.
Avorriment. Absència d’excitació, d’interès, de motivació.
Compassió. Sentir-se afectat pel patiment de l'altre i desitjar ajudar-lo
Culpa. Transgredir un imperatiu moral.
Enveja. Voler el que l'altre té.
Esperança. Témer el pitjor però seguir desitjant, creien i procurant el millor.
Excitació. Alteració de l’ànim.
Felicitat. Fer progressos raonables cap a l'assoliment d'un objectiu.
Gelosia. Ressentiment davant una tercera part per la pèrdua o amenaça de l'afecte d'una altra
persona.
Horror. Sentiment de repulsió profunda per quelcom espantós.
Humiliació. Violació de la dignitat d’una persona.
Ira. Una ofensa en contra de mi o d'allò meu que em disminueix el benestar.
Orgull. Millorar la identitat personal mitjançant el rendiment, un honor, un mèrit o alguna cosa
desitjada, aconseguit per un mateix o per algú del grup amb el que un s'identifica.
Por. Un perill físic real i imminent, concret i arrasador.
Repugnància. Estar massa prop d'algú o alguna cosa "indigesta".
Solitud. Absència d’afecte.
Tristesa. Experimentar una pèrdua irreparable.
Vergonya. Fracassar en viure d'acord amb el jo ideal.
Adaptació de Lazarus (1991), Mark Devon i Soler i Conangla (2004), feta per Mireia Cabero (2010)

Segurament no us he dit res de nou, no? Tots sabem què son les emocions.... Doncs, com ja sabeu, les emocions són a grans trets, un senyal què prové de l’interior i què assenyala l’existència d’alguna cosa rellevant per nosaltres. Cada emoció te un significat profund diferent i conèixer aquest significat un cop identifiquem l’emoció que sentim en un moment determinat ens permet comprendre les nostres reaccions, la nostra conducta i possibilita, si cal, que la modifiquem.

Per tant, el primer que cal fer és identificar les nostres emocions quan es produeixen, trobar el seu significat real i estudiar-ne la coherència: Per què sento una determinada emoció? Que és el què realment m’importa del que està passant, del que estic pensant, etc. què fa que aparegui aquesta emoció? L’emoció i l’acció que estic tenint és coherent amb el que realment passa? Té sentit? Es excessiva? Es insuficient? Us en adoneu? Moltes de les emocions que podríem considerar negatives tenen una base de Por...

Imagineu... davant un auditori ple de gom a gom he de donar una conferència, soc expert en la matèria i m’han convidat precisament per això, malgrat tot em poso tens, el meu ritme cardíac augmenta considerablement, noto que la meva respiració també augmenta de ritme, l’estómac s’encongeix o punxa… quins símptomes us sembla que presento? Doncs si, els de por, i no estic en perill! No hi ha cap necessitat de preparar al meu cos per una defensa o una fugida, no?

Mireu... el nostre cervell fa tres valoracions davant un estímul

En valora la rellevància:
Si el que estic vivint és rellevant per mi l’estímul m’emociona
Si el que estic vivint no és rellevant per mi l’estímul no m’emociona

En valora la congruència:
Si el que estic vivint està d’acord amb allò que esperava viure, amb els meus objectius, l’estímul m’emociona positivament.
Si el que estic vivint no està d’acord amb allò que esperava viure, amb els meus objectius, l’estímul m’emociona negativament.

En valora la intensitat en la que s’ha de manifestar l’emoció ( normalment el cervell fa aquesta valoració només en el cas d’emocions desagradables):
Tinc recursos per fer front al que estic vivint i a les seves possibles conseqüències?
Si la resposta és SI l’estímul ens emocionarà però en baixa intensitat.
Si la resposta és NO l’estímul ens emocionarà en alta intensitat.

Per tant, que és el que fa que una emoció se’ns descontroli? Potser que deixem al cervell funcionant en mode automàtic, no? En l’exemple anterior veiem que la por és la resposta que dóna el nostre cervell davant un estímul. Be, racionalitzem-ho... reinterpretem la nostra realitat. Si soc un expert reconegut quin sentit té tenir por? Què puc fer?

Us anoto aquí els suggeriments que em van facilitar a mi.

Suggeriments pràctics per a la comprensió de les pròpies emocions:

�� posa nom a l’emoció que sents;
�� identifica el significat d’aquesta emoció (de què parla l’emoció i quina conducta t’impulsa a tenir);
�� identifica l’estímul que l’ha generada;
�� si es tracta d’un estímul intern, valora’n la seva racionalitat i adequació;
�� si no és racional ni adequat adona-te’n i relativitza la importància que li has atorgat;
�� valora la importància que dones a l’estímul, sigui quin sigui;
�� identifica què el fa tan important i si és possible relativitzar-lo;
�� adona’t de si l’estímul és congruent o no amb el que esperaves i desitjaves;
�� si no ho és qüestiona’t la racionalitat i adequació del que esperaves i desitjaves, i relativitza’n la seva importància;
�� si la intensitat emocional és alta, pregunta’t per quins recursos personals pots emprar per afrontar l’emoció o l’estímul; i posa’ls a la pràctica;
�� identifica els canvis fisiològics que l’emoció ha generat en el teu cos; i respira profundament i de forma continuada si vols relaxar-te;
�� identifica els canvis de pensament i actitud que l’emoció ha generat en tu;
�� adona’t de la conducta que estàs a punt de prendre, impulsada per l’emoció i valora’n la seva necessitat i conseqüències, i decideix què vols fer.

Recordem el que hem anat dient en altres posts... els diàlegs interns, les creences limitants... no deixem que el timó de la nostra vida el duguin coses que si parem un moment a reflexionar no tenen cap sentit!

I... que cal fer quan identifiquem una emoció en els altres?. Tenim una informació que és fonamental: alguna cosa és molt important per aquella persona, no? Doncs, si, ho heu tornat a encertar! Ara cal que poseu en funcionament la vostra empatía. Sabeu que segons un equip d’investigadors del Centre de Neuroimatge Cognitiva del Departament de Psicologia de la Universitat de Glasgow s'ha demostrat científicament que el nostre cervell tarda entre 140 i 200 milisegons en reconèixer les emocions en una altra persona? Només en el cas de patologies: alexitímia (persones incapaces d’expressar els propis sentiments i percebre adequadament els dels altres), personalitat antisocial, etc. hi haurà dificultats.

Com sempre ja us dic ara que no és fàcil, es possible però no fàcil, cal autoobservació, perseverança, compromís i treball, però si us hi poseu us en sortireu segur.

Seguim??

Us penjo un acudit per treure ferro al tema, jeje