10 de juliol 2010

Els Zombis

Per què Zombis? Aquesta és la qüestió! Ja sabeu què son aquests personatges, no? Son persones, en la literatura, que un cop han abandonat la vida, un altre personatge (un houngan, bruixot vodú) els torna a aquesta però per sotmetre’ls a la seva voluntat.

Be, doncs utilitzo el símil per cridar ben fort, no siguem zombis!!, no deixem que el “houngan” ens controli i condueixi la nostra vida!!.

Ja hem parlat altres vegades
del “control” que te sobre nosaltres el passat (poques persones se’n lliuren...), les creences limitants, la xerradissa interior, etc. i... quin sentit te? CAP! el passat és passat i no te per què marcar el nostre futur si no ho volem; les creences limitants, recordeu, allò que vam entendre i creure quan érem petits que pensaven de nosaltres els grans: “no serveixes per res” “ mai faràs res de bo” “a aquest món hem vingut a patir” “ no acompleixes les meves expectatives” “ la vida és dura” “ quien bien te quiere te harà llorar” “això no està be” “sempre s’ha fet així”, recordeu... ara, de grans, amb arguments suficients sobre el que podem o no podem fer, el que som i el que no som, allò encara ens limita de vegades!!! ABSURD!.

I la xerradissa interior?

Si pareu un moment i escolteu cap en dins, us adonareu de que permanent ment ens estem parlant, ara mateix alguns de vosaltres us esteu dient: si clar, i ara amb que surt aquesta, està sonada, jo no vaig tot el dia parlotejant mentalment... o... que vol dir aquesta, ara no ho entenc, soc ximple o diu bajanades... o .... aquest post pinta llarg passo! Que em dieu? Si, contínuament ens estem parlant i això es així, els humans som així. El que de veritat és important és com ens parlem!

Una persona que no s’ha desfet encara del pes del passat, de les creences limitants etc. s’està donant una pallissa continua! És impossible que acompleixi els seus somnis! La seva xerradissa interior només serà pessimista “ no seràs capaç” “ no vals res” “ per què t’has embolicat en això” ... Ara penseu en una persona que te una actitud proactiva, que la seva xerradissa interior el recolza contínuament.

Escolteu i canvieu si cal la vostra xerradissa interior, es pot fer! Cal una mica d’entrenament al principi però que hi ha més gratificant que esforçar-se per ser més feliç, per ser millor persona, per acomplir els propis somnis?. Escolteu-vos i quan apareguin xerradisses pessimistes o negatives preneu-vos uns segons i argumenteu-les i si amb la argumentació, des de l’adult que sou, creieu que la vostra xerradissa interna te raó treballeu per solucionar les mancances, per aconseguir eines que us facin sortir del punt on esteu. I .... si simplement la xerradissa no te cap fonament, no sigueu Zombis!!!! Qüestioneu-vos-la! I Canvieu-la! Amb arguments:

“ no seràs capaç” i per què no? He set capaç de moltes coses en la meva vida,
“ no vals res” mentida! El meu valor es mostra en ... tinc cura de la meva família, a la meva feina soc competent, els meus amics em valoren, etc.
“ per què t’has embolicat en això” per què em fa il•lusió!, per què sé que puc fer-ho i fer-ho bé! Per què m’agrada!, per què val la pena provar-ho i jo faré l’esforç d’aconseguir arribar a la meta!!


Que us sembla, us animeu?? Us ho recomano, funciona!!!

“Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i la energia atòmica: la voluntat”. Albert Einstein
"Només una cosa converteix en impossible un somni: la por a fracassar”. Pablo Coelho
“El fracàs més gran és no haver-ho intentat mai”. Proverbi xinès

foto per Jenni Steele

8 comentaris:

Cristina Catarecha ha dit...

Hola Blanca,te ha sido concedido el premio Dardos.
Si así lo deseas, pasa por mi blog a recogerlo.
Besos.

Blanca G-Campomanes ha dit...

Gracias por el premio!!! me esforzaré para merecerlo!
Un beso

Las cosas que nunca se dicen... ha dit...

Les creences limitadores, els condicionaments del passat, els desitjos idealitzats, les veritats absolutes infreqüentment qüestionades i moltes altres més estan tan arrelades en la nostra forma d'afrontar la realitat que trencar-les resulta un gran repte, sense cap dubte.
Si un para a pensar detingudament, des de petits hem après tantes coses que ens condicionen el pensament sobre el món, sobre els demés i, potser el que més ens afecta, sobre nosaltres mateixos, que arriba a la conclusió que cal desaprendre-ho.
Em pregunto per què coses tan essencials per al benestar emocional no són més habituals en l'ensenyament. Una utopia potser.
Molt interessant el teu blog.
Salutacions,
Jordi

Blanca G-Campomanes ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules Jordi. Aquest és el repte, desapendre per poder aprendre a viure una vida més satisfactoria i el millor és que no només es possible, és relativament fàcil des de la consciència!
Estic d'acord amb tu amb que coses tan essencials haurien d'ensenyar-se des del jardí d'infancia! de fet la psicologia positiva amb M. Selligman al cap ja està per la labor.
Una abraçada
Blanca

Las cosas que nunca se dicen... ha dit...

Hola Blanca, gràcies a tu també per les teves paraules i pel blog. No sé jo si és relativament tan fàcil el canvi, hi estic treballant!
Fa un parell d'anys, vaig veure una entrevista a Martin P. Selligman en el programa Redes d'Eduard Punset. Parlava sobre què entenem per "felicitat" i quins són els estudis científics realitzats fins ara. Afortunadament, les biblioteques de Barcelona tenen disponibles un exemplar de "La auténtica felicidad" de M.P. Selligman i me'l vaig llegir per ampliar la meva visió sobre allò que ens fa o no sentir bé amb nosaltres mateixos (no m'agrada utilitzar el terme 'feliç').
Una abraçada igualment,
Jordi

Blanca G-Campomanes ha dit...

Hola Jordi,
Treballar-hi és el camí, l'únic camí i creu-me es pot aconseguir viure amb armonia. Alineant el que vols i el que fas, deixant fluir el que ets... amb consciencia plena, recolzant-te amb allò que millor fas, amb les teves fortaleses, descobrint el sentit de les teves emocions i liderant-les... hi ha feina, però es una feina molt gratificant!
Vaig tenir la ocasió de conèixer M.Seligman l'any passat i el millor d'ell és que viu tal i com ho escriu als seus llibres. L'autenticitat és la primera premisa i els humans, per instint l'enterrem sota un munt de convencionalismes absurds dels que no en som ni conscients...
Et puc fer una pregunta? per què no t'agrada utilitzar el terme "feliç"?
Una abraçada
Blanca

Las cosas que nunca se dicen... ha dit...

Hola Blanca,
M'agraden les teves paraules, no em venen de nou. Arribar a la consciència plena té el seu mèrit, és el que crec, no ho veig gens fàcil. I com he sentit més d'un cop, l'important és el procés, més que els resultats finals esperats.
Espero no ser un zombi el que em queda per viure.
Què curiós que poguessis conèixer en M.Seligman! i que realment la impressió obtinguda s'ajustés al que escriu en els seus llibres. En el moment de llegir-me el seu llibre em va agradar força el que hi vaig trobar. Fins i tot em vaig apuntar certes frases, idees i reflexions.
Et responc la teva pregunta. No m'agrada utilitzar el terme "feliç" o "felicitat" en general per explicar-me degut a la ambigüitat del concepte abstracte de "felicitat". Si ara em poso en el paper de coach (que no ho sóc) hauria de preguntar-me: "Què entenc jo per ser feliç?". I per cada persona són coses totalment diferents. Bé, crec que no t'estic explicant res que no sàpigues. :)
Si jo li dic a algú que sóc feliç sense donar més detalls, s'imaginarà la meva "felicitat" des del seu punt de vista ("mapa mental"). De la mateixa manera, si li dic que ara mateix no sóc feliç, i que m'agradaria ser-ho, tampoc sap els motius reals d'aquest estat emocional.
El fet de que prefereixi no utilitzar aquest terme, quan escric o quan parlo d'aquest tema amb algú (cosa poc freqüent) només és una qüestió d'explicar-se sense facilitar que actuïn les creences sobre la felicitat.
Una abraçada,
Jordi

Blanca G-Campomanes ha dit...

Bon dia Jordi,

Sobre la felicitat el que jo diria ;) és que fixa’t bé, “gos” no mossega (A. Korzyski), el que et pot mossegar és un gos, no la paraula…. Que la felicitat és subjectiva i per tant te tantes lectures com persones. Que emprem les paraules que emprem per expressar el nostre estat d’ànim, els altres les “llegiran” segons el seu mapa i ja saps que deia també A. Korzyski “el mapa no és el territori”, per tant el que tenen d’important les paraules a més de transmetre el que volem dir als altres, penso que és el que per nosaltres signifiquen, com ens fan sentir dient-les. Per tant, dedueixo que la paraula felicitat no et fa sentir còmode, potser per què per tu te unes connotacions de plenitud? I si tu no estàs còmode està molt be que no la utilitzis, no? A mi també em costa per aquest significat de plenitud que et comento ...

El que si que voldria aprofitar és aquest tema per fer una reflexió per il•lustrar el comentari que dona pas a aquesta conversa tant agradable... mira que no sigui el Zombi que tots tenim dins el que no et deixa sentir còmode! En la nostra cultura judeo-cristiana no és “políticament correcte” sentir-se feliç ... hem vingut a aquest món a patir..... La felicitat només la tenen els sants o els ximples..... La felicitat és un estat permanent i complet.... NO ÉS CERT!

Dius que prefereixes no utilitzar aquest terme (i ets ben lliure de no fer-ho, només faltaria!!) per explicar sense que actuïn les creences sobre la felicitat.... Diguis el que diguis actuaran les creences dels altres sobre el que dius!. No creus que cada persona s’ha de treballar les pròpies de creences? Que deslliurar-se de creences limitadores és una qüestió intransferible? Podem ajudar als altres a detectar-les, promoure la reflexió, acompanyar en el canvi... però som cada un de nosaltres els que hem de trobar el camí, els humans som intel•ligents i capaços, només cal el que dèiem al principi, consciència.

Arribar a la consciència plena és un camí de vida, un camí d’aprenentatges, el camí que fan aquells que son per naturalesa o per decisió personal aprenents i no jutges i quina és la diferència entre els uns i els altres?... la poso en un post al blog, en quan tingui una estona.

Una abraçada i moltes gràcies pels teus comentaris, son enriquidors!
Blanca