El pensament creatiu

Us proposo un conte sobre el pensament creatiu, a quines deduccions arribeu?. Creieu que hi ha més d'una manera de veure les coses?

El professor de física preguntava a un alumne com es podia mesurar l’altura de l’Empire
State Building amb un baròmetre.
− Molt senzill, pujo a la terrassa, lligo el baròmetre a una corda i, quan el baròmetre arriba
a terra, estiro de la corda i en mesuro la longitud...
El professor el va suspendre. Però davant de la reclamació de l’alumne es va repetir l’examen
nomenant un professor que fes d’àrbitre. El professor de física va repetir la pregunta
i l’alumne va repetir la resposta. L’àrbitre conciliador es va dirigir a l’alumne:
− Però, home, no saps cap altra resposta?
− Sí, senyor. El baròmetre mesura l’altitud a partir de la diferència de pressió. Com que a
dalt de l’Empire State la pressió és menor, la mesuro amb el baròmetre i després a terra i
després calculo la diferència de pressió...
El professor va marxar iradament donant un cop de porta pel que considerava una presa
de pèl, encara que el va haver d’aprovar. L’àrbitre el va renyar.
− Però, home, si sabies la resposta correcta...
− És que no és l’única resposta correcta...
− Ah, no?
− No senyor, puc situar-me amb el baròmetre al rebedor, fer una marca a la paret amb la
longitud del baròmetre, continuar fent marques fins al terrat i, multiplicant el nombre
de marques per la longitud del baròmetre...
− Però això no és científic!
− Científic? Bé, puc pujar al terrat, agafar el baròmetre i un cronòmetre, mesurar el temps
de caiguda i, com l’altura és igual al quadrat de l’acceleració pel temps... Però no és un
bon sistema perquè es trenca el baròmetre... O bé projectant l’ombra del baròmetre posat
dempeus i comparant-la amb la de l’edifici (com es mesurava l’altura de les piràmides),
però només pot fer-se en els dies de sol.
Al final, enutjat va dir l’alumne:
− Sap vostè la manera més efectiva de conèixer l’altura de l’Empire State amb un baròmetre?
Me’n vaig amb el baròmetre a les oficines de la constructora i li dic a una secretària:
Senyoreta, si vostè em diu l’altura de l’edifici li regalo aquest baròmetre...
Aquesta anècdota que s’explica d’un Nobel de física en la seva època d’estudiant,
no sabem realment si és certa. Però el fet important aquí és que a algú
amb un pensament prou crític i flexible, amb un pensament divergent li podria
haver succeït.