Que aprendrà un nen al que els pares i els mestres li ensenyen pas a pas com ha de fer les coses?, evidentment aprendrà la forma en que aquests les fan o les coneixen. Hi ha una forma més ecològica d’aprendre a pensar, si partim de la base de que el ser humà disposa de recursos suficients per aprendre de l’experiència y de tot el que veu al seu voltant, el diàleg y el lliure raonament faran que sorgeixi la intuïció, la capacitat d’apreciar la sublimitat de les coses, mirar on tots mirem i veure el que altres no veuen. Això es el que fa una ment creativa davant els problemes, entenent com problemes no solament qüestions acadèmiques sinó també les coses més quotidianes.
Deixem que les ments creatives dels nens (i les dels no tant nens...) trobin les seves pròpies solucions. No vull dir amb això que no instruïm als nens, l’expertesa es necessària però cal combinar-la amb la disposició a enfocaments divergents, innovadors per als problemes .
Per Getzels i Csikszentmihalyi la dimensió d’obertura als problemes, necessària per a garantir idees originals i bones, requereix grans dosis de tolerància a l’ambigüitat, de resistència al tancament. És necessària la flexibilitat cognitiva que porti a buscar enfocaments nous, a noves idees i per què no, a idees millors o millors formes d’aprendre?
Deixem que les ments creatives dels nens (i les dels no tant nens...) trobin les seves pròpies solucions. No vull dir amb això que no instruïm als nens, l’expertesa es necessària però cal combinar-la amb la disposició a enfocaments divergents, innovadors per als problemes .
Per Getzels i Csikszentmihalyi la dimensió d’obertura als problemes, necessària per a garantir idees originals i bones, requereix grans dosis de tolerància a l’ambigüitat, de resistència al tancament. És necessària la flexibilitat cognitiva que porti a buscar enfocaments nous, a noves idees i per què no, a idees millors o millors formes d’aprendre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada