Resoldre conflictes

Què és el més habitual en l’ésser humà davant un conflicte interpersonal? (penseu que en podem tenir a diari... amb la parella, amb els amics, amb els companys de feina, amb...)

Quan ens sentim amenaçats ataquem i si no gosem atacar fugim.

Quan ataquem perdem el control i podem dir o fer coses que realment no sentim i que demà haurem oblidat. Penseu però que els altres potser no oblidaran, el mal ja està fet.

Quan fugim el que fem és directament no exposar allò que ens molesta i patir-ho en silenci o el més habitual... insinuem, llencem indirectes, etc. Sembla fàcil escombrar els nostres problemes sota la catifa psicològica, però si el munt que hi amaguem és massa gran potser no podrem evitar ensopegar amb ell...

Si no gestionem be els nostres desacords el resultat pot ser la contenció. La contenció crea distància psicològica entre les persones: antipatia, antagonisme enverinat, indiferència, competència, etc. i a més fa que l’enuig s’acumuli i si explota...

Els conflictes sense resoldre amenacen la nostra autoestima. Per construir una autoestima sobre una base sòlida, hem d’aprendre a afrontar els conflictes en lloc de eludir-los (atacar o fugir).

En un conflicte és fàcil sentir sense escoltar. Conversar (escoltar i opinar), a més de solucionar el conflicte, millorar la nostra capacitat de construir relacions estretes i duradores.

Abordar un conflicte requereix:

• Ser capaç d’exposar-nos al rebuig.
• Ser capaç de reconèixer la nostra contribució al conflicte.
• Ser capaç de sortir de la nostra zona de confort.
• Ser capaç de liderar la por (por a estar equivocats, a perdre algú o alguna cosa...)
• Ser capaç d’entendre que els desacords no son necessàriament una competició.
• Estar disposat a canviar.
  

La recompensa és la satisfacció, l’enfortiment de la nostra autoestima i la millora de les relacions a llarg termini. Aprendre a estar en desacord amistosament i resoldre problemes son dues de les habilitats interpersonals més importants que podem desenvolupar.

Eines:

Primer intentar entendre a l’altre, desprès intentar que ens comprenguin. Steven Covey en el seu llibre “Los siete hábitos en las personas altamente eficaces” ens explica que si animem als altres a explicar la seva perspectiva primer, desprès estaran en molt millor disposició d’escoltar la nostra.

Enfoqueu-vos en les vostres necessitats no en les proposicions que teniu pensat fer. Fisher, Ury i Patton en la seva obra “Si... !de acuerdo! (como negociar sin ceder) ens comenten que si ens concentrem en el nostre posicionament tendim a donar més èmfasi a les nostres divergències i quan ens concentrem en les nostres necessitats és quan trobem les coses que tenim en comú. Tractem de satisfer les necessitats sumades de l’altre i nostres tant com puguem!

Com ho fem?

- Veig que tenim diferents maneres de veure-ho, m’agradaria compartir amb tu les meves necessitats i punts de vista més tard, primer però voldria conèixer quines son les teves necessitats, que és el que penses i quines son les teves propostes, m’ho expliques? (per exemple)

D’aquesta manera a l’hora que expliquem que tenim unes determinades necessitats donem pas a l’altre a explicar primer les seves i col•locar-lo en situació de que desprès escolti les nostres en la millor predisposició possible. És fonamental escoltar i resistir la tendència a interrompre amb objeccions. És fonamental donar feedback del que em entès del que ens explica, abans de donar la seva exposició per acabada.

Ara ja podem explicar les nostres necessitats i els nostres plantejaments i un cop explicats, podem buscar una solució que s’ajusti als d’ambdós. I com més creativa sigui millor!