Tots, i el que pugui dir que no que aixequi la mà, som una fàbrica d’excuses. Hem desenvolupat l’habilitat de cercar respostes tan fàcils com inútils... Sempre ho hem fet així: ho vaig oblidar, jo soc així, no ho he rebut, demà ho faré, no tinc temps, la vida és molt dura, ho he intentat tot, jo no puc.... i, d’aquestes, cada dia en fabriquem moltes.
El que no tenim present, malgrat que tots ho sabem, és que posposar, no encarar els reptes, deixar les coses per demà, en resum, acumular “paràsits”, té un cost molt elevat.
Un paràsit és allò que consumeix energia però que nosaltres tolerem. Una cosa que depèn de nosaltres i que podríem suprimir, potser una trucada, endreçar l’armari, dur el cotxe al taller, fer aquell informe, demanar perdó, canviar una bombeta.... coses que consumeixen relativament poc o coses que consumeixen molt, com mantenir relacions complicades, tolerar al nostre voltant persones pessimistes i negatives, seguir en una feina que no ens agrada...
Penseu en la pèrdua d’energia que tot això suposa al llarg del dia, imagineu una mànega de regar, potent i que el seu raig arriba lluny. Comenceu-li a fer foradets o grans traus, un per cada una de les situacions que hem comentat...
Què podem fer?
Bé, el primer és fer-ne una llista, no us sembla que veure’ls per escrit facilita la identificació i la possible eliminació? On i en què perdem energia?.
El segon pas és estudiar quins d’aquests paràsits ens convé mantenir i perquè. De vegades, hi ha una raó positiva per mantenir-ne algun, que fa que sigui millor que eliminar-lo. Per exemple: m’estimo més no discutir amb aquell company o amb el cap, he de treballar amb ell cada dia... Malgrat tot, a l’hora de valorar hem d’estudiar els perjudicis a curt o llarg termini que això ens pot ocasionar i si valen la pena. Penseu en què una pèrdua d’energia ens pot fer emmalaltir!
Un cop fetes aquestes passes, no creieu que el que toca és prendre la decisió de canviar algunes coses per tapar els forats de la mànega de regar? O si més no, de tapar-ne alguns? Passar a zero paràsits no ha de ser una fita precipitada, cal ser positius, tolerants amb el món que ens envolta i ecològics amb nosaltres mateixos.
Una cosa important és explicar als nostres què és el que volem fer, que ens entenguin i ens recolzin és una manera més de comunicar-nos amb ells i, perquè no, una manera que ells puguin fer el mateix en la seva vida.
Com a últim punt, us suggereixo que comenceu ordenant els paràsits segons com els vulgueu eliminar, primer els menys difícils o a l’inrevés, com cregueu que us pot resultar millor, nosaltres som els que millor ens coneixem.
· Comença ja!
· Posa-li nom a cada tasca eliminadora (com més divertit millor...) i posa-li venciment.
· Assegura’t que les etapes són factibles, no vulguis córrer més del que corren les teves cames!
· Fes balanç periòdicament.
· Aprofita els moment propicis
· Estudia les coincidències en el manteniment dels teus paràsits, t’ajudarà a conèixer-te millor.
· Fes-ho tot de manera positiva, assegura’t que t’entenen i que entens els altres i a l'hora d' eliminar no et deixis portar per la passió del moment, “templa” abans d'actuar.
· Assaja noves formes, trucs, reptes, innova els teus plantejaments! Només tu decideixes quins t’agraden més!
Un principi fonamental en coaching és que cadascú de nosaltres és el primer responsable dels resultats que obté en la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada