Les creences limitadores

¿Què són les creences? Són necessitats biològiques, ens ajuden a preveure allò que succeirà, fan de filtre del dia a dia. Imagineu que cada dia haguéssim de processar tot el que vivim. Amb les creences ja tenim part del camí fet, són les coses que “sabem” certes i ens ajuden a interioritzar els nous esdeveniments sense partir de zero.

El que cal tenir en compte és que de creences n’hi ha de diferents tipus, n’hi ha de potenciadores i de limitadores. Les primeres ens ajuden a caminar endavant i les segones són les que ens mantenen lligats al lloc on possiblement sense voler ens van instal·lar ja de petits els nostres pares, professors i tot l’entorn social del moment:
“Aquest nen és un desastre, no farà mai res de bo” , “ tu ets "patós" i, a més, el greix no et deixa córrer, no et vull al meu equip de futbol”, “no n’aprendràs mai a fer això, no serveixes” “no, tu no, que encara faràs un desastre”....

Què creieu que hem de fer amb les creences limitadores? Canviar-les, sí! Enfrontem-nos-hi! De vegades la por o simplement la manca de perspectiva ens priva de l’èxit. No és només una manifestació dels nostres estats interns, la Neurociència ens diu que el cervell reacciona i canvia quan canvien les nostres conviccions més profundes, aquestes són part dels nostres pensaments i, per tant, del nostre cervell. Quan pensem, construïm representacions internes i recorrem un circuit neurològic ja existent. Si ho fem des de les creences limitadores estem impedint, amb una força enorme, la realització de qualsevol altre pensament o acció que no les reafirmi.

Què podem fer per canviar-les?

Podem començar per canviar el nostre llenguatge, eliminar-ne paraules com no puc, no serveixo, no en sé, he de, ara cal fer, les podem substituir per altres com: n’aprendré, vull, hi treballaré, ...
Podem també utilitzar l' orientació positiva: erradiquem del nostre món tot allò que ens porti al pessimisme, a la rumiació (donar voltes als problemes, fets etc.). Davant de la temptació de deixar-nos portar per allò de: hem vingut al món a patir, això no m’agrada i ho he de fer, el meu cap em té mania, etc., fem-nos preguntes! I per què hem de patir? Si no m’agrada, per què ho he de fer? I si ho he de fer, no puc trobar-hi algun aspecte que m’agradi? El meu cap em coneix bé? Ell em té mania.. o no ens comuniquem prou bé?

Què més podríeu fer per canviar-les i enlairar-vos a la velocitat de la llum? Idees?