Marianne Williamson diu, més o menys, que: la nostra por més profunda
no és la de ser inadequats. És la de saber que som immensament poderosos. És la
nostra llum i no la foscor el que mes ens espanta. Ens preguntem: qui soc jo
per ser brillant, preciós, talentós i fabulós?. En realitat, però qui ets tu
per no ser-ho? Jugar a ser petit no serveix al món. No hi ha res de brillant en
encongir-te per a que els que estan a la teva vora no es sentin insegurs. La nostra
llum il·lumina el camí a altres que encara no han descobert la seva, donant-nos
permís per brillar, alliberant-nos d’aquesta por, automàticament ajudem als que
tenim a la vora a alliberar-se de la seva i a donar-se permís per brillar al
seu torn.
Personalment penso que realment la nostra por més profunda si que és la de
ser inadequats. I la més gran i profunda de les nostres ignoràncies és que no sabem
que som, cada un de nosaltres, únics i extraordinaris. Capaços de grans
gestes... No valorem el nostre dia a dia com valorem el d’altres. Hem perdut la
infantil capacitat de celebrar els nostres èxits amb llibertat i aquesta repressió
el que fa és impedir als que tenim a la vora celebrar els seus... efecte dominó...
maleïda educació ...
El món és ple d’herois, cada un de nosaltres en porta un dins... que em
dieu, si no, d’aquelles famílies que viuen amb mil euros al mes (o menys), que
em dieu dels que cuiden dels seus familiars malalts crònics que la societat no
vol veure, que em dieu dels nens que literalment crien als seus germans petits
perquè els pares ("afortunats") tenen un horari de treball que acomplir per
omplir la nevera, els que es reinventen per sortir endavant, els que en lloc de
llepar-se eternament les ferides es posen “una tirita” i surten a descobrir
nous camins i tants i tants altres...
Entendre i resoldre les nostres pors, ja ho sabem, passa per acceptar-les i
parlar-los-hi des del raonament. Penso que resoldre la nostra ignorància només
te un camí i és, en part, compartit amb la resolució de la por: l’acceptació
del desconeixement, l’anàlisi i l’experimentació. Ho veieu? dos pardals d’un
tret!
Que les nostres pors no ens aturin i la nostra ignorància no ens posi
una bena als ulls. Brillem i deixem brillar! És la nostra obligació per a
construir un món millor.
Una abraçada
Blanca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada