18 de febrer 2013

Por i ignorància ≠ herois.



Marianne Williamson diu, més o menys, que: la nostra por més profunda no és la de ser inadequats. És la de saber que som immensament poderosos. És la nostra llum i no la foscor el que mes ens espanta. Ens preguntem: qui soc jo per ser brillant, preciós, talentós i fabulós?. En realitat, però qui ets tu per no ser-ho? Jugar a ser petit no serveix al món. No hi ha res de brillant en encongir-te per a que els que estan a la teva vora no es sentin insegurs. La nostra llum il·lumina el camí a altres que encara no han descobert la seva, donant-nos permís per brillar, alliberant-nos d’aquesta por, automàticament ajudem als que tenim a la vora a alliberar-se de la seva i a donar-se permís per brillar al seu torn.  

Personalment penso que realment la nostra por més profunda si és la de ser inadequats. I la més gran i profunda de les nostres ignoràncies és que no sabem que som, cada un de nosaltres, únics i extraordinaris. Capaços de grans gestes... No valorem el nostre dia a dia com valorem el d’altres. Hem perdut la infantil capacitat de celebrar els nostres èxits amb llibertat i aquesta repressió el que fa és impedir als que tenim a la vora celebrar els seus... efecte dominó... maleïda educació ...

El món és ple d’herois, cada un de nosaltres en porta un dins... que em dieu, si no, d’aquelles famílies que viuen amb mil euros al mes (o menys), que em dieu dels que cuiden dels seus familiars malalts crònics que la societat no vol veure, que em dieu dels nens que literalment crien als seus germans petits per que els pares (afortunats) tenen un horari de treball que acomplir per omplir la nevera, els que es reinventen per sortir endavant, els que en lloc de llepar-se eternament les ferides es posen “una tirita” i surten a descobrir nous camins i tants i tants altres...

Entendre i resoldre les nostres pors, ja sabem, passa per acceptar-les i parlar-los-hi des del raonament. Penso que resoldre la nostra ignorància només te un camí i és, en part, compartit amb la resolució de la por: l’acceptació del desconeixement, l’anàlisi i l’experimentació. Ho veieu? dos pardals d’un tret!

Que les nostres pors no ens aturin i la nostra ignorància no ens posi una bena als ulls. Brillem i deixem brillar! És la nostra obligació per a construir un món millor.

Una abraçada
Blanca