14 de febrer 2013

Anticipació



Al fil d’una imatge que vaig penjar a la facebookpage de Coaching i Viure i que venia a dir que el cervell no te sentit del humor, per tant no diguis ni en broma que no pots o t’ho recordarà sempre…

Us vull explicar una història, m'acomanyeu? deixeu-vos portar...

Imagina…

Imagina que estàs al mig de l’oceà remant en una petita barca, el dia és assolellat i la mar està en calma. Deses els rems i deixes que el sol tebi de primavera t’acaroni la pell, l’aigua et bressola i la remor de la suau brisa sembla que acompanya els teus pensaments. La única nota realment musical és el cant d’una gavina, allà lluny vora una platja de sorra blanca que ni veus... Calma, pau, benestar. Respires pausada i profundament, relaxes el teu cos, perceps l’aroma del mar. Afloren els dolços records d’aquells dies d’estiu vora mar saltant les onades. Comencen a fluir els somnis, somrius i et deixes portar...

Com et sents? Quines son les teves sensacions?

Continuem?

Tot d’una els teus ulls tancats deixen de notar el sol, un núvol l’ha tapat, sembla que refresca... obres els ulls i veus que s’acosta una tempesta, els núvols son negres, molt negres i la tranquil·la brisa es converteix en ventada, estàs sol al mig de l’oceà en una petita barca de rems. Ràpidament i amb angoixa -no veus la platja- busques els rems i comences a remar amb totes les teves forces. Les onades creixen per moments, la petita barca s’aixeca sobre les crestes i quan cau pica fort contra l’aigua. Segueixes remant amb força. Has de tornar a la riba! Comença a ploure intensament, la barca comença a omplir-se d’aigua!! Només tens les mans per buidar-la!!  Mentre ho intentes perds els rems en una de les sotragades. Les mans et queden gelades i no dones l’abast, l’aigua ja omple mitja barca, estàs moll, espantat i sol al mig del mar. De sobte veus l’aleta d’un tauró, un enorme tauró que dona voltes a la teva barca... la barca que cada vegada està més escorada... el tauró et mira fixament, obre la boca i es disposa a atacar... Tu que faries??

I si deixes d’imaginar!!!

Veus on vull arribar?

Anticipar problemes provoca patiment, pràcticament el mateix patiment que tenir el problema... de veritat creieu útil anticipar problemes?? De fet no serveix ni com a pràctica de preparació! De possibles resultats davant d’una dificultat n’hi ha més d’un!  I a més és la millor manera de facilitar-li al cervell la informació necessària per aconseguir que passi allò que anticipem  :(

Els humans ho fem contínuament. Desconnecteu les anticipacions!!!  O limiteu-vos tant com pugueu a les que son com les de la primera part de la història, el cervell també les viu com a pràcticament reals. ;)

Una abraçada
Blanca