Qui prepara cada dia el teu Paracaigudes?

Una història de Charlie Plumb

Charlie Plum és un capità que es va graduar a l'Acadèmia Naval d'Annapolis i va  volar en moltes missions de combat a Vietnam. Cinc dies abans de tornar a casa, l’avió que pilotava Plumb va ser enderrocat i ell capturat. Malgrat el que en penso de les guerres, la seva història em sembla molt il·lustradora pel que us vull comentar.

El Capità Plum explica:

Recentment, jo estava assegut en un restaurant a Kansas City. Un home assegut a dues taules de la meva se’m va quedar mirant. Jo no el coneixia. Al cap d’una estona es va aixecar i es va acostar a la meva taula, em va mirar, va apuntar-me amb el dit i em vadir: “ tu ets el capità Plumb

Vaig mirar-lo i li vaig dir: "Sí, senyor, sóc el Capità Plumb."

Ell va dir: "Has volat avions de combat al Vietnam. Eres al portaavions Kitty Hawk. Vas ser enderrocat, et vas llançar en paracaigudes i vas passar sis anys com a presoner de guerra”.

Li vaig dir: "Com saps tot això de mi?"

Ell va respondre: "Perquè jo vaig empacar el teu paracaigudes".

Em vaig quedar sense paraules. En aquell moment tot trontollà al meu voltant, ell em va allargar la mà i em va dir:  "veig que va funcionar". "Sí, senyor, si que ho va fer! i t’he de dir que gràcies als teus àgils dits soc viu ara, però mai vaig pesar que tindria l’oportunitat d’expressar-te la meva gratitud en persona....

No vaig poder dormir molt aquella nit. Em vaig quedar pensant en aquest home. Em preguntava quantes vegades vaig poder passar al seu costat a bord del Kitty Hawk, quantes vegades l’havia vist sense reconèixer-lo ni dir-li bon dia, com estàs o alguna cosa mes... ell només era un mariner i jo era un pilot, jo era important, ell no...

Quantes hores passen en aquella llarga taula de fusta a les entranyes dels portaavions doblegant la seda acuradament i empaquetant-la per que s’obri a la perfecció en el moment precís? Qui son aquestes persones?

Sabeu qui “empaqueta el vostre paracaigudes”? Qui us ajuda a arribar cada nit a “l’hangar”? Qui vetlla per vosaltres? Qui us fa la vida més fàcil? Qui us proporciona l’estímul que necessiteu en cada moment? Qui està al vostre costat a les verdes i a les madures? Qui te cura del vostre entorn?

I si ja els teniu identificats... us preneu el temps per donar-los les gràcies?

Agrair no només es un acte de justícia, molt del que som i tenim és gràcies a altres. Agrair, de vegades, és un acte quasi vuit de contingut avui dia, diem gràcies sense pensar, com una formalitat més. Però l’agraïment te un alt valor terapèutic! Practiquem l’agraïment!

Una abraçada i Moltes Gràcies!

Blanca