La paraula crisi diuen que en xinès es un concepte que resulta de la combinació de dos caràcters. El primer que forma part de la paraula “perill” y el segon que pot significar dues coses, “temps” o “oportunitat”. La traducció doncs podria tenir dues interpretacions, “temps de perill” o la que a mi m’agrada més “atenció oportunitats!”. Però, com jo soc curiosa per naturalesa i Internet es tot un món de descobriments, he cercat grafies en xinès tradicional i trobo que: 危機 crisi ; 危險 perill ; 機會 oportunitat. En realitat la grafia per temps no hi te cap similitud.... 時間.
Be, de totes maneres, que us sembla?, tenim una paraula que resulta de la combinació de les dues primeres grafies d’unes altres dues paraules, ho interpretem com perill (alerta, atenció....) o com oportunitat o com ambdues coses..... i tornem a la teoria de que els moments de crisi son moments d’oportunitats...
Efectivament, els canvis de vegades els fem quan toquem fons, quan estem en crisi, però no cal esperar a tocar fons per fer replantejaments seriosos, cal només adonar-se de que cal canviar, que vivim seguint, de vegades, allò que vam aprendre del nostre entorn quan érem nens petits i que ens ha marcat de per vida i que ens ho continuem creient.... quin sentit te! Al voltant dels 6 o 7 anys o abans, ja sabem que els Reis Mags son els pares....
Renovar-se, reinventar-se, créixer, formar-se, arriscar-se, es poden fer tantes coses....
Avui us convido a escoltar amb atenció, Viatge a Ítaca per Lluís Llach.
Be, de totes maneres, que us sembla?, tenim una paraula que resulta de la combinació de les dues primeres grafies d’unes altres dues paraules, ho interpretem com perill (alerta, atenció....) o com oportunitat o com ambdues coses..... i tornem a la teoria de que els moments de crisi son moments d’oportunitats...
Efectivament, els canvis de vegades els fem quan toquem fons, quan estem en crisi, però no cal esperar a tocar fons per fer replantejaments seriosos, cal només adonar-se de que cal canviar, que vivim seguint, de vegades, allò que vam aprendre del nostre entorn quan érem nens petits i que ens ha marcat de per vida i que ens ho continuem creient.... quin sentit te! Al voltant dels 6 o 7 anys o abans, ja sabem que els Reis Mags son els pares....
Renovar-se, reinventar-se, créixer, formar-se, arriscar-se, es poden fer tantes coses....
Avui us convido a escoltar amb atenció, Viatge a Ítaca per Lluís Llach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada