Visquem sense etiquetes, sense prejudicis, sense diagnòstics, sense jutjar.
Penseu en una llibreta de notes nova, podem escriure el que vulguem, no hi ha les notes anteriors d’algú. Ningú, ni nosaltres mateixos, hem decidit el color de la tinta que emprarem, ni quines coses hi volem escriure i com ho farem... serà una llibreta per receptes de cuina? Serà un diari? .
Si en lloc d’una llibreta, el que tenim davant és una agenda, amb els dies de la setmana, apartats per les hores, per adreces... Com l’utilitzaríeu? De llibreta? De diari? O .... d’agenda!. Si etiquetem les coses, el més fàcil és que acabin sent com nosaltres o els altres les han etiquetades. Quants de vosaltres teniu una agenda preciosa i abandonada en un calaix?
La setmana passada vaig viure una experiència en directe, un grup de persones fantàstiques però engolides per la inèrcia d’etiquetar, de decidir com es aquell, que pot fer i que no, interpretant el que uns diuen en lloc d’assegurar la resposta (si us “sembla que”, penseu per un moment que potser es millor que ho pregunteu!), sense donar cap oportunitat a l’altre de demostrar realment com es, que pensa i que vol dir. Un grup amb moltes possibilitats i bloquejat per les etiquetes.
Ho fem tots, inconscientment ens neguem la oportunitat de conèixer als altres, de rebre dels altres tot allò que ens poden donar. Aquest és un antipàtic, aquell és un negat, aquella és .... si escolteu els vostres diàlegs interns veureu com ho fem contínuament. Ull amb els aquest/a és, no seria millor evitar un judici inicial? i donar-li la oportunitat de que ens mostri el seu tarannà?
No jutjar a priori, no diagnosticar, no etiquetar ens dóna la llibertat de rebre allò que ens ve de nou d’ una manera diferent, molt més àmplia.
Penseu en una llibreta de notes nova, podem escriure el que vulguem, no hi ha les notes anteriors d’algú. Ningú, ni nosaltres mateixos, hem decidit el color de la tinta que emprarem, ni quines coses hi volem escriure i com ho farem... serà una llibreta per receptes de cuina? Serà un diari? .
Si en lloc d’una llibreta, el que tenim davant és una agenda, amb els dies de la setmana, apartats per les hores, per adreces... Com l’utilitzaríeu? De llibreta? De diari? O .... d’agenda!. Si etiquetem les coses, el més fàcil és que acabin sent com nosaltres o els altres les han etiquetades. Quants de vosaltres teniu una agenda preciosa i abandonada en un calaix?
La setmana passada vaig viure una experiència en directe, un grup de persones fantàstiques però engolides per la inèrcia d’etiquetar, de decidir com es aquell, que pot fer i que no, interpretant el que uns diuen en lloc d’assegurar la resposta (si us “sembla que”, penseu per un moment que potser es millor que ho pregunteu!), sense donar cap oportunitat a l’altre de demostrar realment com es, que pensa i que vol dir. Un grup amb moltes possibilitats i bloquejat per les etiquetes.
Ho fem tots, inconscientment ens neguem la oportunitat de conèixer als altres, de rebre dels altres tot allò que ens poden donar. Aquest és un antipàtic, aquell és un negat, aquella és .... si escolteu els vostres diàlegs interns veureu com ho fem contínuament. Ull amb els aquest/a és, no seria millor evitar un judici inicial? i donar-li la oportunitat de que ens mostri el seu tarannà?
No jutjar a priori, no diagnosticar, no etiquetar ens dóna la llibertat de rebre allò que ens ve de nou d’ una manera diferent, molt més àmplia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada