No!. L’optimista és aquell que creu que tot
anirà be, perquè farà tot el que estigui a la seva mà per que així sigui. L’optimista
real és un esser lluitador, apassionat, de ment flexible, gens crèdul i disposat a enfrontar tempestes. Una
altra gran virtut de les persones optimistes és que mai s’enfonsen davant els
fracassos, mai tiren la tovallola.
No es tracta d’ignorar les dificultats, els
drames (que n’hi ha i molts!). Es tracta de saber-se capaç de sortir vencedor
malgrat ells.
Son persones que han sabut contestar a dues
preguntes: quin tipus de persona vull ser? i quin tipus de vida vull tenir?, i
fer el necessari per aconseguir-ho.
Les que són pessimistes “patològiques”moltes
vegades busquen culpables per justificar la seva situació, troben mil excuses
per no aconseguir el que volen, son un xic covardes... o no han sabut trobar,
encara, el coratge per acceptar el que hi ha i posar solucions.
Un bon indicador per saber si tenim una
personalitat sana i optimista és el riure. Si rius molt és un bon senyal. Un
altre indicador fonamental és la qualitat de les nostres relacions o la
capacitat de gaudir amb entusiasme de les petites coses de la vida: del dia a
dia amb la família, dels fills, dels amics, d’ajudar els altres, d’aprendre, de
fer una passejada, d’una bona conversa,… i la vida consisteix en això.
Què hi ha en la teva vida que no t’agradi?,
canvia-ho! … i si no pots, accepta-ho amb serenor i centra’t en les coses que
sí que depenen de tu. Fes tot el possible!
I si!, l'optimisme es pot entrenar!!!
Una abraçada,
1 comentari:
Ai! Qué difícil és a vegades mantenir l'optimisme!! Però cal caminar sempre, com bé dius. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada