07 d’agost 2013

Fluir i tornar a fluir...


L'estat de Flux és, segons Mihaly Csikszentmihalyi, estat en el que un es sent totalment absort pel que fa, qualsevol activitat serveix... El temps i els pensaments volen però la “feina” es fa sense aturar-se i normalment ben feta o molt ben feta!. En aquest estat s'experimenta una gran sensació de plenitud i satisfacció. En realitat és un estat d'alt rendiment on:

  • Hi ha un total d'equilibri entre el desafiament i les nostres habilitats. La tasca no ens resulta ni massa fàcil ni massa difícil.
  • No hi ha por al fracàs. La ment es concentra en la tasca i no en la possibilitat de que no surti be, per tant normalment és un èxit i si no ho és no importa! És part del repte!.
  • L'auto consciència disminueix, estem tant absorts en el que fem que no pensem en nosaltres.
  • L'acció i el pensament van de la mà.
  • Gaudim de la tasca. No pensem en el que aquesta ens pot aportar.
  • Tenim seguretat.
  • Es distorsiona el sentit del temps. Les hores es converteixen en minuts.
  • Les distraccions no existeixen. La concentració es total.

Csikszentmihalyi ens proposa un seguit de possibilitats per aconseguir aquest estat de flux que tots hem sentit alguna vegada.

  • Intentar fer de cada tasca un “joc”.
  • Concentrar-se plenament en ella.
  • Fixar-se una meta.
  • Deixar-se anar.
  • Vèncer l'apatia per les feines menys gratificants i més quotidianes.
  • Cercar la màxima eficàcia, no el màxim esforç.
  • No perseguir l'èxit! Aquest vindrà com a conseqüència de tot lo altre, de la dedicació personal, de la gratificació que això suposa.

Una gran manera de reaprendre a fluir, mireu que dic reaprendre... és: Recuperar al nen que tots portem dins. Els nens s'ocupen en viure no en embolicar-se en pensaments rumiatoris i limitants. Son curiosos i arriscats, aprendre és el seu modus vivendi i la descoberta la seva aventura. Utilitzen tots els sentits sense límits i una explosió de rissa és natural. Es permeten donar carta blanca a la creativitat i a la imaginació. Es perdonen a si mateixos i als altres. Escolten sense l'impediment de la xarrameca interna que tenim els adults. Es fascinen per les coses grans i les petites que els sorprenen. Quan descansen desconnecten. Saben demanar quan necessiten. Recarreguen l'energia amb altres nens que els aporten benestar, amb el joc, amb ... us en recordeu??


Una abraçada,  

4 comentaris:

elisa ha dit...

Doncs malgrat ens envolti la rutina... sí, val la pena, recuperar el nen que èrem, tant com poguem!
Gràcies per aquest post! Bon estiu!

Esteban ha dit...

Vaya que si me acuerdo. Suelo tenerlo cerca, presente y vivo, pero a veces también lo llevo a un cuarto oscuro. Gracias por recordarme que no lo haga nunca más.
Un saludo.

Esteban ha dit...

Vaya, que si me acuerdo. Suelo tenerlo presente, cerca y vivo, pero a veces lo llevo a un cuarto oscuro. Gracias por recordarme que no lo vuelva a hacer.
Un saludo.

Esteban ha dit...

Vaya, que si me acuerdo. Suelo tenerlo presente, cerca y vivo, pero a veces lo llevo a un cuarto oscuro. Gracias por recordarme que no lo vuelva a hacer.
Un saludo.