22 de novembre 2012

I love Me




La primera premissa per estimar és saber-se estimar a un mateix i m'atreveixo a dir que també ho es per que ens estimin. L'autoestima o la manca d'ella és un aprenentatge que comença, com ja hem dit en altres posts en la primera infantesa. Aquests primers anys son fonamentals, el que perceben dels que ens envolten és el que determinarà com ens valorem. Conformarà la nostra autoestima i la nostra identitat.

De vegades, sense intenció, els pares baixem l'autoestima dels nostres fills:

  • Amb sobreprotecció el missatge que els donem és “tu no pots, per això t'ho faig tot”, no li permetem aprendre dels errors i limitem els seus recursos.
  • Quan el comparem amb els germans o amb altres nens “ la teva germana és molt simpàtica i tu no” “fulanito treu molt bones notes i tu no”
  • Quan “imposem” maneres de ser que ens agradarien (possiblement el que haguéssim volgut per nosaltres..): “has de ser més obert”, “has de aprendre música” “ has de ser un gran advocat”
  • Quan els etiquetem: “ets patós”, “ets massa tímid”, “ets un desastre”...
  • Quan invaim el seu espai, la seva intimitat
  • Quan els culpabilitzem: “si no fos per tu la meva vida seria ...” “si no em posessis tant nerviós no hauria ....”

El que provoquem en el nen és frustració i rebuig. I penseu que pels nens aquestes opinions son dogma de fe, les interioritzaran i les creuran sense discussió i això pot fer d'ells persones amb una autoestima molt baixa.
Estigueu atents!

I si és el vostre cas, si de petits i sense voler, els vostres pares, professors, cuidadors, germans més grans, companys de classe, etc. van minar la vostra d'autoestima, creieu-me, recuperar-la només depèn de vosaltres no us deixeu manipular ara de grans! Això si, cal que entreu en acció!!

“Ningú et pot fer sentir inferior sense el teu consentiment”.
Eleanor Roosvelt.

Mireu-vos al mirall i avalueu el que veieu i...

  • Que li diríeu a la persona que veieu a l'altre costat si fos un/a amic/ga?
  • Quina opinió en tindríeu si no fóssiu vosaltres?
  • Que li diríeu veient com es tracta?
  • Que li diríeu si veiéssiu que es deixa maltractar?
  • Que li diríeu si ... fes tot el que vosaltres us feu?
  • Com li diríeu que ha d'actuar?
  • Que li diríeu que pot fer?
  • Quins arguments utilitzaríeu per convèncer-la de que ha de canviar?

I si us escolteu? Som-hi!

Tot el que transmetem als altres és el que som aquí i ara, és el que els altres veuen en nosaltres. Si el que rebeu dels altres no us agrada, està en la vostra mà canviar-ho! Si ens mostrem com a persona que accepta humiliacions, que la trepitgin, que no te cap valor... com espereu que ens vegin els altres? Com ens tractaran?
Avui pot ser un bon dia per prendre les regnes de la nostra vida, per construir la vida que volem. Recordeu que només nosaltres podem decidir, que només nosaltres podem canviar la nostra vida, que només nosaltres donem permís als altres!! En som responsables!!!
Si us veieu com una formiga en un món de humans, els més fàcil és que algú us trepitgi. En un món de humans trieu ser humà!
Atreviu-vos! Que us pot passar? De que teniu por? A que espereu per començar a viure!!!
Una abraçada