20 de setembre 2012

Mantras


La foto és de la meva amiga Cristina Catarecha.

Fa dies que penso en frases que ens motiven, en àncores que ens subjecten allí on volem estar realment i avui n’he trobat un recull de les que tinc guardades. 

Per començar jo encara no he descobert la meva vessant mística, crec en les persones i en la ciència i la meva espiritualitat és difusa... o potser filosòfica. Trobar sentit i significat a la vida, pau interior, esperança etc. mitjançant l’art, la natura, els valors, les creences positives. etc. és el meu motor interior i allò que espiritualment m’ajuda a sentir-me be i en pau amb mi mateixa, és estar d’alguna manera al “servei” dels altres, en connexió. Hi ha, però, cultures o tradicions “religioses”, creences metafísiques..  que aporten, al meu entendre, beneficis universals i l’hinduisme n’és una. Mireu si no la definició de Mantra de la Viquipèdia

Mantra (en devanagari तन्त्र ) és un mot d'origen sànscrit format pels termes mana i trāyate, que es tradueixen com a "ment" i "alliberació". És un concepte del pensament de l'Índia que es presenta com un instrument per alliberar la ment del flux constant de pensaments que la confonen. Un mantra pot ser una síl·laba, una paraula, una frase o un text llarg, que en ser recitat i repetit va portant a la persona a un estat de profunda concentració (dhāraā).

Per mi el més interessant és la virtut d’un Mantra per eliminar “soroll” i permetre’ns enfocar-nos en allò que volem. No us proposo mantras tradicionals, no en soc experta, de fet ni els conec... Us proposo que busqueu els vostres i camineu!

Entre els meus hi ha coses com:
  •  Res triga tant com allò que no es comença. Alain Joule
  • El món és a les mans d’aquells que tenen el coratge de somiar i córrer el risc de viure els seus somnis. Anònim
  • Un camí de mil milles comença amb el primer pas. B. Franklin
  • Realment soc un somiador pràctic; els meus somnis no son fer volar coloms. El que jo vull és convertir els meus somnis en realitat. M. Gandhi

Us proposo que busqueu vosaltres els vostres i elimineu el “soroll” que no us deixa caminar. Si, si caminar. Tinc una amiga que per aparcar el cotxe en un lloc especialment difícil ha d’apagar la ràdio! No us ha passat mai alguna cosa semblant?

Una abraçada