Estic especialment xocada, en Dídac ha mort, en Dídac és un noi de 20 anys, amb tota la “vida pel davant”, un munt de projectes i il·lusions que dimecres se’n va anar mentre dormia. El recordo de petit jugant pel poble, al carrer amb la colla (entre ells a l’estiu la meva filla), sempre rialler però potser el més ... tranquil? El menys entremaliat? dels residents permanents. El recordo maco, educat i amb una mirada serena, aquell mirar que et diu creu-me. No coneixia al Dídac més que com el nen gran del Farré i ja no el coneixeré mai, tenia molt temps per fer-ho...
He entrat al seu facebook i veig molts amics i molts missatges lamentant la pèrdua, veig també que els anys que ha viscut els ha viscut intensament: amor per la família, ami
c dels seus amics, estudiant el que li agrada, involucrat en causes importants i molt més grans que ell. Aquests 20 anys son de Vida!.
El veig i el veuré sempre com un Roure, un nou Roure per La Vall. Diuen que el Roure és la valentia i força, la constància, no es rendeix fàcilment, és també la imatge de la saviesa, la noblesa, la lleialtat i l'honor... Diuen a més, que el Roure era pels celtes un símbol de la porta que comunica aquest món amb els altres... Plantaré un Roure en honor teu Dídac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada