Imatge: Ares Mata
Els diàlegs interns. Cóm et
parles? Què és el que et dius?
Tots
tenim un diàleg intern, el silenci interior només s’aconsegueix i no sempre,
amb meditació experimentada... Els
humans que -com jo- no tenim desenvolupada aquesta habilitat ens embadoquem amb
el que treballen, des de fa segles, algunes filosofies de vida com el budisme o
el xintoisme -per exemple- promovent l’aquí
i el ara, i no parem de parlar-nos! Hi ha estudis que diuen que tenim milions d’auto-converses
per dia... i si... moltes d’elles son terribles...
La meitat de la bellesa depèn del paisatge, l’altra
meitat del home que el mira.
Lyn Yutang
Ningú, només nosaltres, pot escoltar
els pensaments que es desencadenen en el nostre cervell davant qualsevol
situació sigui quina sigui, per tant, només nosaltres els podem liderar.
Pensaments, com per exemple, davant una situació d’atur: “mai podré mantenir la
família” “ningú em contractarà” “soc un/a fracassat/ada” “no soc capaç” etc. tant se val la càrrega de sobregeneralització
irreal que duguin! Aquesta persona creu, com a dogma de fe, el que s’està dient
a si mateix. I si ho creu profundament...
Pensem-hi una mica... si els meus
pensaments, tots, els crec com a dogma de fe...; i si sobre els meus pensaments
decideixo jo perquè els puc canviar, potenciar, eliminar, transformar...; i si en
funció del que penso veig el món...; i si interpreto la realitat segons veig el
món...; Què és el que puc fer per construir-me la vida “el camí” que vull per
mi? Us animeu a donar-li dues voltes al tema?
Una abraçada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada