Entrenant al cervell: El sistema de frenada.

El neurocientífic Matt Lieberman va publicar un estudi al 2009 que va mostrar que una regió del cervell, l'escorça prefrontal ventrolateral dreta, és responsable de les diferents formes d'autocontrol. El que això significa és que aquesta part particular del cervell, que ell anomena el cervell del “sistema de frenada”, està operant quan s'inhibeix un impuls físic, com mirar un pastís de xocolata  (motor d'auto-control), la supressió de un mal pensament (cognitius autocontrol), la gestió de les nostres emocions (autocontrol emocional), abstenint-se de comprar aquest producte només perquè està en venda (financera autocontrol), o deixar d'ignorar els sentiments i opinions dels altres (presa de perspectiva autocontrol).

L'amígdala pot fer que una persona s'enfadi, però el còrtex prefrontal evita que li doni a algú un cop de puny al nas, el còrtex prefrontal, és considerat com l'àrbitre del cervell, on el cervell pren deliberadament la decisió de fer la conducta o no. 

Atenció, però, als pares i professors... sembla ser que el còrtex prefrontal que te tant importants funcions no madura totalment fins a l'edat de 18 anys ( ja sabeu... +-). Per tant paciència amb la gent jove! Moltes vegades, quan pensem que estem valorant la intel·ligència o altres qualitats, el que estem valorant és l'autocontrol.

Com posar en marxa aquesta regió del cervell? I per a què?

En primer lloc, els hàbits saludables - nutrició correcta i exercici - augmenten el flux sanguini en el còrtex prefrontal, cosa que, naturalment el manté en forma.

Sembla que la meditació dissol d’estrès que inhibeix el funcionament correcte del cervell millorant el funcionament de l’escorça prefrontal, responsable del raciocini i el desenvolupament moral. 

Practicar Mindfulness (atenció plena, la capacitat de viure en el moment actual) ens ajuda en el mateix sentit que la Meditació.

Parlar sobre els sentiments negatius activa una part del cervell responsable del control dels impulsos.

Lligat a l’anterior punt, construir-se una bona xarxa social és absolutament terapèutic.

Anomenar correctament les emocions que sentim (estic enfadat, estic trist, estic decebut...) inhibeix l’activació de l’amígdala i activa l’escorça prefrontal ventrolateral dreta. Que ens indica això?. Doncs que ens fa menys impulsius i ens permet que entri en funcionament la part del nostre cervell que avalua la conducta que volem tenir. Com més capaços siguem d'analitzar les emocions i verbalitzar-les, menor serà el seu impacte negatiu.

Un exercici molt senzill de concentració: quan te’n vagis al llit, relaxa’t i compta enrera des de cent. Mentre comptes, ves visualitzant els números i donant-los forma ( i si t’animes, color).

Exercicis, també molt senzills, de Mindfulness:

Assaborir un aliment. Podem triar qualsevol aliment que ens agradi, una galeta, xocolata, una fruita... primer el mirem, l’olorem i observem la textura, després que el masteguem poc a poc i que ens en adonem de quines sensacions ens produeix a la boca, pensem en quins factors han intervingut per a que el puguem gaudir: la terra, el sol, l’aigua, les persones que l’han conreat, etc.

Escoltar música. Pot ser qualsevol música que ens agradi tot i que molt millor si és només instrumental. Escoltem-la sense fer res més i intentem compassar el nostre cos a la melodia a l’hora que mirem d’esbrinar quins són els instruments que sonen i qui i què fa possibles aquests sons, etc.

La pedra i el riu. Es pot utilitzar qualsevol objecte petit que es pugui portar a la butxaca i adaptar l’exercici en funció de l’objecte. La seva funció és que quan ens sentim cansats, massa activats, desconcentrats, disgustats, enfadats o tristos, puguem treure la pedra (l’objecte) i el mirem atentament, o simplement el toquem sense treure’l de la butxaca (molt més discret).

Aquest objecte esdevé com un amic que et recorda que cal omplir-se de calma i pensar en les coses bones del dia, per tant aquest és el sentit que li hem de donar. Si en tocar-lo, a més, fem unes respiracions de relaxació –i en el cas de la pedra- pensem en el riu que l’ha modelat acaronant-la durant anys i anys, ens podem carregar de pau i energia.

Aquest exercici pot permetre augmentar l’autoconsciència i recordar-nos que podem prendre el control de les nostres emocions i per tant de la situació.

I com punt i final, per avui, us proposo allò que diuen des de sempre: comptar fins a 10!

I... Per a què tot això?

Quan l'àrea prefrontal en l'escorça cerebral s'ha desenvolupat normalment, ens ajuda a prendre decisions racionals sobre com reaccionar a les provocacions emocionals.

Investigadors del cervell han revelat que els pacients amb depressió tenen una pèrdua important de cèl·lules en l'escorça prefrontal, una àrea cerebral que modifica l'estat anímic.

L'autocontrol, personalment prefereixo dir-ne Lideratge Emocional, reforça la connexió social perquè ens ajuda a prioritzar el bé del grup per sobre dels nostres estrets interessos. El Lideratge Emocional augmenta el nostre valor per al grup social i al assumir les normes grupals reforcem, també, la identitat del grup.

Si a les persones se'ls demana que anomenin o classifiquin les seves emocions se sentiran menys molestes, ansioses o tristes pel fet que les àrees cerebrals que s'activen enfosqueixen o inhibeixen el funcionament de la resta.

El neurocientífic Mateu Lieberman explica que a través dels seus estudis ha après que la nostra "kriptonita" està ignorant la importància dels nostres superpoders socials i basant-se en la intuïció social, podem fer-nos més intel·ligents, més feliços i més productius. Lieberman explora la recerca innovadora en la neurociència social que revela que la nostra necessitat de connectar amb altres persones és encara més fonamental que la nostra necessitat d'aliment o refugi i que el dolor social i el plaer que experimentem té tant impacte com el dolor físic i el plaer.

Una abraçada!